No te’n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença, amb Cati Moyà
Participaré en la Listening party, és a dir, la festa que s’ha organitzat a Rata Corner per celebrar el nou disc de Samantha Hudson, Música para muñecas. A més d’escoltar atentament els temes d’aquest darrer treball, l’esdeveniment serà una oportunitat per obtenir el disc firmat i per conversar amb l’artista, que dos dies després protagonitzarà un dels esdeveniments més singulars de la nova edició de l’Atlàntida Film Fest: la marató de ¿No seré yo una obra de arte?, sèrie en què la mateixa Samantha Hudson conversa amb diferents experts d’art contemporani. La projecció, que tindrà lloc dissabte, 26 de juliol, a Es Baluard amb la presència de l’artista, començarà a les 11 h i acabarà unes dotze hores més tard.
Confiaré en l’il·limitat talent de Nacho Vigalondo, que s’ha unit a Los Javis per donar forma a Superestar, sèrie que, com a mínim, sorprendrà els espectadors. La protagonista és Tamara, fenomen televisiu reconvertit en part essencial de la imatgeria dels millennials gràcies, entre d’altres, al tema No cambié, que es va popularitzar a principi dels 2000. A Netflix a partir del 18 de juliol.
Assistiré a Es Baluard a l’estrena de The people’s Joker, una de les primeres projeccions de l’Atlàntida, que té per protagonista una versió poc convencional i molt representativa dels temps actuals, del Joker. Divendres, 25 de juliol, a les 17 h.
Conduiré fins a Capdepera per gaudir del festival d’Arts al Carrer, que omplirà els carrers del municipi de propostes escèniques com el circ de Miss Umbrel·la i l’espectacle de corda en altura Equilibra’t. Del 23 al 26 de juliol.
Em retrobaré amb Charlie Cale, protagonista de la sèrie Poker Face, interpretada per Natasha Lyone, ara que se n’ha estrenat la segona temporada. Amb el segell de Rian Johnson, director de pel·lícules com Punyals per l’esquena, la sèrie segueix les peripècies d’aquesta experta a detectar mentides, que és tant divertida i professional com imprevisible i creativa. Entre els secundaris d’aquesta temporada s’hi troba Justin Theroux. A SkyShowtime.
La setmana que comença, amb J.A. Mendiola
Veuré al CineCiutat la darrera pel·lícula d’Emmanuel Mouret, Tres amigas, que com a la seva obra mestra, Crònica d’un amor efímer, parla d’això, dels problemes del cor i del cos, és a dir, de l’amor i el desig. Una història en la línia de les millors de Woody Allen i qualsevol de les mítiques i sensibles d’Éric Rohmer, on tot brolla com si fos el més natural del món. Tres amigues que viuen tres històries molt diferents, les que van sorgint mentre van caminant al llarg de cent vint minuts, on també es desenvolupa una relació entre les tres protagonistes, tan autèntica com creïble, que fa que la història –les històries– traspassi la pantalla.
Aniré fins a Manacor, a La Fornal, on Cristina Brunet, autora del text i de la música, i també de la direcció de l’espectacle, conta una nova història d’un protagonista llegendari, Pinocchio, el titella que volia ser un nin. Diumenge, 27 de juliol, a les 18.00 h.
Compraré Vivir en cuarteto, de Sonia Simmenauer, com un dietari on l’autora conta com és el dia a dia en la vida d’un quartet musical, com per exemple el Quartet Alban Berg i el Guarneri. Unes pàgines farcides de música, d’anècdotes i de tot un seguit de detalls d’una manera de conviure dins un món amb totes les característiques de la condició humana. Antoni Bosch Editor, SA.
Sentiré al Mirador de Can Corraca, a Deià, l’actuació de l’Spa Duet, el grup format pel pianista i director del Festival de Música de Deià, Alfredo Oyágüez, i el saxofonista Rodrigo Vila, els quals interpretaran música folklòrica i de cinema, de Gershwin, Piazzola, Morricone, Bakalov i Manuel de Falla. Dimarts, 22 de juliol, a les 20.00 h.
Seuré davant el televisor per veure una de les poques sèries que em fa talent, Blossoms Shanghai, de Wong Kar-wai, que s’emet a la plataforma Filmin. Es tracta d’un noir xinès basat en la novel·la homònima de Jin Yucheng, que per primera vegada en la filmografia del director d’In the mood for love, no ha estat ell l’encarregat d’escriure’n el guió. Narra la història d’un aspirant a mafiós, interpretat per Hu Ge. Diuen que és com un Jardí dels cirerers en clau de Hong Kong. Un mosaic de colors on el què és tan important o més que el com.
