Una galeria d'art 'pop-up' a Fonteta

FontetaDiu el proverbi que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya. I si s’aplica al món de l’art, es podria parafrasejar amb un "si els col·leccionistes no van a les galeries, les galeries van als col·leccionistes". Aquest és precisament el leitmotiv del projecte que han impulsat tres galeries –Joan Prats, Bombon Projects i NoguerasBlanchard–, que han decidit unir esforços per organitzar una exposició conjunta a Fonteta, un petit poble de l’Empordà, lluny de les seves seus i de les grans ciutats. Exposen obres de Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Jordi Mitjà o Wilfredo Prieto, unides pel concepte empordanès de parar la fresca, que és el títol de la mostra que es podrà veure fins al 3 d’agost.

Al llibre Les hores, Josep Pla descriu que parar la fresca és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. I amb aquesta imatge a la retina, les tres galeries han escollit una trentena d’obres de setze creadors contemporanis de diferents generacions i procedències: des d’artistes internacionals com Marine Hugonnier o Ana Mendieta, fins a d’altres locals com Rosa Tharrats, que viu a Cadaqués. 

“Són tot artistes que representem les tres galeries. Hem estat mesos treballant per escollir les obres i ho hem fet de manera conjunta i col·legiada”, indica Rebeca Blanchard, una de les sòcies de NoguerasBlanchard. La galerista diu que, com a conseqüència de les restriccions de la pandèmia, no han pogut tenir el mateix contacte amb els seus clients i van pensar que, si els col·leccionistes no podien anar a veure les obres, les galeries s’acostarien on fossin ells. “A més, en aquest últim any s’ha consumit molt art online, i és perillós confondre’s: no és el mateix veure una obra per la pantalla que fer-ho en persona”, recalca Blanchard, que també admet que, amb aquesta mostra, ha “reconnectat” amb una part de la seva professió. “Els galeristes anem sempre amunt i avall, a fires i viatges, però aquí tenim temps de parlar amb els clients i amb els artistes, i és molt enriquidor tornar a tenir temps per a ells”, afirma. 

Un tamboret, un balancí, una cadira

La primera obra que dona la benvinguda a l’exposició està situada a fora, al costat de la porta d’entrada. Es tracta de Gran analfabet / Pescador conegut per / Tu que passes has de saber, un fals epitafi creat per Enric Farrés Duran, nebot de Josep Pla, i que va fer a partir de diverses paraules que va trobar escrites a les tombes d’un cementiri. 

Un cop dins, a la primera sala, convergeixen obres de Chema Madoz, Marine Hugonnier o Josep Maynou, presidides al centre pel Despullament de Joan Brossa, que representa amb un balancí sense seient ni espatller. També a terra hi ha unes sandàlies de Josep Maynou, de color gris platejat i amb què juga amb un sobrenom semblant al que tenen les sabates reals: Fils i Nikke. 

A la segona sala, es poden contemplar peces com el Tamboret i l’Aire de ventall I d’Antoni Tàpies, una de les teles de Rosa Tharrats a Òpals en ascensió o l’escultura Forma de fuga (1) de Teresa Solar. Per acabar, al pati, la Silla de Luna Paiva posa el punt final a una exposició que viatja i experimenta a través del concepte de parar la fresca.

La mostra és el primer capítol dels dos que han preparat per a aquest estiu a Fonteta: a partir del 7 d’agost es podrà veure Estar a la lluna, una continuació de la primera exposició i que comptarà amb peces de creadors com Aldo Urbano Pérez, Antoni Tàpies, Imma Ávalos Marquès, Alicia Kopf o Joan Ponç.