Sílvia Pérez Cruz cantarà en la projecció del film al Liceu dimecres

BARCELONA.Blancanieves té vida més enllà dels festivals i els cinemes. El dimecres 26 de setembre, dos dies abans que s'estreni en sales, la pel·lícula de Pablo Berger es podrà veure al Gran Teatre del Liceu. Serà una projecció especial, en què la banda sonora composta per Alfonso Vilallonga serà interpretada en directe per una orquestra, i en què Sílvia Pérez Cruz posarà veu a les tres peces que canta a la pel·lícula. "Serà una experiència per recordar com es vivien les pel·lícules mudes abans", diu Sílvia Pérez Cruz. Tot plegat recordarà més les grans estrenes del cinema mut, perquè en comptes d'un solitari pianista hi haurà una orquestra d'una vintena de músics dirigida per Roman Gottwald, i amb Pérez Cruz, el guitarrista Tomás Lorenzo i el percussionista Isaac Vigueras fent-se càrrec de la part flamenca. Vilallonga precisa que la funció dels músics serà únicament interpretar la banda sonora. "Serem al fossat de l'orquestra", diu. "No podem tapar la pantalla -afegeix Pérez Cruz-. Es tractarà de veure la pel·lícula i notar la vibració de la música en directe. Els músics hi serem però no els veuràs". "Hi haurà una llum mínima, però sense cap focus, per no distreure l'atenció", concreta Vilallonga.

Pablo Berger va voler que la banda sonora de Blancanieves fos fidel a la lletra i a l'esperit del cinema mut. És per això que Vilallonga ha compost música descriptiva per remarcar tant les emocions dels personatges com l'acció del film, a diferència del que passava a The artist , en què "la música va per sobre de la imatge i no és com la que acompanyava les projeccions de cinema mut", explica el compositor barceloní, que ara treballa en un projecte ben diferent: la banda sonora de la nova pel·lícula d'Isabel Coixet.

Vestida de mort

Les úniques paraules que se senten a Blancanieves són les que canta Pérez Cruz: tres peces de flamenc amb lletra de Pablo Berger i música de Chicuelo i d'ella mateixa. "A les cançons represento la mare de la Blancaneus. Una és una mena de saeta que la mare, una cantaora casada amb un torero, canta quan la Blancaneus s'ha menjat la poma. Li fa mal veure la filla adormida, vestida de mort", diu Pérez Cruz.