Els treballs arqueològics en aquest jaciment, que es pot visitar els divendres a la tarda, han despertat més d'una vocació. L'excavació sempre la fan estudiants universitaris però també estudiants de secundària. La Sofia Dejoan, que aquest any acaba la carrera, va treure la tercera millor nota de la Selectivitat. Quan encara estudiava a l'institut va anar al jaciment a fer excavacions dos estius. "En aquell moment ja m'agradava l'arqueologia, però a l'excavació em vaig acabar de decidir perquè vaig veure tot allò que no es mostra ni la televisió ni als llibres, per a mi va ser molt més interessant que el que es veu a les pel·lícules d'Indiana Jones", explica. La Sofia continuarà estudiant arqueologia, primer el màster i després el doctorat. Aquesta estudiant es vol especialitzar en el paleolític mitjà superior. "M'agraden els inicis, en què tot el que sabem, ho sabem a través de la cultura material i no hi ha documentació escrita", explica.
Un taller de terrissaire del segle XIX amagat al cor del Raval
La UB vol museïtzar el jaciment de la primera fàbrica d'escultura de terracota de Barcelona
BarcelonaAl carrer Tallers de Barcelona ja hi havia tallers terrissaires uns anys abans de 1350. La seva activitat devia ser intensa, perquè el Consell de Cent va prohibir als ollers deixar les terres per a la producció de ceràmica al mig del carrer. Ara hi ha sobretot turistes, al cor del Raval, però la traça material dels terrissaires continua sota terra. Des del 2014, diferents estudiants de la universitat i d'institut han anat excavant el solar que hi ha al pati de la Universitat de Barcelona, al carrer Montalegre, 6. De moment, han desenterrat bona part del segle XIX. El 1841, al pati de l'actual universitat, s'hi va instal·lar el terrissaire Antoni Tarrés.
Tarrés va ser un important terrissaire del segle XIX que tenia diferents tallers a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat. Produïa maons, atuells, adorns per a façanes o objectes de ceràmica. El seu gran talent va ser sobretot la decoració escultòrica en terracota i el seu taller es va convertir en la primera fàbrica a Barcelona que produïa elements ornamentals per aplicar-los a l'arquitectura de la ciutat. Actualment, d'aquests elements encara se'n pot veure en una seixantena d'edificis de la ciutat.
Tarrés va fer reformes i, el 1858, el seu complex estava format per un edifici amb habitacions que donava al carrer Tallers, un edifici que servia com a expositor del taller i un tercer edifici de quatre plantes on es produïa la ceràmica. A més, també hi havia tres grans forns, enormes soterranis i diferents edificis relacionats amb el vidrat de les ceràmiques. La darrera reforma es va fer el 1953 i, finalment, tot es va enderrocar el 2005. "Hi ha una continuïtat intermitent d'activitat des del segle XIV i les restes es troben en diferents estrats. És un patrimoni molt important per a Barcelona i ho estem documentant, però també és important posar-lo en valor i oferir-lo a la ciutat", diu Josep Maria Gurt, professor emèrit de la Facultat de Geografia i Història i responsable de les excavacions. "És un cas únic a Barcelona, no hi ha cap altre jaciment de terrissaires del segle XIX en aquest estat de conservació", afegeix.
![Una de les peces que han localitzat al jaciment](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4099 2607"%3E%3C/svg%3E)
Ara, al descobert, al pati universitari, hi ha les restes de tres molins per triturar l’argila de la qual sortia la pasta per fer les peces i per moldre els elements minerals que formaven els vidriats. Fins i tot es conserva l'espai per on deixaven la petjada les mules que feien anar els molins. Es poden veure també les basses on es decantava l'argila i, entre moltes altres coses, s'han trobat pipes de ceràmica en forma de cap humà, escudelles de ceràmica, teules vidriades decorades, balustres... A sota del solar hi ha també una nau, amb volta catalana, on encara queden molt ben conservats els forns de combustió. Aquest espai, fins als anys 60, servia de magatzem per una discoteca que hi havia al carrer Tallers i, de fet, encara hi ha el muntacàrregues. La nau, que no és accessible al públic, podria ser un nou espai per a la universitat. "La nau és un espai històric que la universitat podria fer servir per fer exposicions o conferències", diu el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricard Piqueras. La intenció de la UB és poder museïtzar el jaciment i ja s'han iniciat converses amb l'Ajuntament de Barcelona, que és el propietari d'aquest solar.
