Objectiu: 200 euros per habitant destinats a cultura

Barcelona“Reactivar, recuperar, transformar i ajudar a donar tantes oportunitats com sigui possible al sector cultural”. Aquests són els objectius que aquest dilluns ha desgranat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, davant la comissió de Cultura del Parlament. Garriga ha explicat els pressupostos del seu departament, que ja s’havien fet públics el 9 de novembre passat: la Generalitat de Catalunya per a l'any 2022 preveu incrementar un 28,3% (82,5 milions) la inversió en cultura respecte als pressupostos del 2020, els últims que es van aprovar. En concret, el pressupost és de 389,4 milions d’euros, cosa que representa un 1,3% dins del global de la Generalitat.

El percentatge queda encara lluny de l'objectiu del 2% en cultura que reclama el sector, però millora respecte al 2020, quan el pes de la inversió cultural pressupostada era de l'1,1%. “És un salt important que ens permet avançar cap al 2% que ens hem compromès a assolir al final de la legislatura”, ha dit la consellera. L’altre repte abans d’acabar la legislatura és aconseguir dedicar uns 200 euros per habitant en despesa cultural, amb les aportacions del global del conjunt de les administracions. En el pressupost del 2020, la mitjana era de 163 euros. “El món local és una peça clau en el finançament de la cultura –ha recordat Garriga–. L’any 2021, el pes mitjà dels ajuntaments dedicat a la cultura era del 7,1%”.

“L’esforç més important s’ha volgut fer en dues direccions generals: la de cultura popular i associacionisme, que creix un 41% i com que tradicionalment ha tingut menys creixement requeriria una priorització, i la d'innovació i cultura digital, que és nova i, per tant, té un creixement net de 5,6 milions”, ha dit Garriga. La conselleria fa créixer també les aportacions a institucions i equipaments: creix l’aportació al Consorci de l’Institut Ramon Llull, amb un 30% d’increment per a la internacionalització de la cultura (l’aportació de la Generalitat passa de 7,3 milions a 9,6 milions), o a la Institució de les Lletres Catalanes, “tradicionalment infradotada”, segons Garriga, amb una aportació de 3,4 milions, quan anteriorment era d’1,3 milions d’euros. La dotació a l’Institut Català de les Empreses Culturals també creix, i passa dels 52,9 milions als 77,3 milions, perquè és la pota del departament que ha d'incentivar la indústria.

El pressupost de la direcció general de Patrimoni augmenta també en un 25% i es destinaran 22 milions d’euros a la creació, producció i exhibició de les arts visuals i escenicomusicals. Un dels projectes de la conselleria és la creació del Hub Audiovisual i, mentre aquest no sigui una realitat, Garriga ha dit que es posaran en marxa alguns programes de manera immediata: “L'audiovisual l’hem de fomentar des d’ara mateix”. En aquest sentit, es destinaran 25 milions d’euros a les línies d’ajuda al sector audiovisual. Un altre departament que rep una important injecció econòmica és el de Política Lingüística, que passa de 31,2 milions d’euros a 38,8 milions. 

L'aportació de la Generalitat als grans equipaments culturals:

1. MNAC: 8,2 milions d'euros (7 el 2020)
2. TNC: 10,6 milions d'euros (9,7 el 2020)
3. Biblioteca de Catalunya: 8,9 milions d'euros (7,7 el 2020)
4. Fundació Gran Teatre del Liceu: 8,5 milions d'euros (8,2 el 2020)
5. L’Auditori: 5,9 milions d'euros (5,6 el 2020)
6. MACBA: 3,8 milions d'euros (3,2 el 2020)
7. Teatre Lliure: 2,1 milions d'euros (1,9 el 2020)
8. Museu de Lleida: 1,06 milions d'euros (927.000 el 2020)
9. Mercat de les Flors: 1,5 milions d'euros (1,27 el 2020)
10. Palau de la Música i Fundació Orfeó Català: 1,14 milions d'euros (1,04 el 2020)
11. Museu de Ciències Naturals: 1,1 milions d'euros (0,6 el 2020)
12. Fundació Joan Miró: 753.000 euros, queda igual que l'any passat
13. Fundació Antoni Tàpies: 478.000 euros, queda igual que l'any passat