Ressuscitats i a casa seva: magnífica resolució artística de l'Orfeó Català

A principis d’abril, l’Orfeó Català va visitar Estocolm per oferir, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, una vibrant interpretació de la segona simfonia de Mahler (Resurrecció), amb direcció de Daniel Harding. Ara, aquell mateix programa i amb els mateixos intèrprets s’ha pogut veure i sentir a Barcelona.

Com que no vam poder escoltar (ni en viu ni en diferit) la vetllada sueca, és difícil establir comparacions. A Barcelona ha arribat una versió intensa, vibrant i fins i tot m’atreviria a dir corprenedora de la pàgina simfònica del músic austríac.

En la segona de les deu simfonies que Mahler va gestar al llarg de la seva vida, s’apunten ja aquells estats anímics ambivalents que definirien la personalitat de l’autor d’El cant de la Terra. Contrastos expressius i dinàmics que sintetitzen la personalitat complexa de l’autor, aquí per primera vegada recolzant-se en la veu humana.

Per això, cal que la direcció de la peça apunti clarament a una visió programàtica de la pàgina, sense perdre la coherència discursiva al llarg de noranta minuts de densa informació musical. I fidel a les moltíssimes indicacions de Mahler que poblen la partitura de manera obsessiva. En aquest sentit, la batuta de Daniel Harding va mostrar-se fortament compenetrada amb l’esperit de l’obra, davant d’una orquestra dúctil, precisa i de sonoritat corpòria, amb excel·lent salut a les diverses famílies instrumentals que la integren.

Ben complementada per les veus solistes de la soprano Johanna Wallroth i per la mezzosoprano Avery Amereau, la part coral mereix un capítol a banda. I és que el paper de l’Orfeó Català al darrer (i llarg) moviment va tenir el tremp i la personalitat de qui coneix perfectament el terreny que trepitja. Frases ben dites, ben pronunciades, unitat tímbrica, colors sinuosos i expressivitat ajustada i mesurada a un tipus de registre que no és teatral ni oratorial, però que vol erigir-se en transmissor d’un missatge sobre el qual també hi ha reflexió: en aquest cas, sobre el sentit de la resurrecció, amb idees del mateix Mahler. Fantàstica resolució artística d’un cor amb nivells d’excel·lència, que aquest cop jugava a casa... i va acabar guanyant.