Les obres que tenia Pere Serra d’Ubú ja són del Govern

PalmaTres carpetes de litografies, dos ninots de mida humana, dibuixos preparatoris i fotografies, el món d’Ubú que Joan Miró treballà durant dècades i que Pere A. Serra va adquirir al llarg de la seva vida, ja són propietat del Govern balear. En una operació tributària que no ha trascendit fins ara i que ha pogut confirmar l’ARA Balears, la família de l’editor –mort el 2 de novembre de 2018– va pagar els drets de successió del seu llegat amb el conjunt de peces que va fer Miró rellegint incansablement l’obra de teatre Ubu roi, escrita per Alfred Jarry i publicada i estrenada el 1896. Els ‘ubús’ de l’artista català que tenia Pere A. Serra varen ser valorats per quasi 800.000 euros. 

“És una col·lecció en si mateixa i consideràvem que havien d’estar totes les obres juntes. Tenia tot el sentit que quedassin a Mallorca”, afirma Carme Serra, qui va succeir el seu pare en la presidència del Grup Serra. Així, el febrer del 2020 El món d’Ubú –com era conegut aquest conjunt de la Col·lecció d’Art Serra– va ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), passa prèvia per a l’acceptació com a pagament de tributs. En haver recepcionat les obres, el Govern les va dipositar al museu Es Baluard. “És un conjunt per a un espai museístic. Quin lloc podia ser més adient que Es Baluard?”, subratlla la filla de l’impulsor i president fundador del museu.

El món d’Ubú està format per les carpetes Ubu Roi –que consta de 13 litografies–, Ubu aux Baléares –amb 25 litografies i set làmines d’escrits de Miró– i L’enfance d’Ubu –amb 24 litografies i 15 làmines amb text. Ben lligat a les Balears també són els dos ninots, Le Chien d’Ubu i L’Abanderat, personatges que Joan Miró va fer per a l’obra Mori el Merma, de La Claca, estrenada mundialment al teatre Principal de Palma el 1978. A més de dos dibuixos originals i els esbossos per a Le Chien d’Ubu, el conjunt es completa amb la carpeta de fotografes de Mori el Merma, un dossier de dissenys, notes i el seu programa de mà.

Curiosament, els hereus de Miró varen ser els primers a Espanya que pagaren els drets de successió amb obres d’art. Era l’any 1985 i va ser possible per la nova Llei de patrimoni històric. L’Estat va ingressar uns 25 olis i més de 200 gravats de Miró. Amb la transferència de les competències, és la Hisenda autonòmica la que cobra els drets de successió, que es poden abonar amb obra sempre que aquesta sigui un element catalogat i l’operació sigui avalada per Patrimoni.