El 'poetry slam' arriba a les aules

PalmaDimarts, 9.50 del matí. Els alumnes de l’IES Santanyí tenen canvi d’hora. A un dels tres grups de primer de Batxillerat li toca classe de català, però la d’avui no és una lliçó normal. Irromp a l’aula algú desconegut pels alumnes: és Sion Moyà, conegut també amb el malnom de Capçana. Ell és l’encarregat de desenvolupar el primer dels tallers de poetry slam a les aules dels instituts de Mallorca, promoguts per la Fundació Mallorca Literària i emmarcats dins la programació poètica Versud. Abans de continuar, fa falta fer un aclariment, per si algú encara no ho sap: l’slam és un format de poesia escènica competitiva en què els participants tenen tres minuts per presentar textos d’autoria pròpia davant del públic. Així, aquest joc consisteix a combinar cos, veu i paraula. Més que un slam, aquest taller és de creació literària.

Moyà explica als alumnes, que l’escolten amb certa curiositat i desconcert, que ell va estudiar el grau de Filosofia, però que la lectura no era res que el commogués gaire quan anava a l’institut: “Em va costar trobar coses que em remoguessin per dins”, diu als joves. A ells, segons la seva professora de català, Xisca López, tampoc els captiva gaire la lectura: “Potser algú fa alguna lectura esporàdica perquè un llibre s’ha posat molt de moda, però no tenen gaire inquietud pels llibres. I encara menys per la poesia”, apunta la professora. Explica que els alumnes poden triar una lectura lliure per treballar durant el tercer trimestre: absolutament cap alumne de tots els grups d’aquest curs ha triat un títol de poesia. “Segurament el problema és, en part, com s’ensenya”, assenyala López.

Moyà comença a recitar un poema que xerra d’una al·lota amb qui s’entenia, una relació intensa que no va funcionar. Així ho explica als alumnes per enlluernar-los, per guanyar-se’n la confiança. I recita d’una manera que es fa escoltar: juga amb les emocions, amb canvis de to, gestos. Llàstima de la mascareta, que no permet apreciar del tot l’expressió facial de l’slammer. A mesura que diu els versos, els alumnes es miren de reüll. Això és diferent, això comença a molar. De fet, Moyà explica als alumnes les claus que fan que un poema funcioni durant un slam: el contacte visual, la projecció i la dicció, l’emoció i la posada en escena. Això, fet amb coherència amb les paraules que es diuen, pot ajudar que els versos connectin amb la gent que escolta; pot commoure.

El de Binissalem, Capçana, s’acaba de guanyar la confiança dels alumnes quan els proposa un exercici que consisteix a escriure en grup. La professora de català mira, sorpresa, l’emoció amb què els alumnes discuteixen amb quina paraula fer rimar un vers amb l’anterior quan ja duen un parell de versos. Riu, mentre deambula per l’espai, un altre professor que és també és a l’aula. És Pere Joan Cabot, de filosofia. Mentre escriuen, un dels grups d’alumnes ja l’ha advertit: li dedicaran el poema.

Els alumnes en fan una primera lectura i s’avaluen entre ells. Les exclamacions, les rialles i els aplaudiments es van contagiant. Moyà modera: “Ara llegeix-lo estant molt trist”, “fes-ho rapejant”, els repta. I els joves aposten i s’animen. “No sabíem com funcionaria, però realment els està encantant, i es nota”, diu Cabot. El professor de filosofia considera que la gran oferta d’oci que hi ha avui en dia, com els videojocs, les plataformes de continguts audiovisuals, es mengen el temps que podrien dedicar a la lectura, una activitat que implica un altre tipus d’esforç i concentració, fins i tot de motivació. “Crec que aquest taller els pot haver servit per veure que l’escriptura és un canal important per expressar el que sent un mateix. Han d’aprendre que l’art és per dir què els preocupa, què els agrada, què els fa por... i que pot ser divertit”, opina el professor.

“La idea d’aquest taller és despertar-los la curiositat”, diu Moyà. El fet que no es parli de poesia com es fa a les classes convencionals és sorprenent per a ells: “Veuen que hi ha altres maneres de fer poesia o d’expressar-se. Tampoc sé si dir-li poesia”, apunta el binissalemer. Ara bé, té una cosa clara: “És important transmetre als joves que la poesia pot ser per a tothom. De vegades, apel·lar a la perfecció a l’hora d’escriure és una barrera per als alumnes”, apunta Moyà. 

Engrescar els joves

El poeta i editor Pau Vadell, que és també un dels coordinadors de la Fundació Mallorca Literària i ha creat el projecte Versud, considera que aquests tallers són una bona eina per acostar la poesia als alumnes. Si bé és cert que el poetry slam té molta més força en castellà, des de la fundació varen optar per fer els tallers en català i mostrar als joves que també es pot fer slam en la llengua pròpia de les Illes. 

“Entenem que aquest tipus d’expressió artística també és poesia, com la glosa. Els tallers de glosa funcionen, i en aquest cas [el de l’slam] té un punt de proximitat amb el rap i trap que podria interessar als joves”, diu Vadell. D’alguna manera, és un camí perquè “puguin arribar a altres tipus de poesia”. De fet, el poeta opina que estam rodejats d’estructures estròfiques, però hi ha certa gent que no li vol dir poesia. No podem negar, diu, que “la música de C. Tangana, o la de Shakira, també és poesia, com ho són alguns reclams publicitaris. Hi és pertot, no només en els llibres”. La bona poesia, comenta l’editor, “t’interpel·la”. Així, la idea dels tallers és intentar que “els joves s’engresquin a escriure”. Dins la fundació hi ha certa preocupació en relació amb la poca gent jove que fa poesia. 

De la quinta de Pau Vadell en són uns quants: Lucia Pietrelli, Laia Malo, Jaume C. Pons Alorda... i més. “Això sol ser cíclic, va per èpoques. Ara hi ha la sensació que falta planter, però hi ha moltes més ajudes institucionals o editorials. Hi ha moltes convocatòries dirigides a gent que no ha publicat mai, i això abans no existia”, comenta Vadell. Recorda que els de la seva quinta i ell varen començar a conèixer-se a Barcelona i varen fer pinya i caliu al bar Horiginal de la ciutat. A Mallorca potser falta un circuit concret que aglutini els joves interessats en la poesia, pensa l’editor. 

Els slammers que fan poesia en castellà freqüentaven el Café a tres bandas, tot i que va haver d’abaixar la barrera a causa de la crisi derivada del covid-19. Hi ha l’esperança que, amb els tallers proposats per Versud, els joves s’animin a escriure, recitar o improvisar poesia en català, com passa a Menorca. A Es Claustre, a Maó, s’hi troben sovint els slammers. De fet, aquest dissabte s’hi du a terme la darrera competició d’aquesta “poesia viva” abans del descans de l’estiu. “Qui sap si, si la idea de Versud funciona, d’aquí a un o dos anys podem organitzar unes colònies o convivències de joves poetes”, diu Vadell. Allò important, també, és trobar-se, compartir, expressar-se i escoltar. Els alumnes de l’IES Santanyí de Batxillerat, en haver acabat el taller, no només havien escoltat Sion Moyà, també s’havien escoltat a ells.