La nostàlgia pel rock de la ‘reina’

PalmaSón argentins i no són els de veritat, però dissabte feren trontollar el Trui Teatre amb una quasi impecable imitació de la música de Queen. El grup Dios Salve a la Reina va fer aixecar dret quasi la totalitat del públic del teatre, que fins la meitat del concert restava assegut a les butaques. “Un concert de rock no es pot gaudir assegut!”, cridava una jove a la primera fila.

Caracterització perfecta

La caracterització dels músics no podia suscitar cap queixa. Amb els seus gestos, el vestuari i les anades i vingudes per l’escenari, el cantant i pianista Pablo Padín evocava quasi de manera calcada l’actitud del difunt Freddie Mercury. Fins i tot el bigoti i la forma de la boca de Padín recordava el cantant. I no tan sols l’actitud: en tancar els ulls, en alguns instants semblava ser Mercury qui cantava. Francisco Calgaro, que portava els mateixos cabells que Brian May, utilitzà una còpia de la guitarra que el músic s’havia fabricat per a ell mateix amb restes d’una xemeneia antiga, entre altres materials: la Red Special.

Tampoc era distint el baix que Ezequiel Tibaldo utilitzà, molt semblant al que tocava John Deacon el 1986 en el concert de Wembley, Londres. El bateria Matías Albornoz utilitzà més de dos tipus de baquetes per arribar al mateix so del qual presumia Roger Taylor. I així, en dues hores, aconseguiren apel·lar a la nostàlgia dels més de 1.300 espectadors que ahir presenciaren l’espectacle.

No hi van faltar els clàssics més coneguts de Queen: Another One Bites The Dust, Somebody To Love, Crazy Little Thing Called Love, We Will Rock You i Under Pressure, que Mercury va escriure amb David Bowie. El públic, que en general no era gaire jove, corejava les cançons amb Padín, i en algun instant sel sentia més que a ell, com en la cançó Bohemian Rhapsody. Una de les cançons més cantades pel públic fou Show Must Go On, que Freddie Mercury mai va arribar a interpretar sobre un escenari.

El millor grup d’homenatge

Pablo Padín es posava una perruca i uns pits de plàstic per interpretar I Want To Break Free. Tampoc va faltar la corona que Freddie es posava en alguns concerts, ni la capa blanca que feia onejar mentre cantava. Gràcies a la seva impactant caracterització, que fregava la perfecció, Dios Salve a la Reina és considerat pel guitarrista Brian May i la revista Rolling Stone com el millor grup d’homenatge a Queen. La banda, que ha participat en nombrosos festivals arreu del món, actuarà aquest estiu en diversos països del continent americà com Colòmbia, Equador i Estats Units.

Aquells que per la seva edat bé haurien pogut veure Queen en directe, gaudiren ahir d’una gran imitació. “Perfecta posada en escena, la caracterització de tots quatre és impecable. Tot i així, m’ha quedat l’amargor de no haver vist els originals”, digué Jaume, un fan de cinquanta anys. Pels seguidors més fidels al grup original, la veu de Pablo Padín no aconseguia arribar tan amunt com ho feia la de Mercury: algunes de les parts més agudes les va haver de fer una octava per baix, més greu del que és la veu en realitat. I és que Freddie era molt de Freddie.