ARTS
Cultura 08/01/2021

La pandèmia enfonsa el sector cultural menorquí

La facturació del teatre Principal de Maó cau un 65% i els músics illencs perden fins al voltant d’un 80% dels ingressos que tenien

Ivan Martín
3 min
La pandèmia enfonsa el sector cultural menorquí

MaóEl sector cultural tanca un any negre a Menorca pel que fa a la facturació. Les conseqüències econòmiques que deixa la crisi sanitària del covid-19 han fet caure fins al 80% dels ingressos d’alguns artistes locals i el 65% de la facturació del teatre Principal de Maó. La pandèmia també ha provocat el tancament definitiu dels cinemes del Canal Salat de Ciutadella, mentre que els Ocimax de Maó encara no han reobert davant la inviabilitat del negoci. Tot i això, encara queda esperança: la reobertura del Teatre del Born de Ciutadella després de 14 anys i la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la Unesco mantenen viva la perspectiva de recuperació a curt i mitjan termini.

Josep Abelairas forma amb Annabel Villalonga el duet Cala Joia. El coronavirus els ha deixat en una situació difícil i una caiguda de concerts d’un 80%. Segons Abelairas, han passat “de fer uns 40-50 concerts a l’estiu a tan sols 8”, i això implica que han hagut de “tirar d’estalvis familiars per reinvertir a millorar la música i continuar endavant”. Cala Joia ha estrenat el darrer disc, Gira, però ja sap que les vendes no compensaran les despeses. “Avui dia fer un disc representa un elevat cost i els CD ja no es venen. A més, abans presentaves un nou àlbum als pobles i t’asseguraves concerts”, assenyala. I lamenta, amb decepció, el paper de les administracions, que no veu “abocades a fomentar els concerts”. “Hi ha partits de bàsquet, futbol, però la cultura va per mal camí i tenc por que la gent s’acostumi a viure sense”, afegeix Josep Abelairas.

Un altre músic menorquí que ha aprofitat el confinament per editar nou disc és Bep Marquès, que, amb el treball Redó, ha aconseguit “salvar” la pandèmia. El ciutadellenc se sent afortunat, perquè les vendes del disc li permetran “respirar en un any complicat”. Tot i així, afirma que els concerts han davallat un 60% respecte de l’any passat i envia un missatge a les administracions locals: “Hi ha ajuntaments que poden fer més contractant més músics locals a les places, sempre amb les mesures de seguretat sanitàries”. Assegura que no demana ajudes ni subvencions, sinó poder fer feina.

José Luis Linares, de Fusiona2, diu que ha ingressat el 25% del que va fer l’any passat i té clar que no pot permetre’s continuar amb aquest ritme de facturació. “Ho he passat malament, no vaig sobrat”, admet. I afegeix que “cap empresa s’ha fet càrrec” dels músics que, com ell, fan feina sobretot durant la temporada turística “i viuen tot l’any de treballar cinc mesos”. Linares lamenta també que es “criminalitza” l’organització d’espectacles: “És una vergonya el greuge entre esdeveniments esportius i culturals. Vas a un supermercat i no es mantenen les distàncies de seguretat i actues a un poble i l’Ajuntament de torn posa seguretat privada per controlar que el públic no s’aixequi de la cadira”.

El teatre de Maó perd 21.000 espectadors

El teatre Principal de Maó ha estat tancat durant tres mesos des de l’inici de la pandèmia, un període que ha aprofitat per implementar un nou sistema d’ streaming i l’Obrador artístic, que ha servit per acollir set residències artístiques i tècniques durant el juny i el juliol. Ha oferit 48 funcions durant l’any de la pandèmia, 42 menys que el 2019, i han passat per les seves instal·lacions 15.000 espectadors, 21.000 menys que l’any anterior. A més, l’ocupació mitjana per funció ha estat tan sols del 40%. Quant als ingressos, la facturació ha davallat un 65% en comparació amb el mateix període de 2019.

Més enllà de les xifres, la gerent del teatre Principal, Àngela Vallés, emfatitza la funció social del teatre: “Som un equipament públic i donam un servei públic”. Es mostra molt satisfeta d’haver pogut arribar, amb emissions en directe per internet, al màxim d’espectadors: “Hem tingut un feedback fantàstic, ens diuen que vam donar alegria quan més ho necessitaven”.

Vallés reivindica la necessitat de generar feina a les companyies locals, perquè “no tenen cap altra sala on actuar, ja que les petites estan tancades des del mes de juny”. També remarca la capacitat del teatre de dinamitzar l’economia local ajustant els horaris perquè la gent, quan surti, pugui sopar abans del toc de queda. Les institucions públiques hi jugaran un paper essencial, segons la gerent: “Hi ha voluntat i necessitam una injecció econòmica”. Tot i això, reconeix que “encara hi ha molta gent que té por d’entrar a un recinte tancat”.

La reacció del Consell

Amb aquest panorama el Consell de Menorca ha engegat una campanya que, amb el nom ‘Regala Cultura’, vol impulsar que es regali cultura, donar-li visibilitat i “retornar al sector cultural tot el seu compromís al llarg d’un any molt complicat, i on s’ha demostrat que la cultura és segura”, destaca el conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria. La màxima institució menorquina ha donat suport al sector per reduir l’impacte de la pandèmia, invertint-hi 119.000 euros. Ho ha fet amb un paquet de mesures que s’afegeix a les convocatòries ordinàries i a les accions ja previstes. Maria explica que el repte és “tornar a generar activitat”, tot i que és conscient que es tracta d’ajudes “puntuals, que no compensen tota la caiguda soferta”. A més, reconeix que “el sector ja partia d’una situació precària en temps de bonança”.

Aquests doblers es distribueixen de la següent manera: 40.000 euros a la contractació directa d’artistes locals de la música i les arts escèniques mitjançant convenis amb els ajuntaments; 20.000 euros per al patrimoni històric, mitjançant contractes menors per a l’excavació, restauració i estudis de difusió; 30.000 euros per a l’organització d’una exposició col·lectiva i la compra d’obres; 20.000 euros per a projectes d’interès cultural no previstos; i finalment 9.000 euros al sector del llibre.

stats