El Teatre Nacional mira al cor de la democràcia
BarcelonaTEATRE NACIONAL 18 DE SETEMBRE
Espectacles per a infants, trobada de dramaturgs, mostra de publicacions teatrals, concerts, una fira gastronòmica per remullar la gola i omplir l’estómac i la posada de llarg del projecte Between lands, llargament acariciat per la nova directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, que implica l’estrena de la primera coproducció europea (amb sis teatres) de Running for democracy. Portaceli és una dona amb un ferm compromís humà i polític que s’evidencia en la seva ja llarga trajectòria teatral. Ho ha volgut deixar clar tot ajuntant festa i reflexió. És de les que pensen que només la cultura ens salvarà. La cultura del “respecte, la tolerància i la llibertat de pensament”, la cultura “de la diversitat” per “continuar sent persones capaces de parlar, de compartir opinions i de treballar en equip”. Esclar que sí!
Portaceli ha trobat en el director belga Michael De Cock, responsable del KSV de Brussel·les, un gran aliat per a aquest projecte europeu i per a la direcció de la primera entrega de Running for democracy, una proposta escènica de tres autors i quatre autores (entre elles la catalana Sílvia Navarro) que reflexionen sobre l’estat de la democràcia en una Europa sacsejada pel creixement de la intolerància. L’obra es representarà a diverses capitals europees amb repartiments autòctons i diferents directors i directores.
Tot i que la meteorologia no ha sigut agraïda, al migdia hi havia força cua per entrar (pagant) al vermutòdrom. A la tarda, i després de la tempesta, la Sala Petita del TNC s’omplia amb els amics i coneguts -i sense els polítics de torn, que es reserven per a la inauguració oficial a la Sala Gran el dia 30-. Per què l’obra només es feia un dia i per a un públic tan restringit? Segur que hi ha alguna raó que se m’escapa.
La proposta de Michael De Cock és molt solvent i aporta petits i encertats apunts de posada en escena per relligar textos molt diversos, amb l’únic comú denominador de parlar dels problemes de la democràcia. En un elenc tan divers com la reivindicació de la diversitat que s’hi enarbora, hi destaca l’autenticitat de Montse Esteve, la veterania de Jordi Collet i la capacitat de joc d’Alejandro Bordanove. Dels textos, va agradar el de la belga Charlotte Lagrange (un monòleg sobre la defensa de la identitat molt ben interpretat per Júlia Genís) i el divertidíssim i irònic Democràciao una vetllada democràtica amistosa de la grega Lena Kitsopoulo que trasllada les discussions polítiques a una reunió d’amics. I encara al vespre hi havia concert amb The Sey Sisters i Pupil·les, si el temps ho permetia. L’espectacle ha començat.
