Art
Cultura 24/05/2022

Els somnis de Dalí podran ser els nostres (gràcies al metavers)

L'Ideal crea una nova experiència immersiva per convertir-se en un avatar i entrar en el món dalinià

3 min
Una de les sales de l'IDEAL amb l'obra de Dalí

BarcelonaDalí va escriure que en un futur (el nostre present) hi hauria una màquina de somiar. Serien unes ulleres que ens podríem posar uns minuts cada dia per somiar desperts i ser, segons l'artista empordanès, una mica més feliços. Unes ulleres semblants se les podrà posar qui visiti Dalí cibernètic a partir del 20 de setembre al Centre d'Arts Digitals Ideal de Barcelona. La mostra constarà de diverses experiències immersives que permetran interpretar o veure tots els detalls del traç que l'artista va deixar en més de 200 obres. Hi haurà experiències que, segons l'Ideal, encara no s'han fet mai enlloc, com experimentar el metavers amb llibertat total de moviments i de manera col·lectiva. És com passejar-se per un espai que no existeix físicament però que a la vegada és molt real.

L'experiència dura 12 minuts i, entre altres coses, es pot pujar a un vaixell que navega per un mar dalinià, on apareixen i desapareixen elements de les seves obres, com els ulls de la seqüència onírica que Dalí va filmar per a Recorda de Hitchcock. Enmig del buc, hi ha una enorme vela que s'enfosqueix i un vent que no es percep a la pell l'infla i la desinfla. El pont de comandament és la Torre Galatea de Figueres, a la proa reposa una Gala expectant i, enmig de l'embarcació, hi ha un ou immens que es pot penetrar per sentir la veu de Dalí. En aquest metavers hi ha altres somnis de Dalí, com els elefants de cames llargues, i qui hi entri tindrà el seu propi avatar. Com que l'estrena de l'exposició serà simultània a Londres, el visitant podrà topar-se, enmig dels somnis dalinians, amb els avatars dels londinencs.

Les obsessions científiques de Dalí

L'exposició vol explicar l'obra de Dalí a partir de les seves "obsessions científiques". "Hi va haver un moment que Dalí va dir que el seu pare ja no era Freud sinó Heisenberg [el premi Nobel de física del 1932 per la creació de la mecànica quàntica]", diu Anna Pou, curadora, amb Imma Fondevila, de l'exposició. Les obres de Dalí, que es podran veure a l'exposició, on ha col·laborat el Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala - Salvador Dalí, s'han ordenat seguint els interessos científics de Dalí: l'òptica, l'ADN, la quarta dimensió, la fusió nuclear, la bomba atòmica, els píxels...

Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316 ), per qui Dalí tenia veritable passió, també tindrà un lloc a l'Ideal, sobretot la màquina de pensar que va obsedir l'artista empordanès. Dalí volia trobar la fe i creia que Llull l'ajudaria. L'escriptor mallorquí defensava que la veritat no s'imposa sinó que s'ha de trobar en la raó, seguint uns principis i unes regles possibles. És a dir, un sistema de pensament que dissenyava les relacions entre Déu i l’home, entre els homes entre si, i entre els homes i la natura.

El cervell electrònic de Dalí

"Dalí als anys 50 va dir que tenia un cervell electrònic i als 70 va fer un holograma molt més interessant que alguns dels que es fan actualment", assegura la directora dels museus de la Fundació Gala-Dalí, Montse Aguer. Als anys 80, en una entrevista que li va fer a París el diari El País, Dalí assegurava que el futur de l'art "seria cibernètic": "Dalí sempre buscava innovar les maneres de reflectir la realitat, també buscava la quarta dimensió", afegeix Aguer. De fet, té una obra del 1979, que es pot veure a Figueres, que es diu A la recerca de la quarta dimensió. L'avantatge de l'exposició, detalla Aguer, és que "es podrà accedir a moltes obres que no es poden trobar en un sol museu i es podran veure ampliades; per tant, ens aproparan a les tècniques de Dalí". La responsable del Museu Dalí explica que l'artista buscava sobretot la interacció; no volia tan sols ser contemplat, sinó també ensenyar a mirar.

Dalí cibernètic és una coproducció internacional de Layers of Reality i Exhibition Hub que s’estrena a Barcelona i Londres simultàniament al setembre i farà gira durant quatre anys en una vintena de ciutats com París, Brussel·les, Roma o València. "Hi hem estat treballant durant quatre anys i esperem que la gira s'ampliï a més ciutats", assegura el director de l'Ideal, Jordi Sellas. El projecte ha costat un milió d'euros però fer-lo rodar durant quatre anys, segons Sellas, tindrà un cost d'uns 25 milions d'euros.

stats