'Quo vadis, Aida?': un 'thriller' nerviós sobre la massacre xenòfoba de la Guerra de Bòsnia
Film nominat a l'Oscar sobre els dies en què l'ONU va permetre que 8.700 musulmans fossin exterminats pels serbis a Srebrenica
'Quo vadis, Aida?'
(3 estrelles)
Direcció i guió: Jasmila Zbanic. 101 min. Bòsnia i Hercegovina, Àustria, Romania, Holanda, Alemanya, Polònia, França, Noruega i Turquia (2020). Amb Jasna Djuricic, Izudin Bajrovic i Boris Ler. Estrena als cinemes
No és casualitat que Quo vadis, Aida? arrenqui amb la infame frase “No dispareu al pianista” que va pronunciar Thomas Karremans, comandant de la Dutchbat –el batalló neerlandès de l'ONU desplegat a Srebrenica per vetllar pels civils durant la Guerra de Bòsnia– quan l’alcalde d’aquest enclavament va demanar-li ajuda. Els serbis estaven a punt de prendre per la força la ciutat, tot i l’acord internacional de no fer ús de les armes a l'àrea, i Karremans es rentava les mans de qualsevol responsabilitat. La inoperància de les organitzacions internacionals va permetre la neteja ètnica de més de 8.700 bosnians musulmans a mans dels serbis, un genocidi encara no prou conegut del qual ens parla el film de Jasmila Zbanic.
Més enllà de si l’espectador coneix aquests tràgics fets, l’agitada interpretació de la protagonista, l’Aida del títol –una mestra que treballa com a traductora a les instal·lacions de l’ONU a la zona–, ens avança el destí dolorós del qual no pot fugir. És significatiu que Zbanic utilitzi com a vehicle narratiu una traductora, sobretot perquè l’obra aborda un moment de la història en què les paraules van ser i són encara insuficients per entendre una violència que va esquitxar Europa de dalt a baix. En tot cas, la metàfora perd força a mesura que Zbanic, amb l’objectiu d’impactar, cedeix terreny al thriller de supervivència i a la recreació fidedigna.
