Una pel·lícula de Jesucrist a Eivissa: blasfèmia, diversió i sang

EivissaEivissa ha estat l’escenari de les primeres filmacions de la pel·lícula que els directors David Busquets Muñoz i Adrián Cardona duen entre mans després de l’èxit, ja fa deu anys, del seu curtmetratge Fist of Jesus, també filmat a l’illa. Ara preparen un llargmetratge que és la continuació d’aquest curt, el qual ja acumula 78 premis, encara que probablement en té més. I és que de vegades no se’ls avisa quan la seua peça guanya un nou guardó, prova que Fist of Jesus ja té vida pròpia. El vídeo suma més de 2,6 milions de reproduccions.

Els dos directors i Jacint Espuny, que és director del festival de cine gore Fangofest Amposta i que en aquesta cinta duu la producció; l’actor protagonista Marc Velasco, que interpreta Jesús, i el director de fotografia, Paco Ferrari, conversen amb l’ARA Balears d’aquest nou projecte i de la seua trajectòria, atès que ja han treballat junts altres vegades.

Salvatges i divertits

Cardona comenta que és complicat classificar el cine que ells fan en la casella d’un gènere concret, però, entre tot l’equip, conclouen que fan “comèdia negra i cine fantàstic” i que van tocant diferents subgèneres. “El nom que li hem buscat al segell que ens uneix, que és Red Party, engloba molt bé tot el que feim”, apunta Cardona, qui també és l’encarregat dels efectes especials. En dues paraules: sang i conya. 

En el curtmetratge, Jesucrist, el protagonista, ocasiona una apocalipsi zombi i, juntament amb Judes, lluita contra morts vivents de diferent tipus: romans, fariseus i cowboys. A la part que acaba de començar a rodar-se, Jesús es troba totalment perdut i arriba a l’oracle de Delfos, on les bruixes li llegeixen el destí i li expliquen una sèrie de coses que ell voldrà posar en pràctica. Per assolir-ho, implicarà molta gent i tots plegats viuran aventures. Segueix, en part, la línia del Jesucrist del Nou Testament, que és el que el protagonista voldria ser, però les coses no li surten del tot bé, de manera que van creant-se moltes situacions còmiques. Es tracta d’una ‘road movie’ d’aventures, amb els personatges bíblics inclosos. 

A la part del Delta de l’Ebre que pertany al municipi d’Amposta també s’hi filmaran escenes, però la majoria seran a Eivissa. El títol provisional és Once Upon a Time in Jerusalem. Hi apareix un temple de bruixes, monstres o robots gegants. En gran part es respecta el que ocorre en el Nou Testament, però incloent-hi històries molt boges, explica David Muñoz en el set de rodatge, en un lloc perdut del bosc a Sant Josep de sa Talaia. Ells mateixos, sense l’ajuda de cap productora, han elaborat el set. Van necessitar quatre dies per reproduir el temple de l’oracle de Delfos, una cova que han fet amb guix, ciment, fusta reciclada i tela. “Fer aquest decorat no ha costat més de 100 euros”, assegura Cardona. I això que molts productors de cinema els deien que seria massa car. 

Sempre treballen amb poc pressupost i posant-hi moltes mans, amb l’ajuda d’amics i coneguts que també s’hi impliquen. I a pesar d’aquestes condicions, han arribat a incomptables festivals de tot l’Estat i de l’estranger, en molts casos guanyant premis, com el Méliès d’Argent del Abertoir Horror Festival of Wales; el Millor Curtmetratge Internacional en el FantaFestival, a Roma; el Premi del Públic del festival Fantaspoa (Brasil) o el Best Horror Short Film i el Best Short Film al festival Fear Fete (EUA). 

“Hem parlat amb productores, hem demanat les ajudes i hem parlat amb les televisions, però a Espanya no hi ha manera. Ens han dit molt clarament que les televisions i les institucions no volen subvencionar aquest tipus de cintes, que són de terror, salvatges i que fan burla de la religió”, critica Muñoz, qui també és el guionista del film.

De fet, amb l’estrena de Fist of Jesus, hi ha gent que va sentir-se ofesa. El curtmetratge va publicar-se en una web de pornografia. “Com s’atreveixen a burlar-se de Déu?”, “Això és blasfèmia”, “Esper que us podriu a l’infern”, es llegia en alguns comentaris. Muñoz diu, rient, que probablement aquesta web és el lloc on més insults i ofesos hi ha hagut. Tanmateix, Espuny assegura que no tenen intenció de provocar i recorda que abans es feien més continguts salvatges: “Abans anaves al videoclub i agafaves pel·lícules que en aquests moments estarien censurades”.

A més, el seu públic és divers, no només de fans assidus del cine fantàstic: “Hem estat a festivals en algun poble en què tot el públic són ancianes, i són les que més riuen, perquè van a missa i capten totes les referències religioses”, explica Muñoz. També s’han guanyat el públic infantil. Una altra anècdota és la que van viure en un poble de Saragossa, Tarazona, un dia que es projectaven 100 curtmetratges. En arribar, van trobar tota la colla del poble disfressada de personatges de Fist of Jesus. A Brussel·les, una parella jove, sortint de la seua boda, va reconèixer Marc Velasco al carrer i li van demanar que els casés de nou. I així ho va fer, perquè Jesús mai falla.

Un ‘crowdfunding’ fallit

Al marge d’èxits i anècdotes, aquest grup d’artistes també ha hagut de superar entrebancs. Per finançar aquesta pel·lícula, van intentar organitzar un crowdfunding amb una productora, però un dels socis d’aquesta va fugir d’Espanya amb els diners. Ara està denunciat i no pot entrar al país. “Després de deu anys d’experiències de treballar amb crowdfundings, productores, institucions i subvencions, el que hem tret són enganys, robatoris, desil·lusió i una desmotivació enorme”, lamenta Cardona. El projecte de la pel·lícula ha reviscut gràcies a l’impuls de Jacint Espuny. Però es mostren oberts a rebre l’ajuda de qualsevol institució local que estigui disposada a posar-hi el seu gra d’arena.

Muñoz conta que les institucions i algunes productores acostumen a mirar-los amb condescendència: “Pensen que el que feim és de nens petits i sovint ens tracten com si fóssim àsens”. Velasco destaca que Fist of Jesus ha aconseguit vendre 2.000 samarretes i treure deu edicions del DVD a tot el món, tres de les quals a Alemanya. A més, s’ha doblat en italià, alemany i anglès. L’original és en castellà amb subtítols en anglès. També va estrenar-se un videojoc del curtmetratge, i durant el primer cap de setmana de funcionament va ser el quart més jugat de la plataforma Steam a tot el món. 

Empreses com Fuse Ibiza i Loft Studios els han ajudat a tenir el material necessari per rodar. L’illa és l’escenari habitual d’aquests creadors. Paco Ferrari destaca que han convertit Eivissa en un plató i que molts amics i coneguts ajuden en tot el que poden: “Totes les persones d’aquesta illa són coproductors”, bromeja. “S’ha de sortir de la zona de confort de fer cine mediocre” només perquè sigui mainstream, afegeix. Encara queda molt de Once Upon a Time in Jerusalem per filmar tant a Eivissa com a Catalunya. Tot l’any 2023 serà de molta feina per a ells.