Crítica de dansa
Cultura 26/03/2023

‘Spectrum’, d’Acosta Danza: dansa del més alt nivell a Terrassa

Una vetllada autèntica plena d’energia i passió a LaFACT

2 min
Una escena de l'espectacle 'Spectrum' d'Acosta Danza, a Terrassa.
  • LaFact Factoria Cultural de Terrassa
  • 25 de març del 2023

Des que Carlos Acosta va fundar Acosta Danza el 2015, la companyia s’ha situat entre les millors del món. Dissabte es van presentar a LaFACT de Terrassa amb Spectrum, estrenat fa tot just dos mesos a la Royal Opera House de Londres, un programa de cinc coreografies on es potencia l’energia i vitalitat dels ballarins, de tècnica superba, que transiten per tots els estils, des del ballet al hip-hop passant pel ball cubà. 

Les dues primeres peces, Alrededor no hay nada, de Goyo Montero, i Faun, de Sidi Larbi Cherkaoui, ja les vam poder veure a Peralada el 2017. La primera és una obra moderna i actual, sense música, ballada al ritme de les paraules de Joaquín Sabina i Vinícius de Moraes, que llancen mots punyents correspostos al mil·límetre per energètics gestos coreogràfics dels deu ballarins, excepcionals, amb americana i bombí.

Faun, creada originalment per al programa In the spirit of Diaghilev, del Teatre Sadler's Wells de Londres (2009), és un autèntic deliri de força imaginativa on Cherkaoui fa moure els ballarins –Alejandro Silva i Zeleidy Crespo– com animals salvatges, ell amb una potència i agilitat de pantera i ella poderosa i elegant, de moviments elàstics, amb unes cames mai vistes, més animals en zel que simples humans.

Va seguir Performance, de Micaela Taylor, un treball de conjunt d'acció per a cinc ballarins i dues ballarines que es basa en una eclèctica paleta coreogràfica de fortes influències hip-hop, especialment en moviments de bloqueig sobtats, fent que tots els músculs del cos es moguin, colpejant cada tremolor amb idees inventives. Nosotros, de Beatriz García i Raúl Reinoso, és una càpsula romàntica de pas de dos, potser la més clàssica de les coreografies.

Finalment, De punta a cabo, de Yaday Ponce sobre l’original d’Alexis Fernández Maca, és la peça més festiva, molt ben lligada, que arrenca amb la música de la pel·lícula La, La, Land tamisada per ritmes cubans, en una dansa de carrer plena de color i vitalitat com al film, per seguir en una batalla dansística fent exhibicions virtuosístiques de ballet clàssic, elles sobre puntes, i d’estil hiphoper, per acabar en una autèntica festa cubana. Una vetllada d’autèntica dansa del més alt nivell, plena d’energia i passió per ballar.

stats