‘Swiss army man’ i ‘The neon demon’ troben el seu públic

SitgesSitges és un festival que no es pot definir com la suma de les seves pel·lícules. A Sitges, el públic és una peça tan important com la programació. I aquests dies ho ha demostrat rebent com es mereixen dues pel·lícules extraordinàriament singulars i radicals en els seus plantejaments: The neon demon i Swiss army man. La primera, de l’ enfant terrible del terror Nicolas Winding Refn, va ser xiulada i escridassada a Canes; la segona, dels debutants Daniel Scheinert i Daniel Kwan, va provocar l’èxode del públic en la seva première a Sundance. L’una i l’altra han trobat el seu públic a Sitges, on es va aplaudir l’atreviment i la bellesa de l’aquelarre d’alta costura de The neon demon i es van celebrar amb rialles i complicitat els acudits de pets de Swiss army man.

Però la sensació de la recta final de Sitges, i favorita en moltes travesses, és la francesa Grave (Crudo), de Julia Ducournau, que articula una fosca història d’iniciació a l’edat adulta fent servir el canibalisme com a metàfora dels nous apetits i la confusió que experimenta una adolescent vegana quan abandona la llar familiar per anar a estudiar veterinària a la universitat.

Homenatge vampíric i “padrí” de la 50a edició

Ángel Sala, director del festival, va celebrar ahir que, tot i el mal temps, la venda d’entrades està sent “molt similar” a la de l’any passat, en què es van batre rècords. Pel que fa al 50è aniversari de l’any que ve, el festival comptarà amb “un padrí” que serà “una figura molt estimada” que s’anunciarà molt aviat. Sala també ha insinuat que el leitmotivserà el mite del vampir i que Blade Runner 2, que s’estrenarà el mateix dia que el certamen, serà un dels objectius dels programadors.