Russian Red: "És estrany veure que la teva vida va a un lloc inesperat"
Delicada Va sorgir del no-res fa quatre anys amb el disc en anglès 'I love your glasses'. Va ser una sorpresa i un èxit internacional que ha crescut amb 'Fuerteventura'. Actua avui al Festival de Cap Roig després de l'actuació de l'inclassificable i surrealista Bigott
El seu nom real és Lourdes Hernández (Madrid, 1986) i, després d'un disc de debut que ha venut 40.000 còpies ( I love your glasses , 2008), els amants de la música pop ja saben que el seu àlies és un color de pintallavis: Russian Red. La cantant respon a l'entrevista des dels Estats Units, on està de gira, encantada de treballar durant les vacances.
Diuen que amb Fuerteventura has complert la majoria d'edat. És així?
És una manera bonica de veure-ho. Sens dubte, des que es va publicar el primer disc han passat moltes coses i aquest segon ha begut de totes aquestes experiències.
Però continues sent molt jove. ¿És difícil, en el món de la música?
Aquest món és petit i de seguida trobes la teva posició. En el meu cas, sempre he tingut clar el que sé fer i de qui m'he de rodejar.
¿La producció de Tony Doogan i comptar amb músics de Belle & Sebastian us ha influït, a tu i al disc?
La influència ha sigut musical i anímica a parts iguals. Em sento absolutament afortunada d'haver aconseguit un so com aquest i de fer-ho de la mà d'aquest agent.
Com es digereix un èxit com I love your glasses ?
És una mica estrany, al principi. Veure com de cop la teva vida a anat a parar a un lloc inesperat, positiu però del qual no en saps res. Aprens a marxes forçades i des d'un lloc privilegiat. Al final, amb una mica de perspectiva, veus que tot és més senzill i portable del que pugui semblar des de fora.
¿Fuerteventura és el disc de la consolidació internacional?
Bé, amb Fuerteventura hem viatjat molt més lluny del que hauríem imaginat, però això de consolidació és massa fort.
Disfrutes de les gires?
Són molt divertides i enriquidores, sobretot com més països tinguis l'oportunitat de visitar.
¿Fuerteventura el vas compondre en la gira anterior, oi? ¿Aprofites l'estona lliure?
Als assajos, a casa, a les habitacions d'hotel, a les proves de so. Escriure cançons és un procés constant, parar o estar més productiu no és una cosa que es faci amb consciència, simplement passa.
¿T'identifiques amb l'etiqueta de pop d'orfebreria?
La veritat és que no. Crec que les cançons que faig són senzilles i les poso en comú amb músics i amics amb qui les puc compartir.
