Records de jugueta

PalmaEl Museu de la Jugueta de Palma s’ha convertit a poc a poc en una màquina del temps. Nines, taulers, cavalls de cartró, avionetes... esperen el visitant amb la promesa que “qualsevol que hi vingui trobarà la jugueta de la seva infància”. Fins a 3.000 juguetes, moltes de l’època en què res no es fabricava en sèrie, esperen els nins d’avui rere la vitrina. Complementant l’oferta, cada vegada més exposicions temporals de pintura o fotografia, un bar restaurant i activitats infantils cada dissabte. I és que d’ençà que els ex-membres d’Antònia Font Pau i Pere Debon es posaren al capdavant del museu, el mes de maig passat, apostaren pels canvis en els menús i l’oferta de noves activitats per acabar de convèncer un públic que encara no és el desitjat: “Volem aconseguir que el museu sigui una visita obligada a Palma, ja que la col·lecció de juguetes que tenim és, segons els entesos, de les millors que hi ha a Espanya, i tot i així encara és bastant desconegut pels mallorquins”, explicà Pau Debon.

Les joguines quan tornen velles

Antoni Roig, propietari de les juguetes que exposa el museu, començà a col·leccionar-les per estètica: “Jo som pintor i trobava les juguetes antigues molt potents visualment, però a poc a poc em vaig anar adonant que cada una té una història i reflecteix un moment d’una societat determinada, de la seva tecnologia, el seu cànon de bellesa, els seus corrents pedagògics. No s’ha d’oblidar que els adults volen transmetre les seves idees als infants a través de les juguetes. És una cosa molt més seriosa del que em pensava”.

Avui ja disposa de 4.000 peces (3.000 de les quals són al museu), i les més antigues són un joc de taula que data de l’any 1880 i algunes nines de porcellana que ronden l’any 1890. N’hi ha d’espanyoles, franceses, japoneses, alemanyes, que formen un ampli ventall que pretén instruir el visitant en la història de la jugueta. Les més nostrades són els cavalls de cartró, que es construïren a Mallorca durant la postguerra perquè les juguetes de la Península no arribaven a l’illa. “A Inca hi va haver un parell d’artesans que els feien i els repartien a les botigues. Són peces molt fàcils de destruir i és un miracle que n’haguem trobat. A més, tenen un gran valor plàstic i molta força poètica, precisament perquè estan fets per artesans”, contava Roig.

L’únic paradís perdut és la infantesa, diu la cita. Potser és per això que, segons Roig, mai no oblidam la “nostra jugueta” de quan érem nins: “M’he trobat pares i padrins que vénen amb els fills o els néts que han trobat la seva jugueta i han plorat d’emoció. La infància és una època molt virginal i tendra, i quan veus aquell objecte, et fa tornar enrere en el temps, et fa redescobrir les sensacions de quan eres petit”.

Des del matí fins al vespre hi ha servei de bar restaurant. Una de les novetats més recents és que els propietaris del local han introduït un menú diari a 12 euros. A més, una nit al mes se serveix un espectacle, ja siguin concerts o teatre. A la mateixa zona del bar és on es col·loquen també les exposicions, que canvien cada dos o tres mesos. Com no podia ser d’una altra manera, també s’hi ha habilitat una zona infantil perquè els nins juguin mentre els adults mengen.

Activitats per als més petits

Pel que fa a les activitats per a nins de cada dissabte, hi ha tallers de pintura i manualitats, a més de contacontes, teresetes i una activitat consistent a elaborar objectes amb material reciclat que després es col·loquen a diferents parts de Palma perquè “decorin la ciutat”, explicà Pau Debon. Com que les juguetes tot d’una passen a convertir-se en antiguitats, Roig en té de fins fa només 30 anys, i és per això que es permet bromejar amb els visitants tot assegurant-los que, “si no troben la jugueta de quan eren nins, els tornarem els doblers del tiquet”.