Xesca Munar Munar: “Som de Palma, però no faig la ela bleda. Sempre em varen estar damunt”

PalmaXesca Munar Munar compagina la tasca de correctora lingüística als serveis informatius d’IB3 amb el management musical de talents emergents. Forma part de la microcooperativa Sus Cultura, des d’on cerquen bolos a creadors musicals en llengua catalana. Diu que va estudiar el Grau de Llengua i Literatura Catalanes per una qüestió sentimental i perquè, amb la seva feina, li agrada contribuir que el català sigui present a tots els àmbits de la societat.

Com és que una filòloga es dedica a cercar actuacions a músics?

— Fa molt de temps que som amiga de Toni Mulet, el cantant d’Amulet. Li faltava una empenta per promocionar-se i cercar bolos, i amb en Carles Vich, que és economista, ens hi posàrem. El temps que un artista es dedica a promocionar-se i a fer la paperassa administrativa és un temps que no destina a compondre cançons. I és aquí on fa feina Sus Cultura, que a la vegada està integrada dins la cooperativa de consum de cultura Corda i Poal. Altres artistes que representam són Majava, Xisk, Aina Tramullas, Sanxo, Marga Rotger... I també feim de mànagers d’artistes catalans quan venen a Mallorca. Ens cuidam de Cesk Freixas, Alidé Sans i Landry.

Pareix que tots fan música en català...

— Bé, Alidé Sans, que és de la Vall d’Aran, canta en occità, però sí, tota la resta són creadors en català. Nosaltres feim feina per potenciar la indústria cultural en la llengua pròpia de les Balears i ajudar els artistes a tenir un impacte mediàtic. Anam pels ajuntaments per reunir-nos amb el regidor de Cultura. Si al polític no li sona de res el nom de l’artista, no el vol contractar per a les festes del poble. Allò que vol el regidor de Cultura és que la revetla s’ompli de gent, i per aquest motiu sempre aposten pels mateixos grups. 

I tots els regidors de Cultura són per l’estil?

— Hem de pensar que a molts d’ajuntaments de Mallorca no hi ha tècnic de cultura ni programador d’espectacles. Això fa que sigui el mateix regidor que se’n cuidi directament. Que contracti l’espectacle d’un músic emergent en català depèn molt de la seva sensibilitat. Que el regidor sigui jove i estigui al dia de les tendències actuals hi ajuda molt. Allò més fàcil per als ajuntaments és comprar un paquet d’espectacles a un dels grans programadors que hi ha a l’illa. El programador els fa una proposta per a cadascun dels dies de les festes patronals. D’aquesta manera, es lleven un maldecap. Per això és tan difícil que un artista novell entri dins aquest circuit. Un jove pot ser molt bo, però qualcú li ha de donar una oportunitat per demostrar-ho.

Quins altres clients teniu, a més d’ajuntaments?

— De poc ençà hi ha molts bars que ens contracten actuacions per celebrar, per exemple, l’aniversari d’un local determinat. Però els ajuntaments de les Illes continuen sent els clients majoritaris. De fet, per gener i febrer ja començarem a fer volta i demanarem per reunir-nos amb els regidors de Cultura i Festes. La majoria de festes són per juliol i agost, però si volem que els músics del nostre catàleg tinguin bolos –això és, feina–, ho hem de començar a moure ara.

Heu fet del foment del català la vostra feina. Com va sorgir?

— Tenc un vincle sentimental amb la llengua catalana, que és compartit amb la meva família. Els meus oncles Felip i Pere Joan Munar hi tenen molt a veure, en aquesta història. De petita, com molts d’al·lots criats a Palma, jo feia la ela bleda. El conco Pere Joan, però, m’hi va estar molt damunt i vaig aconseguir fer-la bé. També vacil·lava un poc amb la pronúncia de la doble ela, però ell, un pic i un altre, em feia cantar Una dona llarga i prima.

Sou lingüista als serveis informatius d’IB3. Pensau que fa falta una formació específica per als professionals de mitjans de comunicació en català?

— Hi hauria d’haver un filtre per als professionals que fan feina tant als mitjans escrits com audiovisuals en català. Els periodistes formen part d’aquesta societat, i una part de la societat ha experimentat un retrocés en la pronúncia. Per tant, per garantir un bona locució, els periodistes haurien de passar per un sedàs, però també s’hauria de passar per un altre filtre per garantir una escriptura de qualitat. A l’institut, a la fonètica, no hi presten atenció, ni en català ni en cap llengua. En el cas de l’anglès, just fan mitja hora d’oral a la setmana, i en el cas del català, no se’n fa ni mitja.

Va ser a l’institut que vàreu descobrir la vostra vocació?

— A segon de Batxillerat, al Col·legi Pius XII de Palma, vaig tenir Ventura Catany com a professor de català. A sociolingüística, ens va explicar què era la diglòssia [situació en què els habitants d’un territori utilitzen una llengua per a uns àmbits i un altre idioma per a uns altres], què era la substitució lingüística, què suposava la interferència del castellà a la societat de les Balears... Record que Ventura em va donar un quadernet que explicava allò i jo me’n vaig anar a la biblioteca de l’escola, on el vaig llegir amb tant d’interès com si fos un llibre fantàstic.