La cara fòssil trobada a Atapuerca que "canvia el relat de la prehistòria"

BarcelonaEl 30 de juny del 2022, al jaciment de l’avenc de l’Elefant d’Atapuerca (Burgos), es va trobar el fòssil de la part esquerra de la cara d’un homínid que va viure fa entre 1,1 i 1,4 milions d’anys. Més de dos anys després, els investigadors del Projecte de Recerca d’Atapuerca han pogut reconstruir en part el rostre d’aquest individu adult a qui han batejat amb el nom de Pink, un homenatge dels antropòlegs Eudald Carbonell i José María Bermúdez de Castro al grup musical Pink Floyd. "Quan el vam desenterrar, crèiem que seria un Homo antecessor, però no ha estat així, és d’una espècie anterior. La troballa canvia el relat que teníem de la prehistòria", afirma Rosa Huguet, la investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) que ha liderat l’estudi publicat a Nature. El Pink seria l'homínid més antic localitzat fins ara a l'Europa Occidental.

Fins ara es defensava que els primers homínids que van habitar a Europa occidental eren els antecessors. Aquesta espècie es creu que seria un avantpassat comú dels sàpiens i dels neandertals. "És tan sols una hipòtesi, perquè no hem pogut fer mai proves d’ADN", explica Huguet. Les restes d’Homo antecessor, que es van trobar al jaciment de la Gran Dolina d’Atapuerca el juliol de 1994, tenen una antiguitat de 860.000 anys i el seu rostre és força similar al dels sàpiens. En canvi, el Pink té un rostre molt més simiesc: no té fossa canina maxil·lar i pràcticament tampoc septe nasal. Seria molt més similar a l’Homo erectus, però com que no hi ha prou material per reconstruir la part superior del rostre, no es pot afirmar amb contundència que sigui un d’ells. L’equip, a més, ha trobat petites diferències com, per exemple, que el Pink té el rostre lleugerament més estret que altres Homo erectus. Per això, l’equip d’investigadors l’ha descrit, de forma provisional, com a Homo affinis erectus.

Com eren els 'Homo erectus'?

De fòssils d'Homo erectus se n'han trobat a diferents llocs de l'Àfrica (Kènia, Tanzània, Sud-àfrica i Etiòpia), a l'Àsia (Xina i Indonèsia) i a l'Europa Oriental (Geòrgia). Tots ells comparteixen el fet que representen una transformació significativa dels homínids anteriors, com els australopitecs: són més grans, més intel·ligents i més capaços d’adaptar-se a diferents paisatges en un món canviant. Cada vegada se'n saben més coses, però no s’ha pogut esbrinar, per exemple, si tenien l’habilitat del llenguatge.

El Pink ha estat força útil per poder saber a qui pertanyien altres restes trobades entre el 2007 i el 2008 a l’avenc de l’Elefant, com una mandíbula i una falange de la mà: "Tenen una antiguitat d’1,2 milions d'anys, i com que aleshores no les vam poder adscriure a cap espècie, li vam posar Homo S. P., Ara podem dir que pertanyen a l’Homo affinis erectus", defensa Huguet.

Tant l'Homo affinis erectus com l'Homo antecessor van viure i morir a Atapuerca. Tanmateix, no comparteixen necessàriament ADN. "No hi ha una evolució lineal entre els dos", afirma Huguet. A partir d'aquí, hi ha molt per investigar encara. ¿Van coincidir les dues espècies? ¿D'on venia l'Homo affinis erectus? ¿Hi va haver una competència per als recursos i va sobreviure el que millor es va adaptar? ¿Els Homo antecessor van portar com a equipatge alguns patògens que els congèneres del Pink no estaven preparats per assumir? O, simplement, ¿no van arribar mai a coincidir i els uns van arribar després dels altres? "Podem descartar que la raó perquè desapareguessin els Homo affinis erectus fos un canvi o desastre climàtic", afirma Huguet.

Un entorn idíl·lic

De fet, el Pink vivia en un entorn força idíl·lic. En aquell moment la natura era molt més exuberant que actualment en aquest paratge de l'actual Castella: el clima era humit i temperat, hi havia grans masses d’aigua, amb molta fauna en l'entorn, com ara castors, hipopòtams, àguiles pescadores i tortugues; i boscos frondosos, amb avellaners, i altres animals com els cavalls, els porcs senglars i els cérvols.

A l’avenc de l’Elefant, al mateix nivell on es va trobar el fòssil del Pink, hi havia eines de quars i sílex. "Eren força senzilles, però demostren que aquests homínids tenien una estratègia de subsistència efectiva i capacitat per explotar els recursos de l’entorn", explica Xosé Pedró Rodríguez-Álvarez, coautor de l’article publicat a Nature. Els Homo affinis erectus accedien a carcasses d’animals amb l’ajuda d’objectes lítics que havien après a adaptar per poder trencar els ossos i consumir les últimes restes de moll de l'os o de carn residual.

El jaciment de l’avenc de l’Elefant no és tan ric en fòssils com el de la Dolina, perquè no va servir com a refugi ni hàbitat. És un avenc on, accidentalment, arrossegats per l’aigua o els sediments, hi anaven a parar restes de fauna i vegetals, i homínids que vivien o passaven per la superfície. Als nivells més profunds s’hi pot rastrejar la història del Plistocè inferior (més de 780.000 anys d’antiguitat) i, als nivells superiors, restes de fa uns 250.000 anys. Atapuerca no té final: si se sap mirar, s'hi troben noves pistes sobre els nostres orígens perquè hi ha les restes de fins a cinc homínids diferents.