Oded Galor: "El poder d'innovar dels humans és increïble, sempre hem evitat l'extinció"

Barcelona¿Com s’explica que la humanitat estigués estancada durant milers d’anys i en tan sols dos segles fes un gran salt i es dupliqués l’esperança de vida? Per què alguns llocs del món són tan rics i altres tan pobres? L’economista Oded Galor respon a aquestes i a moltes altres preguntes a El viatge de la humanitat (Edicions 62 / Destino). Galor, candidat al Nobel d’economia, és professor a la Universitat Brown (Estats Units). Fundador de la teoria unificada del creixement, replanteja la història i encara amb optimisme el futur.

Vostè afirma que hem viscut estancats pràcticament des dels nostres orígens fins al segle XIX, i que en tan sols 200 anys hem fet un gran salt. ¿Aquest salt es va produir gràcies a la Revolució Industrial o malgrat aquesta revolució?

— No hi ha res miraculós en aquesta revolució. El que sí que és cert és que en aquell moment es va generar una enorme transformació. Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut molts canvis, però eren extraordinàriament lents: es va passar d’una eina de pedra a una eina de pedra més refinada i així successivament. Però en el moment de la Revolució Industrial, els canvis tecnològics van ser extraordinàriament ràpids. Vam passar de les eines de pedra a les màquines de vapor. Va ser necessària una educació millor, i les famílies van haver d’estalviar recursos i invertir més en els fills. Per tant, en van tenir menys, i la humanitat es va alliberar de les urpes de la teoria malthusiana [segons Thomas Malthus, a mesura que augmenten els recursos, augmenta la població i això fa que els recursos per a cadascú tornin a ser limitats i, per tant, es torna al punt d’inici]. Al llarg de 300.000 anys la població tenia prou per sobreviure i l’esperança de vida es movia entre els 30 i 40 anys, i en els últims dos-cents anys es va multiplicar per 14 la renda per càpita i l’esperança de vida es va doblar.

A la segona part del llibre parla del misteri de la desigualtat. En alguns llocs els recursos no han crescut de manera exponencial, com és el cas de l’Àfrica. Diu que hi ha factors que han influït en aquesta desigualtat i no tan sols parla de colonialisme, també esmenta les institucions, la cultura i la geografia. Però on ara hi ha pobresa hi va haver grans civilitzacions.

— Sí, a la segona part del llibre analitzo els orígens de les desigualtats que hi ha al planeta. Per què algunes societats avancen i altres es queden enrere? Com és que a Centreamèrica, on hi va haver grans civilitzacions, o a Egipte, ara hi ha pobresa? Hi ha la teoria de Jared Diamond, explicada al llibre Armas, gérmenes y acero (Debate, 2006), que argumenta que l’origen de la desigualtat comença en el moment en què la humanitat passa de ser caçadora i recol·lectora a agricultora. I precisament són els maies o els egipcis els primers a fer-ho. Van generar més recursos, una elit, un progrés tecnològic, l'escriptura... Egipte va ser capdavanter durant molt de temps. Però aquest avantatge té un final.

En quin sentit té un final?

— En el món modern, el progrés no va tenir lloc al camp sinó en entorns urbans. Aquestes societats dominaven el món agrícola i la tecnologia relacionada amb el món agrícola, però es van quedar enrere. En altres llocs, en canvi, la població va migrar del camp a la ciutat, on es va produir la Revolució Industrial.

Al llibre parla del colonialisme i menciona els casos britànic i espanyol. Assegura que la Gran Bretanya va ser pionera en la Revolució Industrial perquè la Corona britànica va compartir els beneficis. En canvi, la Corona espanyola ho va voler controlar tot i quedar-se tots els beneficis, els quals va malbaratar. Un estat centralista perjudica l’economia?

— Les societats més inclusives, que donen independència a les institucions i promouen la igualtat d’oportunitats, són més eficients perquè permeten que els individus puguin potenciar el seu talent. En una societat autoritària i exclusiva, on la distribució no és igualitària, les oportunitats són més limitades, molta gent amb talent en queda fora, no tenen accés a una educació i no poden contribuir a la millora econòmica.

És interessant també el cas d’Itàlia, un mateix país amb una enorme diferència entre nord i sud.

— Sí, al llibre començo parlant del colonialisme i continuo amb les institucions i la cultura. I quan parlo de cultura, parlo d’Itàlia. I el més sorprenent és que és un mateix estat amb un govern central i unes mateixes institucions, però el sud és molt més pobre. I una de les explicacions és que al sud la família i els lligams familiars són molt importants, i hi ha una tendència a confiar només en la família i a desconfiar de la resta. En canvi, al nord hi ha més tendència a confiar en la societat i tenir-hi una participació més activa. Això és important si es vol construir un sistema basat en el benestar social i tenir un bon sistema educatiu o construir ponts i carreteres. Es necessita la cooperació fora de la família. 

Parla també de la influència de la religió i de com va ser de positiu el protestantisme per al desenvolupament econòmic. 

— Luter bàsicament deia que l’Església no havia de fer de mediadora entre l’individu i Déu. I per què és tan important? Perquè els individus poden llegir la Bíblia directament i això fa que els pares inverteixin més en la formació dels seus fills. L’educació esdevé un valor i, per tant, hi ha un canvi cultural. L’educació serà vital més endavant per encarar els reptes tecnològics. A més, el protestantisme legitima l’emprenedoria i l’acumulació de riquesa i, per tant, el capitalisme. Els països protestants van prosperar millor que els catòlics. 

Actualment hi ha certa preocupació respecte als recursos i el seu esgotament. La prosperitat és limitada?

— Sí, hi ha preocupació perquè es creu que els recursos són limitats i, per tant, això limitarà el nostre creixement. Tanmateix, en el llarg viatge de la humanitat hem vist episodis semblants. La humanitat va deixar de caçar i va cultivar perquè va veure que així es podia alimentar més gent. Quin va ser el motor de la innovació? La necessitat de sobreviure. Ara encarem una situació similar. Sí, potser els recursos són limitats, però això simplement genera innovació, una innovació que farà que continuem creixent. El que veiem al llarg de la història és que el poder d'innovar dels humans és increïble, sempre hem evitat l’extinció. No et puc dir quina serà aquesta innovació, però si miro enrere et puc assegurar que emergirà i resoldrà el problema per un període de temps. Tinc molta confiança en les habilitats humanes. 

És possible la prosperitat universal?

— Pensa en 250 anys enrere. Un de cada quatre infants no arribava a l’any de vida, i la meitat no arribaven a l’edat adulta. Avui, en cada racó del món, la mort d’un infant és excepcional, una tragèdia. Fins i tot a l’Àfrica la mortalitat infantil és pràcticament zero i també la mortalitat de les mares quan donen a llum. El progrés és universal. Esclar que els europeus viuen molt més confortablement que la gent del sud de l’Àfrica.

La riquesa està relacionada directament amb la democràcia?

— Hi ha un gran debat sobre la relació entre democràcia i desenvolupament econòmic. En general, hi ha més prosperitat en els països democràtics, però també hi ha excepcions. Per exemple, la Xina. És un estat autoritari que en els últims vint anys ha esdevingut un gran poder econòmic. La qüestió és fins quan. Els últims mesos, la seva política ha perdut el rumb. Recentment, han confinat tot Xangai i això perjudica l’economia. Tenim indicis que potser ja no serà el gegant econòmic que tothom es pensa perquè no respecta coses molt bàsiques de l’economia de lliure mercat. Veurem com la nostra por que la Xina sigui el gran poder econòmic no serà real perquè segueix les passes d’altres règims comunistes, que han col·lapsat perquè l’estat ha intervingut massa en l’economia.