Tortugues que ponen (i no posen) ous a sol post (i no posat): tu també t’embulles amb aquests dos verbs?

PalmaD’ençà que les tortugues, a causa del canvi climàtic, fan els ous als arenals de les Illes Balears, ha estat coneixedor que molts de catalanoparlants confonen els verbs ‘posar’ i ‘pondre’. Aquesta confusió, motivada en part pel distanciament de la major part de la població de la vida rural, també s’ha traslladat a l’àmbit dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

Així, s’ha pogut sentir o llegir com “una tortuga posa els ous a la platja de Can Pere Antoni de Palma”, una expressió que és del tot errònia. Encara que tant ‘pondre’ com ‘posar’ tenen l’origen en el llatí ponere, que vol dir ‘posar’, cadascun d’aquests dos verbs catalans es refereix a accions diferents. Si ‘posar’ vol dir fer que una cosa sigui o estigui en un lloc on abans no hi era, l’ús de ‘pondre’ es reserva a l’acció de fer els ous la femella d’un ocell o d’un altre animal ovípar, o al fet de passar un astre a sota de la línia l’horitzó. Si el participi de ‘posar’ és ‘posat’, el de ‘pondre’ és ‘post’. Per aquest motiu s’ha dir, per exemple, la gallina ha post (i no ‘posat’) un ou, i el sol es pon (i no es ‘posa’) gairebé a les 9 del vespre durant el mes d’agost.

Tot i que l’origen de l’embull entre molts de catalanoparlants de les Illes Balears pot ser el fet que a la majoria de les cases ja no hi ha aviram als corrals, la causa més probable és la interferència que habitualment exerceix el castellà en la parla quotidiana. En castellà no existeixen dos verbs diferents per referir-se a les accions de posar i pondre. Com que tot allò que succeeix en castellà acaba passant al català, molts de joves, i no tan joves, dubten a l’hora d’utilitzar un verb o un altre.

Fraseologia popular

Tanmateix, si una persona es fixa en la fraseologia popular, que sol resistir més les envestides de la llengua dominant, observarà que els dos verbs es mantenen inalterables. Així, seria estrany que qualcú enviàs a posar a qualcú altre, perquè pareixeria que l’expressió queda incompleta. La manera correcta és enviar qualcú a pondre, que és una cosa així com enviar-lo a pastar fang o engegar-lo allà on no hi plou.

Per ventura, la utilització de pondre amb el significat de passar un astre a sota de l’horitzó té més resistència entre la societat illenca. Gallines, ànneres i indiots s’han fet enfora de les persones, però el sol cada dia es continua ponent. En aquest temps d’ara, temps d’estiu, és habitual sentir a dir “que anam a veure la posta de sol a sa Foradada?” o “si a l’horabaixa anam a nedar a Sant Elm, veurem com el sol es pon”. Seria una llàstima que el verb ‘posar’ també s’escolàs en aquests usos, encara que tampoc no seria estrany, perquè al català totes li ponen.

I moltes de persones donen a la correcció lingüística el mateix valor que a un ou de pato. És curiosa aquesta expressió habitual en la parla dels adolescents de Mallorca de mitjan anys noranta, per referir-se a una cosa de poca importància. Tot i que està formada per un mot en castellà, caldria aclarir si en aquesta llengua existeix una locució amb aquest mateix significat.