LITERATURA
Cultura 31/03/2018

‘El petit príncep’ sembla més jove que mai a 75 anys

L’emblemàtica obra de l’escriptor i aviador francès Saint-Exupéry celebra el seu aniversari. En repassam breument els orígens i les diferents edicions en llengua catalana

Marina P. De Cabo
3 min
Imatge del cartell promocional d’El petit príncep fet per Editorial Estela, la primera que el publicà en llengua catalana.

PalmaAntoine de Saint-Exupéry (Lió, 1900-illa de Riou, 1944) començà a escriure El petit príncep l’any 1941,durant una convalescència, a l’habitació que ocupava a l’edifici victorià datat de 1862 que la seva dona havia llogat. L’edifici encara continua dret i s’ubica a Central Park South, Long Island.

A l’estat francès no es va imprimir fins que va tornar la pau després de la II Guerra Mundial, i fou de la mà de l’editorial més prestigiosa: Gallimard.

El llibre, que ja no aturaria de reeditar-se i traduir-se, es publicà per primera vegada el 1943 a l’editorial novaiorquesa Reynal & Hitchcock; no en francès, llengua natal de l’autor, sinó traduït a l’anglès: The Little Prince.

Els orígens de l’obra es troben en els esbossos del personatge que Saint-Exupéry dibuixava per matar les hores durant la seva recuperació. Es basà en l’experiència pròpia viscuda el 1935 al desert de Líbia, després d’haver sofert un accident aeri i experimentat l’extensió interminable del no-res, a més de múltiples al·lucinacions sensorials causades per l’entorn, la set i la desesperació. Llavors, Saint-Exupéry es desdoblà; la part racional, que conservava una espurna de lucidesa, contrastava amb la feblesa i la desesperació. De la convivència entre aquestes dues identitats sorgí la trama principal de la seva reconeguda obra.

El pròxim 6 d’abril es compliran 75 anys de la primera edició, raó més que adequada per rememorar diferents aspectes de l’obra més coneguda de l’escriptor aviador.

La traducció al català

Alguns n’atribueixen l’èxit a la proximitat que creen les seves il·lustracions, i altres en ressalten la simbologia i la senzillesa, que el fan adequat per a qualsevol edat, des de la infància més primerenca fins a la més seriosa adultesa. El cas és que El petit príncep s’ha convertit en l’obra més traduïda -ho ha estat a més de 200 llengües.

L’obra arribà a territori català de la mà d’Edicions Estela, companyia fundada a Barcelona el 1958 que, en plena època franquista, tingué el coratge d’editar en l’anatemitzada llengua d’aquesta nació; el seu propòsit era la difusió del pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, en especial mitjançant la publicació d’obres d’autors i grups catòlics gals. Algunes de les seves publicacions aconseguiren arribar a importants tiratges, com Reeixir i pregàries, de Michel Quoist, de la qual es publicaren milers d’exemplars. Arribà amb la seva delimitada tasca fins al 1971, data en la qual es va veure obligada a cessar les seves funcions a causa de la intervenció repressiva de les autoritats franquistes.

Editorial Laia, fundada a la Ciutat Comtal un any després de la desaparició d’Estela, n’agafa el relleu i integra a la seva direcció diferents membres de l’empresa cessada.

Malgrat l’experiència viscuda, Laia no va persistir en la seva empresa ni va frenar la seva inclinació d’esquerres. Tancada el 1989, se la recorda per la resistència política i ideològica durant la dictadura i la transició cap al que es va denominar democràcia. Dins aquesta línia, en el seu catàleg varen tenir cabuda obres de caire filosòfic, polític, narratiu i psicològic, entre altres gèneres. Editorial Laia va tancar les portes per culpa de problemes de naturalesa econòmica. El fons editorial va passar gairebé tot a mans d’Edicions 62, actualment el més important grup editorial en llengua catalana.

Altres edicions

No obstant això, des de la mort de Franco, han estat diverses les editorials que contenen versions d’ El petit príncep en el seu catàleg. A part d’Edicions 62, que n’ofereix la versió de butxaca, Salamandra és la que s’ha encarregat d’imprimir-ne la majoria d’edicions: des de les bilingües català-francès fins a un esplèndid volum estampat, passant per edicions commemoratives corresponents a diferents aniversaris de l’autor i de l’obra.

La febre no acaba aquí: una aurèola totalment innecessària d’obres d’autoajuda, escrits esotèrics i adaptacions al còmic o al llibre infantil omplen les prestatgeries de les llibreries menys exigents. En aquest cas, continuar la tradició esdevé encertar: encara que d’una senzillesa devastadora, el llibre de Saint-Exupéry continua sent inimitable, insuperable.

stats