La versió d'Sterlin sobre Leonard Cohen

Concert del cicle Sons de Nit

Sterlin: Adela Peraita (veu), Paco Torres (guitarra) i Steve Withers (guitarra i efectes).

Claustre de Sant Bonaventura (Llucmajor)

Divendres 24 d’agost de 2018 a les 21 h

Era una nit de lluna plena, però la lluna no va ser la cosa més bella. El bellíssim claustre de Sant Bonaventura, a Llucmajor; Sterlin interpretant les cançons d’amor i odi del mestre canadenc Leonard Cohen; un cuidadíssim i elegant muntatge de so i il·luminació, i un públic entregat i respectuós; tots aquests elements units configuraren allò que per a molts de nosaltres va ser una nit encantadorament inoblidable.

Vàrem arribar al claustre cap a les vuit i mitja del vespre. En aquella hora ja hi havia molt de públic. Feia calor. Els més previsors varen treure els seus ventalls i altres feien coa al bar de l’entrada per comprar una beguda fresca, mentre esperaven l’hora de començament. Una preciosa il·luminació engalanava els arcs del claustre i sonava una música de fons quasi fantasmal, monòtona, com un plor; una veu masculina repetia la frase “Jesus’ blood never failed me yet”, un 'loop' intrigant que més tard vàrem saber que era un enregistrament del 1971 (el mateix any del disc de Cohen que després protagonitzaria el concert) del músic Gavin Bryars i la veu d’un home sense sostre, un desconegut 'homeless' londinenc.

I va arribar l’hora. A les nou i deu varen pujar a l’escenari Paco Torres i Steve Withers, els guitarristes d’Sterlin, seguits d’Adela Peraita, abillada amb un impressionant vestit dissenyat per l’artista tèxtil Adriana Meuniè. Un moment de silenci, un canvi de llums i varen començar a sonar en directe les primeres notes de 'Famós abric blau' (el 'Famous blue raincoat' de Cohen en la versió d’Sterlin traduïda per Adela). A partir d’aquí tot va ser glòria.

La veu d’Adela captivava i sonava en alguns moments com la sibil·la més dolça i enigmàtica, i en alguns altres, com una dona poderosa, fins i tot furiosa. La seva veu femenina, en contrast amb la masculinitat amb què escrivia Cohen, ens aportava un nou sentiment, una nova manera d’entendre les seves cançons. Les guitarres i els efectes sonors d’Steve Withers i Paco Torres mesclaven amb mestria energia i lenta cadència, cruesa i delicadesa, profunditat i simplicitat, contenció i expansió, tristesa i bellesa. Entre cançó i cançó, Adela ens va oferir històries, anècdotes i explicacions que ens varen ajudar a entendre el personal univers de Leonard Cohen i les experiències vitals que varen envoltar la composició del seu segon àlbum (el disc triat per a aquest homenatge).

Embadalits, completament immersos en les cançons del repertori i amb la pell de gallina, el concert va passar com un sospir i, després d’una magnífica rendició d’'Avalanche' ('Allau'), Adela es va acomiadar en nom de tot el grup, mentre embabaiats no aturàvem d’aplaudir. El llarg aplaudiment va tenir efecte i els tres Sterlin varen tornar a l’escenari per oferir-nos més bellesa sonora. Ja no quedaven cançons del 'Songs of love and hate' –els vuit temes del disc varen ser els que protagonitzaren el concert, en l’excel·lent reinterpretació d’Sterlin i cantades per Adela en la nostra pròpia llengua amb una acuradíssima traducció–, així que per al bis Sterlin ens va oferir més cançons de Cohen, però aquesta vegada interpretades en el seu idioma original: la meva preferida, 'Chelsea Hotel', seguida de 'Teachers' i, com a gran final, 'Dance me to the end of love'. Divendres vespre, amb Sterlin, ens vàrem submergir en un dels discos més obscurs i brutals de Leonard Cohen en un concert ple d’intensitat i que va aconseguir desentrellar el misteri de les seves cançons. Amb Sterlin ens vàrem endinsar en la foscor, ens vàrem ficar pels seus cruis i vàrem sortir a la llum.

A la sortida vàrem adquirir una còpia de 'Llum i negre' (Fonart, 2018), el llibre disc que tan amablement ens varen firmar i dedicar els membres del grup i en el qual, juntament amb un enregistrament d’aquestes cançons, vàrem descobrir la sorpresa d’un altre relat de les cançons del canadenc firmat per Xisco Alarido; no musical, sinó fotogràfic. Un llibre preciós, 'souvenir' d’una encantadora nit de lluna plena.