Músic. Publica el disc 'Dharma'

Sebastián Yatra: "El 'reggaeton' no ens ha fet res perquè l'odiem"

4 min
Sebastián Yatra en una imatge promocional.

BarcelonaEl colombià Sebastián Yatra (Medellín, 1994) té estatus d'estrella estratosfèrica: més de 8.000 milions de reproduccions a YouTube gràcies a la combinació de diferents derivacions del pop llatí, protagonista d'una sèrie per a Netflix i cantant de la cançó de Lin-Manuel Miranda (el creador del musical Hamilton) per a la pel·lícula Encanto que Disney ha col·locat en la cursa pels Oscars. Després dels discos Mantra (2018) i Fantasía (2019), ara és el torn de Dharma (Universal, 2022), l'àlbum que dona peu a una gira mundial que també passarà per València (Plaça de Toros, 24 de juny), Barcelona (Palau Sant Jordi, 1 de juliol) i Tarragona (Tarraco Arena). En parla a Barcelona, en una maratoniana jornada promocional que comença a l'Hotel Arts.

Què creus que significarà Dharma per a la teva carrera? Un punt d'inflexió? Una continuïtat?

— Crec que és un punt i coma. Vaig arribar al final d'una etapa i en continuo una de nova però sense oblidar tot el que va passar abans. És com una continuació, però amb un nou missatge i una nova consciència. Del budisme venen les paraules karma i dharma, i les dues estan molt associades. El karma són les lliçons de la vida, coses que tenen a veure amb el dolor i el patiment perquè estan lligades a la por, a les expectatives, a l'ego. I fins que no aprenem la lliçó continuem ensopegant amb la mateixa pedra. Però un cop aprenem i en prenem consciència, entrem en un estat de dharma, que significa l'acceptació de la realitat. Aquest àlbum és com l'acceptació de la meva realitat. Explico totes les emocions per les quals he passat aquests últims tres anys i que al final m'han portat a prendre aquesta consciència.

A la cançó Melancólicos anónimos fas sevir el covid com a recurs metafòric: "Parece que tengo covid porque na' me sabe, na' me huele". Com has viscut la pandèmia?

— La pandèmia m'ha afectat molt, com a tothom. Però també han passat coses meravelloses, perquè m'ha posat reptes gegants que m'han forçat a canviar maneres de fer i també la meva mentalitat. Això és el més important. La pandèmia m'ha forçat a madurar. Tot plegat va lligat a això que t'explicava del karma i el dharma.

Musicalment sempre has dit que t'agrada fer música independentment dels gèneres. En aquest sentit, es pot dir que Dharma és el teu disc més divers?

— Sí, amb aquest disc he acabat d'empoderar-me en aquest sentit. He sigut fidel a mi mateix sense por. Crec que al llarg de la meva carrera la gent ha anat assumint això de moure'm per diferents gèneres, però jo no acabava de ser-ne conscient. Veig els gèneres musicals com a eines diferents per poder transmetre uns missatges o explicar unes històries.

A la cançó Dharma hi col·laboren Jorge Celedón, que ve del vallenato, i Rosario Flores, que ve de la rumba. També tens temes més pop-rock, com el duo amb Aitana (Las dudas), i reggaeton de la vella escola com Si me la haces. ¿Cada estil té a veure amb el sentiment que hi vols expressar?

— Sí, per descomptat. Les cançons comencen amb una conversa, després amb una lletra i uns acords i llavors la cançó ens va dictant quin serà el gènere o l'estil que farem servir per explicar-la.

Vas col·laborar amb Jhay Cortez, i al disc hi ha un tema amb Rauw Alejandro, dues estrelles del pop llatí de la teva generació. Fa uns mesos Cortez comentava que la seva intenció era arribar al públic al qual no li agrada el reggaeton. Hi estàs d'acord?

— Sí. Penso que a la gent li agraden les cançons bones. No és que a la gent no li agradi el reggaeton o no li agradi un gènere determinat. Molta gent no s'identifica amb el reggaeton perquè no s'identifiquen amb el missatge d'algunes cançons, però de cop i volta escolten un reggaeton amb una lletra que els agrada i els canvia la percepció que en tenen. Per exemple, amb la cançó Pareja del año. Estic fent una sèrie amb Netflix, Érase una vez… pero ya no, que és el primer musical de Netflix en espanyol. Jo en soc el protagonista, i la meva professora d'interpretació, que és una senyora espanyola de 55 anys, va escoltar Pareja del año i va dir: "És la primera cançó de reggaeton que m'agrada". La clau és el missatge, el que diu, el que transmet. Ella deia que no li agradava el reggaeton, però el que no li agradaven eren les cançons que escoltava. El reggaeton no ens ha fet res perquè l'odiem, simplement hi ha cançons que ens agraden i cançons que no ens agraden. A mi les balades m'agraden, però pot ser que escolti una balada que em sembli horrible i demanaré sisplau que la treguin. O pot haver-hi una balada que m'encanti i l'escoltaré en bucle cent vegades.

També has fet una incursió al cinema cantant Dos oruguitas a la pel·lícula Encanto. Com ha sigut l'experiència de treballar amb Disney?

— Amb Disney estic vivint un somni increïble. A més, estem entre les candidates a les nominacions dels Oscars. Sento tant d'amor, per aquesta pel·lícula! I que sigui sobre el meu país, sobre Colòmbia, ho fa encara més emocionant.

stats