Què tenen en comú C Tangana i la roba de llengües?

Palma"Modernitzar la tradició". Aquest és el concepte que envolta tots els projectes en què C Tangana és present darrerament, com ara la productora Little Spain o el seu darrer disc, El Madrileño. Però no és ell qui ho defineix, sinó la seva amiga María Estrada, periodista de professió, però amant de l'artesania de passió. Estrada acaba de crear la marca Casa Maricruz, amb la qual ella i el seu equip –que inclou el cantant– comercialitzen peces d'artesans d'arreu d'Espanya. Per a la seva primera col·lecció, que s'estrena el proper dilluns 30 d'agost, ha triat diversos productes: ceràmica de Granada i Cáceres, i vidre bufat i roba de llengües de Mallorca.

En tornar a Espanya després de viure set anys a Los Angeles, María Estrada va veure amb uns altres ulls el parament de taula "de casa de la padrina". La creativa va ser conscient que aquests tipus de productes no arriben a la gent jove i va voler que, com ella, ho veiessin com "quelcom atractiu" perquè en gaudissin també. "El que cercam és triar o refer els dissenys amb els artesans per modernitzar-los, sempre amb la seva essència i mantenint-ne el distintiu", assenyala.

Així, amb l'esperit de "democratitzar" l'artesania va engegar el seu projecte, que inicialment havia de treure endavant sola i en tres mesos. Però l'interès dels seus amics i els tempos que requereixen els productes fets a mà han fet que la primera col·lecció tardàs un any a veure la llum i que al darrere, a més, hi hagi Antón Álvarez –C Tangana– i Santos Bacana –el protagonista del primer curtmetratge del segell audiovisual Little Spain.

"El meu cercle d'amics de Madrid són la gent que envolta Little Spain i C Tangana i sempre col·laboram entre nosaltres, som com una xarxa", apunta l'empresària. "Quan vaig començar amb tot això, tant Santos com Antón s'hi varen voler ficar. Al principi hi era un poc reticent perquè tenia molt clara la meva idea i no sabia com aniria ficar-hi més gent. Però em varen convèncer i crec que va ser tot un encert. Els dos hi aporten moltíssim i m'ajuden a conceptualitzar això de modernitzar la tradició", explica en declaracions a l'ARA Balears.

El procés per escollir cada peça que forma part de la col·lecció comença en el llistat que fa temps que María Estrada va engreixant amb noms d'artesans –la seva "obsessió", confessa– d'arreu d'Espanya. "Fa un any que vaig arribar a Espanya i he estat visitant artesans per parlar amb ells i conèixer el seu producte", relata la jove. Una vegada detectaven un producte que els interessava començaven a treballar-lo amb els productors per arribar a un resultat òptim per a les dues parts.

Telers de Mallorca

"Ells duen tota la vida fent el mateix i ara arriba una nina a dir-los que han de posar aquest color o canviar aquest dibuix. Per això els intentam explicar que estam de la seva banda i que volem que se'n mantingui l'essència, que, si no, acabarà desapareixent", matisa. Finalment, ha estat un procés d'aprenentatge per a uns i altres: "Jo els enviava dibuixos i ells m'enviaven fotos dels productes. Fins i tot he aconseguit que alguns es fessin WhatsApp. Però jo també he hagut de tenir molta paciència per parlar amb ells i això m'ha anat genial, perquè de vegades vaig un poc atacada", comenta Estrada.

La creadora de Casa Maricruz va tenir clar des d'un principi que entre aquests productes hi havia d'haver artesania balear. "Ador l'artesania de Mallorca. Per la seva condició insular és un lloc superfavorable per a aquest sector. Es nota que a les illes hi ha molta més artesania que a la Península. També passa a les Canàries", manifesta.

Tot i que prefereix no revelar quins són els seus proveïdors a l'illa –perquè ja li ha passat que li han copiat els productes–, la creativa garanteix que tots els articles que comercialitzen estan fets per artesans amb els mètodes tradicionals "perquè durin tota la vida". Tanmateix, "a Mallorca hi ha quatre telers i tres llocs on fan vidre bufat", així que no és molt difícil conèixer-ne l'origen, admet. Ella mateixa és conscient que la majoria de bosses que es venen amb aquests estampats no són originals i ho lamenta: "Un estranger no ho sap diferenciar, però quan ho compares amb les teles meravelloses de lli i cotó amb cada fil posat al seu lloc és una pena".

Made in Xina vs. artesania

Tots els articles de la col·lecció es podran comprar a partir del 30 d'agost a la pàgina web de la marca, encara que també hi haurà llocs físics de venda. "Volem estar a les millors botigues de cada ciutat. Per exemple, volem ser sigui com sigui a Liberty, a Londres", afirma la propietària de la marca. El rang de preus és ampli: els articles oscil·len entre els 18 euros i els 290, en el cas de les estovalles de llengües, el producte més car. "Són gairebé obres d'art", argumenta Estrada, qui considera que "les coses transmeten" i que "no és el mateix un tassó made in Xina que un de fet per un artesà amb tot el seu amor".

Casa Maricruz surt al mercat només amb estris de taula. Un dels objectius de la firma és "vendre fora d'Espanya perquè coneguin l'artesania d'aquí" i, precisament, "el concepte de seure a taula a menjar a Espanya és molt distint", manifesta la creadora. Mentre que a "Los Angeles dinen en vint minuts gairebé sense parlar i paga i marxa, aquí l'àpat és un acte social i una excusa per reunir-nos", defensa Estrada.