Cultura 08/03/2021

‘Passions mitològiques’ al Prado: luxúria o violència contra la dona?

El museu reuneix les sis ‘poesies’ de Tiziano en una exposició que evita la perspectiva de gènere

Mariona Romero Quintana
3 min
Quatre de les 'poesies' de Tiziano al Prado. Els sis quadres es mostren junts, acompanyats de pintures de Rubens i Velázquez
Disponible en:

MadridSi fos un 8-M normal a Madrid, aquest dilluns el Paseo del Prado estaria ple d’una marea lila per reivindicar el Dia Internacional de les Dones. La Delegació del govern espanyol, però, ha prohibit les manifestacions a la capital espanyola, cosa que no ha passat enlloc més de l’Estat. El protagonista del passeig, doncs, seguirà sent el gran cartell instal·lat fa just una setmana en què es llegeix "Pasiones mitológicas" i s’exhibeix el nu de diferents dones a les portes del Museu del Prado. És l'última exposició temporal que ha inaugurat i reuneix per primer cop en quatre segles les famoses poesies de Tiziano.

Són sis obres de grans dimensions que tenen com a denominador comú el cos nu de la dona i que l’artista italià va pintar entre el 1553 i el 1563 perquè Felip II, un rei conegut per ser un fervorós catòlic i aplicar la Contrareforma, pengés en estances molt privades per “gaudir del contingut eròtic”, en paraules dels comissaris. Però el conjunt, inspirat en Les metamorfosis d’Ovidi, no mostra només “amor, desig i bellesa”, com es destaca en els cartells de l’exposició, sinó actes de dominació i violència contra elles.

Dones violades, escarnides i vexades. Dones raptades. Dones ofertes per ser devorades. Com Europa reptada per Zeus, convertit en toro, abans de ser violada. Dànae sent violada també per Zeus convertit en una pluja daurada –tot i que el museu destaca l’erotisme de la imatge i que la deessa posi la mà entre les cames “per facilitar l’intercanvi sexual”–. Diana castigant Caliste per haver-se quedat embarassada després que Júpiter l’hagi violada. Perseu baixant del cel per rescatar Andròmeda, encadenada i oferta a un monstre marí. Tot plegat sumat a quadres de temàtica similar, ja que l’exposició inclou un total de 29 obres també de Rubens, Veronese, Poussin, Velázquez i Van Dyck inspirades per la interpretació mitològica de les poesies de Tiziano.

'El rapte d'Europa' de Tiziano (1559-1562).

L’exposició, que es podrà veure fins al 4 de juliol, coincideix amb les últimes setmanes d’exhibició d’Invitadas, el primer intent que ha fet el Prado de fer una anàlisi crítica dels tòpics que han marcat la representació de la dona en la pintura espanyola. La mostra, que ja va ser criticada per feministes, contrasta de ple amb Passions mitològiques, en què en tot moment s’evita la perspectiva de gènere. Per al director del Prado i un dels comissaris de l’exposició, Miguel Falomir, seria un “anacronisme” traslladar a les obres de Tiziano o Rubens els valors d’avui, “una de les pitjors coses que es pot fer en el món de l’art”. “Durant segles, mites com aquests han contribuir a fer que la violència sexual sembli natural. ¿Què podem fer avui en dia sobre això? No crec que haguem de jutjar gaire el passat”, afegeix al seu torn el segon comissari, Alejandro Vergara, al catàleg de l’exposició.

Per a Emma Trinidad, museòloga i crítica d’art, cal tenir sempre en compte que els mites, encara que parlin del passat, parlen de realitats encara contemporànies. Per això, en el blog Contemporaneidades, critica la “distància” amb què s’aborda l’exposició apel·lant en tot moment als sentiments que generen els quadres, com defensa Vergara. “Apel·lar als sentiments intensos és una cursileria inacceptable al segle XXI. Aquesta afirmació eludeix la responsabilitat del Prado de crear relats crítics. En el seu posicionament rebutja la perspectiva crítica de gènere. Tem el feminisme”, diu.

Aquest debat ja es va obrir el 1914 quan una sufragista va mutilar La Venus del mirall de Velázquez a la National Gallery de Londres per denunciar un art pensat només per als homes. Com assenyala la historiadora Sheila Barker en un assaig del catàleg de l’exposició, cal tenir en compte que no hi ha testimonis històrics de l’efecte de les poesies en dones de l’època i que els museus no poden tenir el monopoli de la interpretació d’aquestes obres, i més quan es van pensar per a una petita cambra privada de Felip II i ara s’ofereixen juntes al gran públic.

stats