CULTURA
Cultura 20/09/2019

La rehabilitació de les torres del Temple s’iniciarà a final del 2020

L’Ajuntament de Palma inclourà aquesta construcció del segle XII a la xarxa de museus d’història de la ciutat com a centre d’interpretació del patrimoni

Alba Tarragó
3 min
La rehabilitació de les torres del Temple s’iniciarà a final del 2020

PalmaL’Ajuntament de Palma adjudicarà la redacció del projecte per a la rehabilitació de les torres del Temple a principi d’octubre, segons la coordinadora municipal de Cultura, Francisca Niell. Aquesta construcció del segle XII, de la qual és propietari el Consistori, passarà a formar part de la xarxa de museus d’història de la ciutat com a “centre d’interpretació de patrimoni” cap al final de l’actual legislatura. Niell afirma que, d’acord amb les previsions, les obres començaran a final del 2020 i duraran un mínim de dos anys. Des del Consistori destaquen que aquesta contractació, que té per objecte adaptar el projecte de l’arquitecte Elies Torres del 2011, només ha registrat una proposta.

La persona o empresa adjudicatària tindrà tres mesos per redactar el projecte. A partir d’aquest moment, s’haurà de preparar la concessió de les obres, un procés que sol durar entre quatre i sis mesos. Així, les obres de rehabilitació de les torres, que tardaran prop de 24 mesos a estar enllestides, no s’iniciarien fins a final de l’any vinent.

El projecte previst inicialment per a les torres del Temple va ser elaborat per l’arquitecte Elies Torres l’any 2001, però la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca el va rebutjar. La proposta volia tornar aquesta edificació islàmica del segle XII al seu aspecte original. Això implicava eliminar-ne una part del cos central i treure el fragment superior de les torres -els merlets-, elements que s’hi haurien afegit un temps després, explica la coordinadora de Cultura de Cort. El Consell va considerar que aquestes adhesions “també formen part del seu patrimoni” i que, per tant, s’havien de conservar.

Tot i això, el disseny de l’arquitecte eivissenc també té defensors. L’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) va donar suport a una restauració més profunda, que deixàs obert el portelló i rebaixàs el nivell de les torres, segons un dels seus membres, Pere Ollers. Però atès que l’edificació rep la catalogació de Bé d’Interès Cultural (BIT) des del 2005, el Consell és qui té la darrera paraula. Així, l’Ajuntament es va veure obligat a obrir una nova oferta pública adaptada als seus criteris conservant com a base la proposta de les torres.

Un projecte de 2,1 milions d’euros

Com que aquest primer esbós no es va elaborar tenint en compte un ús concret de les instal·lacions, el projecte guanyador haurà d’adaptar-se a les noves condicions, relacionades amb el caràcter expositiu de l’espai. En aquest sentit, les actuacions de Cort es faran en dues fases: per una banda, les obres de rehabilitació -amb un pressupost d’1,5 milions d’euros- i, per una altra, el projecte de museïtzació -que costarà uns 650.000 euros. Segons l’Ajuntament de Palma, el conjunt del finançament prové de l’Impost de Turisme Sostenible.

El Consistori treballa a hores d’ara en l’estructura i l’organització d’aquest espai, que funcionarà com a centre d’interpretació del patrimoni. Les torres del Temple passaran a formar part de la xarxa de museus d’història de la ciutat, dins la qual hi ha el castell de Bellver, Can Balaguer i Can Serra. L’àrea de Cultura reconeix que “no es poden entendre com a museu, en tant que no hi ha una col·lecció d’obra museística” i que més endavant definiran quin nom hi volen posar. La intenció és que l’edifici en si mateix, com a representació de la cultura musulmana, jueva i cristiana, serveixi per donar context als visitants.

Les torres del Temple varen ser construïdes durant l’època islàmica, al voltant del segle XII, com a porta a l’interior de l’antiga Almudaina de Gumara. Segons l’arqueòloga Xisca Torres, encarregada d’alguna de les intervencions, “amb la conquesta cristiana varen passar a mans dels cavallers templaris”, un dels ordes militars més coneguts de l’Edat Mitjana. Més endavant, tant aquesta estructura com la resta del recinte es varen convertir en “la seu de la Inquisició a Palma” i “a partir del segle XIX es varen començar a expropiar per convertir-se en habitatges”. Actualment, una bona part del seu interior està desocupat, llevat de l’espai que encara avui fan servir les monges del temple.

Al començament del segle XXI, el promotor Fernando Palazuelo va adquirir l’edificació amb l’objectiu de construir-hi habitatges, però l’Ajuntament de Palma la va adquirir el 2007 per mitjà d’una permuta. Aleshores, amb Javier Rodrigo de Santos com a regidor d’Urbanisme, ja es va preveure un concurs per a la redacció del projecte de rehabilitació.

stats