Què es pot fer perquè els joves participin de la cultura

Palma“La cultura és cara”, “no entendré aquesta exposició”, “l’òpera no és per a gent de la meva edat” i “als museus no hi tenim res a fer” són algunes de les frases que molts de joves reprodueixen quan els demanam per les activitats culturals que fan, i les que no fan. La distància entre la joventut i certes manifestacions artístiques és un problema que sembla que hagi existit sempre, però que en els darrers anys s’ha agreujat.

El darrer Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura constata que, en general, la gent veu menys teatre, llegeix menys llibres i va menys al cinema que abans, però que la caiguda és especialment significativa en la franja de població d’entre 15 i 24 anys. Per posar-ne un exemple significatiu, si l’any 2019 els joves que deien que anaven a concerts o a obres de teatre de manera habitual eren el 66,3%, l’any 2022, quan l’activitat cultural ja s’havia recuperat de l’aturada per la pandèmia, la taxa va disminuir fins a menys de la meitat: un 26,1%. Davant això, diferents promotors i gestors culturals de les Balears han començat a posar en marxa iniciatives dirigides precisament a atreure aquesta franja de públic, moltes d’elles centrades en una pregunta que només els mateixos joves poden resoldre: per què els costa tant accedir a determinats circuits culturals?

Un dels primers arguments que surten a rotlo és el factor econòmic. Cal recordar que segons el darrer Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, publicat el passat mes d’agost, el 82% dels joves illencs viu amb els seus pares. De fet, per poder viure de lloguer en solitari haurien de pagar 1.288 euros, la qual cosa suposa un 22,6% més que el seu sou mitjà. Amb aquestes xifres sobre la taula, doncs, molts dels joves d’entre 16 i 29 anys consultats per l’ARA Balears consideren la cultura una despesa que no sempre es poden permetre. “La veritat és que jo crec que ja hi ha una oferta cultural considerable, tot i que la diversitat canvia molt en funció del lloc on vius. Però l’accessibilitat depèn sobretot del context socioeconòmic. Hi hauria d’haver preus més accessibles o més descomptes per a la gent jove”, assegura Maria Magdalena Llull, manacorina de 24 anys que es mostra interessada sobretot en el cinema i que en gaudeix tant en pantalla gran com, sobretot, a casa. Com ella, molts dels joves consultats afirmen que els preus de determinades propostes culturals dificulten que la gent de la seva edat en puguin formar part.

Ara bé, segons les dades del Ministeri de Cultura, les Balears varen ser la comunitat on menys sol·licituds es van fer del Bo Cultural l’any 2023. En la segona edició d’aquest programa, que ofereix ajudes de 400 euros en productes culturals als joves que compleixen 18 anys, a les Illes es van tramitar 5.703 sol·licituds de les més de 12.200 possibles, cosa que significa que més de la meitat dels possibles beneficiaris no la van sol·licitar.

La necessitat de fer preguntes

“Si jo vaig al teatre i a veure musicals, i si ara he començat a gaudir d’anar a l’òpera és perquè la meva família m’hi ha acompanyat. Jo no puc dir als meus amics que anem a veure una òpera que costa 70 euros o un musical que en costa 50, em diran que no i ho entenc perfectament. Ara, també és cert que quan hi ha el Reggaeton Beach Festival hi van sense pensar-s’ho”. Ho diu Paula Crespí, estudiant d’Història a la Universitat de les Illes Balears. Té 21 anys i assenyala els prejudicis com una altra de les barreres que sovint es troben els joves a l’hora d’accedir a determinades iniciatives culturals. “De vegades, molts joves ja ni es plantegen anar a determinades coses perquè creuen que no les entendran. És com si duguéssim inserit dins el cap que hi ha certs llocs on només pot anar gent molt intel·ligent, gent que ja ho sap tot abans d’anar-hi. I crec que això està molt relacionat amb l’educació que rebem des de petits: si amb 6 o 7 anys vas a un museu, per exemple, i fas preguntes, que algú del teu voltant et demani silenci és contraproduent. Els infants fan preguntes, ho han de poder fer, però ens han acostumat a no fer-ne perquè si en fas, molestes. Crec que és fonamental canviar això, que no tinguis por de demanar les coses perquè, si no, acabam assumint que no ens assabentam de res i que no hi ha res a fer”.

Les reflexions de Crespí neixen arran de la seva participació en el projecte ‘Hackeig en marxa! Desbarata el teu museu local’, una iniciativa impulsada per Treball Solidari, projecte finançat pel Govern de les Illes Balears, i que compta amb la col·laboració de set museus de les Illes. En aquesta primera edició hi han participat, entre d’altres, el museu del Brodat i la Confecció de Sant Llorenç des Cardassar, la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx o el Parc Arqueològic del Puig de na Morisca a Calvià, amb l’objectiu de crear vincles entre aquests centres i les noves generacions. Des del passat mes d’octubre, un grup de joves d’entre 16 i 30 anys han fet diferents visites a aquests centres per fer-ne una avaluació i un diagnòstic conjunt. “Som conscients que hi ha una manca de representació de diferents sectors poblacionals als espais museístics, entre ells la gent jove”, explica la tècnica responsable del projecte, Lola Abrahams, “i no perquè no hi hagi una voluntat per part dels museus d’atreure’ls. De vegades falta coneixement sobre els seus interessos, és cert, però trencar amb aquesta distància és complicat, sobretot amb les mancances pel que fa al pressupost que tenen molts d’aquests centres. I, tot i això, molts d’ells tenen propostes molt interessants que encaixen en un nou model museístic interactiu i comunitari: a la institució Alcover hi han fet escape rooms i al Museu de Manacor, per exemple, s’hi poden ensumar les olors més representatives de cada època. Cal dir, a més, que els set museus que hi participen enguany són gratuïts”. I, tot i així, molts dels participants reconeixen que no els havien visitat mai.

La investigadora i professora de la UIB Lourdes Melis, una de les principals impulsores del projecte, assenyala que l’objectiu és “reivindicar els museus com el que són: espais on gaudir de peces, col·leccions i d’històries que poden formar part de la vida dels joves”. “És cert que les xifres dels visitants als museus d’abans de la pandèmia no s’ha recuperat en gairebé cap sector de població, només en el de visitants estrangers, però en el cas dels joves hi ha una espècie de quart mur, com diuen ells, que els és molt difícil travessar”, assegura.

Entre les valoracions que han fet aquests joves, s’hi troba la consideració generalitzada dels museus com espais “freds i silenciosos” on “no hi ha una connexió amb l’actualitat”. “Tot és ‘no’, quan vas a un museu: ‘no pots xerrar’, ‘no pots menjar’, ‘no pots tocar’... I estaria bé saber que hi ha moments i llocs en què sí que s’hi poden fer coses. Per exemple, el Museu del Calçat d’Inca té una zona de cafeteria que està molt bé com a punt de trobada, i n’hi ha molts on és possible interactuar, però no sempre està correctament senyalitzat”, explica Paula Crespí, qui assegura que ja ha planejat una visita amb els seus amics a un d’aquests museus per on ha passat la iniciativa, el Museu de la Mar de Sóller. “Jo no el coneixia i és un lloc realment espectacular, amb unes vistes increïbles i peces realment molt sorprenents”, afirma. Una altra de les mancances que hi han detectat té a veure amb l’ús de les xarxes socials per part d’aquestes institucions –“és on els joves ens assabentam de tot”, afirma Crespí– i alguns dels joves participants han decidit posar-hi ells mateixos solució.

“La cultura interessa a tothom”

Valeria Galantini té 22 anys i és estudiant de Pedagogia de la UIB i ha estat una de les impulsores del perfil d’Instagram ES.SURO, un espai on tenen la intenció de compartir totes les iniciatives culturals que puguin ser interessants per a la gent de la seva edat. “Volem que sigui com el suro on trobes els cartells de les activitats que hi ha programades a la teva zona, per contribuir a difondre activitats culturals gratuïtes. Crec que se’ns hauria de tenir més en compte a l’hora de dissenyar programacions, i amb això no vull dir que s’hagin de fer pensant només amb nosaltres, però sí que ens haurien de tenir presents, que no sempre succeeix”, assegura Galantini. Ara bé, defensa que “la cultura interessa a tothom, també a la gent de la meva edat, si l’entenem com a activitats que poden anar des de ballar reggaeton a una discoteca fins a unir-te als correfocs de Sant Antoni: això interessa a tothom”.

En la mateixa línia opina Jaume Bauzà, estudiant del grau superior en tècnic d’ensenyament i animació socioesportiva de l’IES Albuhaira de Muro. Afirma que no sol llegir ni anar al cinema o al teatre, però sí que es mostra molt vinculat a la música, especialment a la música local. “En els darrers anys destacaria la creació de grups com Pitxorines o Ánimos Parrec, m’encanta la música que es fa aquí i crec que és molt destacable l’aparició de projectes així”. Ell, de fet, forma part de diferents associacions i iniciatives culturals, moltes vinculades al centre de cultura de Sant Joan, si bé assegura no estar “molt al dia” de la programació cultural de l’illa. Això sí, subratlla l’educació com una part fonamental per crear un vincle sòlid amb la cultura. “Aquests dies hem estat fent tallers de rondalles, per exemple, que és una cosa que s’està perdent i que s’hauria de fer més a les escoles. Contar rondalles és una molt bona manera de connectar amb la cultura i de mantenir-la viva”.