Pollença.- Com una continuació del Festival de Pollença i del que l’any passat dedicaren a Beethoven, arriba aquest tast de Mozart. Tot un festival que proposen els capdavanters de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Hi podem trobar el Concert per a piano i orquestra núm. 23 k. 488, l’Obertura de Les noces de Fígaro i la Simfonia núm. 35, Haffner, tot just en el primer episodi d’aquest recorregut. Pel que fa al següent, Magí Garcías i Andreu Riera interpretaran tres Sonates per a piano i una Fantasia. El tercer va dedicat a l’òpera, el gran cim al qual sempre volia escalar el petit gegant. I què millor que tot un Don Giovanni com a prova inexorable. Pel que fa a la cloenda, dos Quartets, interpretats, ni més ni menys, que pel Quartet Quiroga. És a dir, cada dissabte gairebé una cita obligada de bell nou al Claustre de Sant Domingo.
L’arrencada va deixar clar el nivell de l’esdeveniment amb un protagonista absolut com Iván Martín. Tot just després que l’OCM, dirigida per Bernat Quetglas, interpretés l’Obertura de Les noces de Fígaro, amb tota l’alegria i vistositat de la composició, el pianista va obrir el calaix de tots els seus atributs i les millors essències per donar pas al Concert per a piano i orquestra, núm. 23 K.488. Un concert compost al mateix temps que ho feia amb l’òpera amb la qual havia començat la vetllada. Eren els anys de més producció, entre el 1782 i el 1786. Durant aquests quatre anys, varen ser quinze els concerts per a piano que va compondre i estrenar, com un broll sense fi de frases d’una originalitat i complexitat extraordinàries, que li permetia expressar a través de la música una cascada de sensacions i sentiments que obrien la porta a una llista d’interpretacions infinita. El concert va servir perquè Iván Martín transcrivís amb impol·luta mestria tots els dubtes, tota la tristesa, alegria i passió que es reflecteixen al llarg de tres moviments, d’una expressivitat i calidesa incontestables. De la bellesa, no cal ni fer-ne menció, perquè seria redundància. Era la composició que més li agradava a Stalin. Els dictadors tenen aquests petits defectes de fàbrica.
Per arrodonir la vetllada d’aquesta versàtil presentació i prolegomen del que serà el festival, l’Orquestra de Cambra de Mallorca va interpretar, no sense alguna dificultat afegida en els moments menys intensos, la Simfonia núm. 35 en Re major K. 385, també coneguda com Haffner, d’una elegància i contundència com tan sols pot combinar un ésser elegit.
