Cultura 13/07/2022

La recerca dels desapareguts durant el desembarcament de Bayo, un dels punts forts de "l'ambiciós" IV Pla de fosses

El document preveu nombroses novetats, com ara estudis històrics vinculats a diverses fosses comunes i investigacions sobre memòria històrica

4 min
Presentació del IV Pla de fosses del Govern.

PALMAL'estudi i exhumació de les fosses relacionades amb el desembarcament de Bayo, "associades a la batalla i als crims de guerra", en paraules del secretari autonòmic de Memòria Democràtica , Jesús Jurado, és un dels trets diferencials que marquen aquest nou (el IV) Pla de fosses. Un projecte que inclou nombroses novetats, com ara estudis històrics vinculats a diverses fosses comunes, investigacions sobre la memòria històrica, exposicions i la participació de psicòlegs en les exhumacions, entre d'altres.

"Volem acabar la legislatura havent intervingut totes les fosses de les quals tenim evidències i complir així amb els Acords de Bellver de no deixar cap fossa sense obrir", ha pronunciat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes. Per això, serà la primera vegada que el Govern balear emprèn tasques d’exhumació de fosses de la Guerra Civil a Mallorca i ja està en contacte amb la Generalitat de Catalunya i altres administracions autonòmiques per coordinar la localització de familiars amb vista a una possible identificació de les víctimes. "En aquestes fosses, vinculades al cop d'estat, és on hi ha, sobretot, les persones desaparegudes, assassinades durant els enfrontaments", ha dit Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca.

Vuit localitzacions

El Pla preveu l’exhumació d’un mínim de vuit localitzacions: una tercera i última fase –això esperen des del Govern– d’intervenció al cementeri de Son Coletes, a Manacor; una primera intervenció a la Cala de Sant Vicenç, a Pollença, i una segona fase al cementeri de Sant Francesc de Formentera, on ja es va dur a terme una primera etapa de feina al març d’aquest any. També abasta l’exhumació de les fosses lligades al desembarcament del capità Bayo a Mallorca i, en concret, les de la platja de sa Coma; la zona de l’antic hospital de sang; la finca de Son Escrivà, i l’interior i exterior del cementeri de Son Carrió.

Estudis històrics

El projecte planteja cinc estudis històrics més sobre la viabilitat d’una sèrie de fosses catalogades com a dubtoses, que són: una possible fossa a un aljub situat entre els municipis d’Esporles i Bunyola (Mallorca); la fossa del cementeri de Son Servera (també a Mallorca) i les possibles fosses de Sant Llorenç de Balàfia (a Eivissa) i del cementeri vell de Sant Francesc, la Mola i els Pujols (a Formentera). L’estudi permetrà confirmar o descartar futures intervencions i suposarà liquidar els treballs d’exhumació a les Pitiüses.

A més, el Pla inclou l'elaboració del mapa de fosses de Menorca , que permetrà la investigació de més de 200 assassinats durant la Guerra Civil i la repressió franquista.

Les Illes, un referent a tot l'Estat

El vicepresident ha recordat que "qualsevol societat democràtica madura ha d’assegurar el dret a la veritat, a la memòria i a la reparació i reconeixement de les víctimes", i ha dit que el Pla que s'ha presentat aquest dimecres "camina en aquesta direcció". Així mateix, les característiques del document fan de les Illes "un referent a tot l’Estat en memòria democràtica".

El Pla té un pressupost de més d’1,3 milions d’euros, i pretén completar el treball d’exhumacions executat al territori des que el 2014 es dugué a terme la primera intervenció d’una fossa a les Illes Balears: era dia 16 de juny de 2014, i impulsava l'exhumació de la fossa de Sant Joan l’associació Memòria de Mallorca.

Des de llavors, el Govern ha executat tres plans d’exhumacions. S'han recuperat les restes d’un mínim de 220 persones, de les quals ja se n'han identificat 40, la darrera el jove alaroner de divuit anys Jaume Ordinas Arrom , assassinat a principis de 1937 a Porreres.

Les novetats

Estudis multidisciplinaris

Per tal d'aprofundir en tots els àmbits relacionats amb la memòria democràtica, s'han plantejar una sèrie d'estudis multidisciplinaris. La idea és anar més enllà de la possible localització de fosses i enterraments de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. S'han previst 15 estudis que analitzaran, entre d'altres, l’exili provocat pel franquisme, l’impacte dels bombardejos a i des de les Balears, els illencs enterrats al Valle de los Caídos i la política de memòria que va imposar la dictadura.

Exposicions gràfiques

La voluntat de donar a conèixer i visibilitzar la història, s'han programat 12 exposicions gràfiques. L'objectiu és fer pedagogia vinculada al dret de garanties de no repetició. Les exposicions inclouran mostres sobre els indrets de repressió a les Illes Balears, els espais de la memòria o l’evolució del trauma transgeneracional a partir del cop d’estat de 1936, així com una exposició sobre la memòria i l’obertura de fosses a les Illes Balears (2014-2022).

Psicòlegs

Per primera vegada es comptarà amb l'acompanyament psicològic per a les víctimes de la repressió durant tot el procés d’exhumació. A més, és imprescindible l'especialització en drets humans per a la realització de cada un dels diferents lots que componen el pla.

Restauració d'objectes recuperats

Continuarà la feina de restauració dels objectes recuperats al costat de les restes òssies en les diferents exhumacions, una iniciativa pionera en l’àmbit estatal que el Govern va arrancar dins del III Pla de fosses i que ara mateix se centra en les pertinences trobades al costat de les víctimes desenterrades a Porreres i a Manacor.

stats