Tina Turner, Michelle Pfeiffer, Michael Caine i Céline Sciamma: els noms propis d'una Berlinale híbrida
El festival alemany presenta la programació de la seva edició online, sense presència de títols de Hollywood
BarcelonaEl 2020 la Berlinale es va escapar pels pèls de les conseqüències de la pandèmia i va aconseguir celebrar la primera edició dirigida per Carlo Chatrian i Mariette Rissenbeek, segurament la millor de l'última dècada. El 2021, però, el festival s'ha hagut de plegar a la realitat pandèmica i preparar una edició de circumstàncies, en dues parts: la primera, un festival online de l'1 al 5 de març amb jurats, premis i els visionats accessibles només a indústria i premsa; la segona part serà un cicle de projeccions presencials a Berlín del 9 al 20 de juny. És una decisió inèdita: la primera edició d'un gran festival sense convidats, premieres presencials ni catifa vermella. No hi haurà ovacions ni xiulets, però sí cobertura periodística –aquí a l'ARA, per exemple–, vendes al mercat i un palmarès com el de tots els anys. Serà diferent, però serà un festival.
La programació anunciada aquest dijous manté la tònica cinèfila marcada per l'edició de l'any passat, centrada en el cinema d'autor europeu, asiàtic i llatinoamericà amb molt poques concessions a un Hollywood que, de fet, amb la seva indústria d'exhibició encara a mig gas, no té gaire pressa per presentar les seves pel·lícules. No hi ha cap títol dels grans estudis nord-americans al festival, només títols indies com Language lessons (amb Mark Duplass) i produccions mitjanes com el drama legal The Mauritanian, amb Jodie Foster, i Best sellers, en què la comediant Aubrey Plaza és l'editora que obliga a sortir de gira un escriptor malcarat i en hores baixes interpretat pel gran Michael Caine. Un altre nom il·lustre és el de Michelle Pfeiffer, de qui es diu que ha fet el seu millor paper en dècades a French exit, el d'una vídua de l'alta societat novaiorquesa que després de polir-se la fortuna del seu difunt marit posa rumb a París amb el seu fill (Lucas Hedges). Tampoc les plataformes tindran gaire presència: la més destacada és HBO amb el documental Tina, un recorregut per la carrera de Tina Turner amb entrevistes a la cantant, el seu marit Erwin Bach, Angela Basset i Oprah Winfrey, entre d'altres.
Un nou Hong Sang-soo i el debut de Brühl
Tots els títols anteriors pertanyen a la paral·lela Berlinale Special, el cordó sanitari que permet a Chatrian oferir una competició oficial de línia dura cinèfila en la qual destaquen els títols de dos dels autors més cobejats per festivals: el coreà Hong Sang-soo, que, tot i la pandèmia, no afluixa el seu ritme anual (com a mínim) de producció amb Introduction, i la francesa Céline Sciamma, que després de l'aclamada Retrat d'una dona en flames torna amb Petit maman a l'univers de les seves primeres pel·lícules: el dels nens i els seus rituals d'iniciació. Però hi ha més teca d'autor que fa salivar: el documental sobre Lucio Dalla del director de Martin Eden, Pietro Marcello; nous treballs del romanès Radu Jude, el francès Xavier Beauvois, el japonès Ryusuke Hamaguchi i el debut com a director de l'actor alemany d'orígens catalans Daniel Brühl. L'altra presència catalana al festival apareix a la secció experimental Forum, en què el barceloní Álvaro Gurrea presentarà el seu debut Alma anciana, filmat a Indonèsia en una comunitat rural de Java.
