El TNC il·lumina la solitud de Guimerà

BarcelonaSol solet és la cançó més trista del món. Ho insinuava Àngel Guimerà fa un segle i ho reafirma ara Javier Beltrán en la pell del Jon, un dels protagonistes del nou espectacle del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L’obra de Guimerà, que pren el nom de la cançó infantil, va estrenar-se el 1904 i, des d’aleshores, no s’havia tornat a representar a Catalunya. Ara es podrà veure, a partir de divendres, a la Sala Petita del TNC. “És un muntatge molt desconegut, pràcticament una peça oblidada”, afirma la directora de Sol solet, Carlota Subirós, que ha volgut “rescatar l’obra de la foscor”.

El joc entre llums i ombres no serveix només per explicar l’evolució històrica de l’obra, sinó que actua de nucli central en una història que queda a les antípodes de la innocència lligada a la cançó infantil. “Paradoxalment és una obra molt fosca -afirma Subirós-. Guimerà indaga en la profunda solitud que pateixen tots els personatges, que tenen un forat negre en l’ànima”. El títol, de fet, és una clara referència a aquesta solitud que ofega una família que malviu en un hostal de mala mort. El nucli domèstic està format per una matriarca de caràcter fort (Mercè Arànega), els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol) i una neboda, la Munda (Laura Aubert). Aquest entramat familiar trontolla amb l’arribada del Jon, un intrús que teixirà un triangle amorós amb la Munda i l’Hipòlit. “És un triangle tràgic i destructor que dona forma a la tensió del desig i evoca a la violència”, avança Subirós.

La foscor de l’obra es percep en aquesta atmosfera d’agressivitat i passió desenfrenades que recauen, sobretot, en la Munda. Subirós defineix el personatge de Laura Aubert com “una dona insòlita, desafiant i provocadora” que pateix “tota mena de maltractaments” però que alhora escenifica “el desig de la violència”. L’obscuritat de l’espectacle també es tradueix en la incapacitat dels personatges per esquivar el seu destí. El Jon, per exemple, lluita per deixar de ser vist com un orfe i per construir-se una vida diferent. “Tots volen sortir d’on són i millorar les seves existències, però no poden”, diu Beltrán.

Subirós ha volgut aprofundir en la mirada escènica sobre el text de Guimerà i, per explicitar-ho, ha incorporat dos personatges: la Llum (Laia Duran) i l’Ombra (Antònia Jaume / Alba Pujol). La primera “dona llum als personatges i il·lumina certs aspectes del muntatge per ressaltar-los”, mentre que la segona “és una espectadora dins l’espectacle i actua com un personatge que observa la resta”. Tal com s’esperava, l’escenografia també s’apropia d’aquest joc entre clarors i obscuritats. Ho fa amb un potent focus principal que simbolitza el sol del títol i representa “la novena figura de l’espectacle”, afirma la directora. L’espai escènic, que consta d’altres punts de llum, està format per diferents plans en funció de la llum, l’ombra i la penombra.

L’univers Guimerà en una obra

Subirós ja va capitanejar el 2016 una altra obra de Guimerà al TNC, Maria Rosa. Ara la directora ha volgut anar més enllà del text per construir “l’univers Guimerà i explicar la seva mirada” a través de Sol solet. Ho ha fet aplicant una perspectiva contemporània que ha implicat deixar enrere les expressions més costumistes del text per, segons Subirós, “centrar-se en l’essència i la riquesa del llenguatge”, com també el fet de narrar la història “des d’una consciència de gènere” que s’accentua, sobretot, a través dels dos personatges afegits, que són dues dones. Després del seu pas pel TNC, Sol solet engegarà una gira a partir de l’abril de la mà de Teatres en Xarxa i que passarà per Tordera, Barberà del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí i el Vendrell, entre altres municipis.