Reconeixements
Cultura 27/05/2022

De Rosa Fabregat a Jordi Casanovas: els Premis Nacionals de Cultura 2022

El PEN Català, Càntut i Núria Guiu completen els guardons entregats aquest divendres

4 min
Foto de família dels Premis Nacionals de Cultura 2022

BarcelonaDe la més jove a la més gran, de la coreògrafa i ballarina Núria Guiu (37 anys) a la farmacèutica i escriptora Rosa Fabregat (89 anys), els cinc artistes i institucions que aquest divendres han rebut el màxim reconeixement per l’“exemplaritat i excel·lència” de la seva feina artística, és a dir, el Premi Nacional de Cultura, han defensat amb vehemència la importància política de la cultura, que tan sovint es vol arraconar com un gest estètic innocu. Núria Guiu ha afirmat que, en un context de precarietat i dificultat, “avui ser ballarí o creador és un acte polític, un acte de resistència”. Però també ho venia a dir Rosa Fabregat quan ha recordat com llegia poemes de Jacint Verdaguer a la cuina de casa. “Vaig començar joveníssima. No era amb la meva llengua, era amb l’altra”, ha assenyalat la farmacèutica i escriptora, que va arribar a dirigir un laboratori treballant a l’estranger. El seu discurs ha acabat amb un potent “Visca Catalunya lliure i feminista!” que ha fet posar dret l’auditori de la Fundació Miró, on s'ha celebrat la gala oficial d’anunci i entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2022.

També el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat el valor polític i social de la cultura: “És la millor forma d’empoderar la ciutadania per esdevenir realment lliures i, per tant, per impulsar una societat millor, inconformista i amb ganes d’avançar”, ha dit Aragonès, que ha disculpat l’absència de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que no havia tornat a temps del Festival de Canes, on Albert Serra presentava el seu últim film . La presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella, ha destacat “la riquesa i complexitat” de la cultura catalana però també “els dèficits endèmics” com l’infrafinançament que ens deixa lluny dels estàndards d’altres països. “Calen molts canvis i de moltes menes per aconseguir el sistema cultural de referència que volem i que el país mereix”, defensa. 

El dramaturg Jordi Casanovas, el projecte de recuperació musical Càntut i el PEN Català són els altres guardonats amb el Premi Nacional que atorga anualment el CoNCA format, a més de Panyella, per Margarida Troguet, Jordi Font, Tania Safura Adam, Jaume Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta. Des de fa dos anys els premiats són cinc, que reben 15.000 euros cadascun. Qui són els guardonats d’aquest any?

Núria Guiu: ballar per superar l’anorèxia

Amb 20 anys, Núria Guiu (Mollet del Vallès, 1985) va entrar a la companyia IT Dansa portant una samarreta d’Extremoduro que deia “Iros todos a tomar por culo”. Aquest divendres, en el seu discurs ha admès que llavors tenia anorèxia i quan va entrar a la companyia per fi es va poder reconèixer. “Deixar de menjar per a mi era una mena de protesta per esborrar uns codis que s’aplicaven sobre el meu cos”, diu. Guiu va treballar en diverses companyies en països nòrdics dels 22 als 32 anys i, quan va tornar, va dedicar-se a les seves pròpies creacions, que exploren la relació cos-imatge-virtualitat. “Per internet vaig trobar una forma de fer-me reaparèixer”, assegura. Enguany ha estrenat l’espectacle amb tiktokers Cyberexorcisme al Mercat de les Flors, d’on és artista resident. 

Jordi Casanovas: el motor teatral més prolífic

Més que un autor i director de teatre, Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) és un motor hiperactiu del teatre català. Ha recordat que, després de deixar enginyeria, va fer la seva primera obra de teatre al garatge de casa. Després obriria una sala de petit format, la FlyHard, s’inventaria el torneig de dramatúrgia del Festival Temporada Alta, crearia una productora d’autoria catalana (Hause & Richman) i muntaria simposis, radioteatre i el que faci falta. Però, a més, ha escrit prop de 40 textos teatrals sempre lligats a la realitat (com la Trilogia catalana) i, darrerament, a l’actualitat (com Jauría sobre la Manada i Alguns dies d’ahir sobre el Procés; i el proper, sobre la pandèmia). Casanovas, que ja té el premi Ciutat de Barcelona, celebra el nivell de la dramatúrgia catalana, que s’obre fronteres al món: “Val la pena que en siguem conscients”. 

Rosa Fabregat: vocació científica i literària

“Perdoneu que no llegeixi, però és que en aquesta sala es concentra tota la meva vida, trepidant”, ha dit aquest divendres Rosa Fabregat (Cervera, 1933). Membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia i també la primera presidenta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, Rosa Fabregat va començar a publicar el 1979 amb Estelles, però escrivia des dels 14 anys. Ha signat vuit novel·les, vint poemaris i un recull de narracions escrits “des de llocs innovadors per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme”, destaca el CoNCA. “Quan em van dir que guanyava el Premi Nacional vaig pensar: ara ja em puc morir”, diu als seus 89 anys aquesta Creu de Sant Jordi. Confessa que havia caigut en una depressió i amb el premi esperava recuperar la vitalitat. El crit en defensa que “les dones puguin ser ordenades sacerdots” i d’una “Catalunya lliure i feminista” fan intuir que serà així. 

PEN Català: 100 anys amb la llengua i la llibertat

El PEN Català va ser creat l’any 1922 per Josep Maria López-Picó i Carles Riba, i va ser el tercer que es fundava al món en defensa del rol social de la literatura, la llibertat d’expressió i la diversitat lingüística. En van seguir la tasca Pompeu Fabra, J.V. Foix, Joan Oliver i Maria Aurèlia Capmany, i aquest divendres l’actual presidenta, Àngels Gregori, ha recordat alguns noms propis d’aquests “100 anys de mantenir amb fermesa la responsabilitat i el compromís amb la paraula”. 

Càntut: no perdem la veu dels nostres avis

“No fa massa temps es cantava tot i a tot arreu. Els nostres avis ho feien amb normalitat, i avui ho hem delegat als professionals, amb el desconeixement que això implica del nostre patrimoni. Som el que cantem”, defensa Albert Massip. Fa deu anys, aquest mestre banyolí va començar a recollir i difondre la música popular i tradicional que recordava la gent més gran de les comarques gironines. Avui, a través d’Alter Sinergies, ja tenen al web més de 1.500 cançons recollides per 60 persones i cantades per la gent gran i també impulsen el festival Càntut a Cassà de la Selva (amb músics com Germà Negre, Sanjosex, Carles Belda i Joan Garriga). És un projecte col·laboratiu, patrimonial i intergeneracional que prestigia la cultura catalana i que continua la feina de persones com Artur Blasco, Jaume Arnella, Jaume Ayats, Ramon Manent o Lluís Puig. “Tenim la responsabilitat de ser baula”, diuen. 

stats