Rodrigo Cuevas desferma l'eufòria al festival Nits de Tanit a Eivissa

EivissaRodrigo Cuevas pot ser refinat com un dandi; un activista; el veí més involucrat en les festes del poble i picant com un pardal guixat a la porta d'un lavabo. Ahir vespre Cuevas va desfermar l'eufòria en el seu debut a Eivissa dins el festival Nits de Tanit, acompanyat dels seus inseparables Mapi Quintana, Juanjo Díaz, Tino Cuesta i Rubén Bada. Els primers aplaudiments de la nit els va rebre Massiel, col·laboradora al tema inicial, Un mundo feliz. Cuevas va baixar a la platea per cantar amb ella, i ja no va tenir aturador, fins al final apoteòsic amb tota la banda i els ballarins cantant entre el públic la vitalista La fiesta, uns verdiales malaguenys que sonen com si fossin makineros. "Com pot ser que un artista tan gai com Rodrigo Cuevas agradi als meus pares", deia una noia que havia convençut els pares per anar al concert. Abans de l'actuació, la mare recordava un recital del violinista Ara Malikian. En acabar, emocionada, definia Cuevas com "una passada".

En l'espectacle de presentació del seu darrer disc, La belleza, Cuevas rep el públic com si estigués a casa: davant tots aquells que ataquen els drets de les dones, el col·lectiu LGTB i les persones migrants, l'artista asturià explica que ha fundat el seu propi cabaret, La Panoya Dorada, per parlar amb el públic, progressista com ell, únicament del que vol. A Eivissa va pujar a l'escenari, instal·lat davant la seu de la UIB a l’antiga Comandància, amb els deures fets: va dir que de l'únic que volia parlar era de "la dacsa" i la bellesa. Però més endavant va advertir que tot aquell que hagués faltat a la festa major per anar al seu concert era "un hortera", i va enaltir els voluntaris que fan possibles les festes populars.

Una reunió d'amics en una sidreria

El puntal del repertori van ser els deu temes de La belleza. El concert va estar dividit en quatre blocs, cada un amb els seus propis vestits espectaculars, com el primer, ple de plomes blanques. Després d'Un mundo feliz, va sonar un altre tema nou, BLZA, una reflexió sobre la bellesa i els seus estralls. El segon bloc és el més teatral: tota la companyia apareix reunida en un chigre (sidreria), on Cuevas fa tot de símils sexuals amb les flors abans d'interpretar el bolero Xardineru. Poc després va aixecar el públic a ballar un pasdoble a Sácame a bailar.

Cuevas va culminar aquesta part amb el seu homenatge al transformista Alberto Alonso Blanco, conegut com a Rambal, assassinat l'any 1976. Per a Cuevas, Rambal és una de les persones que se la van jugar, fins i tot amb la pròpia vida, per als avenços dels drets col·lectius. Ara, cal ser conscient que són els fonaments dels nostres drets, i honrar-los. "Fer el mamarratxo és una responsabilitat", va dir Cuevas, perquè la festa també és política.

La tercera part va començar amb La playa, una crítica als tòpics sobre les bondats del nord. També hi va sonar Veleno, la col·laboració amb el músic gallec Baiuca, conegut també per la seva fusió d'electrònica i música d'arrel. I en el tram final, abans de l'esclat de La fiesta, van sonar dos temes, d'alè mortuori, perquè Cuevas no dona l'esquena a la mort: El día que nací yo, la versió del tema d'Imperio Argentina, i Una muerte ideal, un homenatge als ídols, entre els quals hi ha Rocío Jurado, Lina Morgan, Concha Velasco, Juan Gabriel i Nino Bravo.