AlgaidaDe ben segur que aquests dies hem usat el clàssic i ben arrelat recurs de parlar del temps per rompre el gel o per mantenir una d’aquestes breus converses d’ascensor que tant usam per evitar l’incòmode mutisme. Les altes temperatures, la calor excessiva, la falta de pluges, la terra seca, dormir malament són alguns dels arguments que s’han anat repetint, però ja fa uns quants anys que just després de comentar el temps apareix en la conversa el motiu del canvi climàtic com a principal responsable; a l’ambient sobrevola el temor d’un futur incert si no som capaços de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle i si no ens adaptam a una realitat que ja ha entrat per la finestra de casa.
Els primers informes sobre un possible canvi climàtic foren ignorats de manera quasi pornogràfica. A mesura que passà el temps i els científics anaven exposant, certificant i confirmant el fenomen aparegueren tot un seguit d’entitats i personatges que primer ho ridiculitzaren i després atacaren de manera ferotge -un dels darrers és l’actual president dels Estats Units, Donald Trump-. Tanmateix, avui dia és una incòmoda veritat assumida per una immensa majoria de la població d’Europa que exigeix als governants serietat i que hi actuïn de manera valenta prenent les mesures necessàries per evitar un futur desolador, perquè queda clar que el clima puja de latitud, les nits tropicals han arribat al Mediterrani, les onades de calor són més intenses i extenses, plou una mica menys però amb molta més intensitat. Exactament com ens varen predir, els valors extrems ja siguin de calor, pluja o vent són cada vegada més importants.
Durant els darrers anys s’han realitzat nombrosos estudis i congressos per saber com pot afectar la viticultura i quines mesures es poden adoptar per mitigar-ne els efectes. Bona part d’aquestes iniciatives són pagades per importants empreses capdavanteres del sector que veuen amb certa preocupació que les condicions òptimes de la vinya estan canviant i es van desplaçant en latitud i altitud. Les plantacions al sud d’Anglaterra s’estan consolidant i actualment hi ha un autèntica explosió de cellers en zones de muntanya. Parlam d’un possible increment de temperatura i descens de pluja que pot provocar raïms amb un alt percentatge de sucre, acidesa més baixa i amb una possible discordança entre la maduresa de la pell amb el pinyol i la polpa, és a dir, vins amb major grau alcohòlic, menys acidesa, menys sensació de frescor i possible aparició de verdors i de desequilibris.
Atrapats dins una illa no podem plantar més enllà de les costes ni tampoc tenim molts indrets muntanyosos per cultivar centenars de quarterades de vinya, tampoc hem de renunciar a les grans vinyes històriques de casa nostra, però sí que s’ha de preveure un possible risc de canvis. Per això, és adequat adaptar la viticultura tradicional als reptes que planteja el canvi climàtic amb especial atenció a la gestió eficient d’aigua, l’aparició de noves patologies de la vinya, els petits canvis en el cicle vegetatiu i el control d’una maduració de raïm una mca diferent. A Mallorca únicament conec un petit estudi fet pel celler de Can Ribas de Consell en què confirmen l’augment de les temperatures d’aquests darrers trenta anys amb un manteniment de la graduació alcohòlica dels vins però un significatiu descens d’una acidesa que hi aporta frescor i vida.
Aquesta setmana s’ha conegut un important estudi de la Universitat de la Rioja i la Universitat de Lleida sobre l’impacte dels canvis de temperatura projectats en escenaris de canvi climàtic sobre la fenologia de la vinya de tres varietats negres cultivades a Rioja. Segons els resultats, preveuen un avançament de 12 dies en la maduració del Tempranillo el 2050 i fins i tot 30 dies el 2070, també canvis en la composició del raïm amb un grau probable més alt, un desequilibri entre els antocians (molècules que donen el color vermell del vi) i els sucres i una menor acidesa per les altes temperatures i nits menys fresques.
VI RECOMANAT
Vagüera 2016 de Álvar de Dios (el Pego)
Una troballa que em va captivar sopant a S’Estanc Vell de Vilafranca. Un jove enòleg de Zamora extreu el suc d’una petita vinya molt vella a 930 metres d’altitud amb multitud de varietats blanques. Sorpresa en veure una vistosa terbolesa groguenca a la copa, divertida sorpresa de sensacions de llimona, de flors i llaminadura cítrica amb un final feliç ple de frescor, verticalitat i amplitud.
