No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Podré fer tota una immersió en el món del còmic amb una llarga visita al Casal Solleric per veure les exposicions que ens deixa el Còmic Nostrum perquè les anem degustant durant les properes setmanes. Dedicaré atenció especial a la mostra El Bueno de Cuttlas. Homenatge a Calpurnio –el dibuixant mort l’any passat–, amb desenes de pàgines originals d’un personatge tan positiu com irònic. També recorreré l’exposició de Santiago Sequeiros, Exvotos de Romeo Muerto, i amb ell em submergiré en el món lúgubre de La mala pena. Ah, i cada pic que passi pel Born, faré una ullada a la instal·lació de Flavia Gargiulo, La memòria del còmic, una autora que m’encanta i que segur que ens sorprendrà.

Observaré amb curiositat cadascun dels objectes, com a fragments rebutjats de la memòria personal, que ha reunit Ian Waelder per a l’exposició even in a language that is not your own, que acaba d’inaugurar al museu Es Baluard. La seva és una mirada inquisidora sobre allò que en principi es creu insignificant i acaba definint la nostra història. Fins al 18 de febrer.

Aprofitaré el cap de setmana per llegir la darrera història de Neus Canyelles. M’han dit que Milady és un llibret deliciós que dedica a la mort de la mare. I ho fa d’una manera que a la desorientació uneix la dolçor dels records. Ed. Empúries.

Diré a qui pugui anar-hi que es faci un lloc al simposi i acte d’homenatge a l’eivissenc Antoni Marí, poeta i catedràtic emèrit de Teoria de l’Art de la Universitat Pompeu Fabra, que dedicarà el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE) a la seva obra i pensament. Dijous 26 d’octubre a les 18 h.

Esperaré amb ànsia per córrer cap a CineCiutat el dia de l’estrena del documental sobre la darrera gira de C. Tangana. La crítica que ja l’ha pogut veure diu que Esta ambición desmedida, dirigida per Santos Bacana, Cristina Trenas i Rogelio González, és un treball espectacular i que es fan curtes les més de dues hores en què se sintetitzen els quatre anys que van des que va concebre el seu disc El Madrileño fins que culmina la seva gira, que és tot un espectacle. Estrena: dijous 26 d’octubre.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Conduiré fins a Bunyola, al Teatre Municipal Rafel Ramis, per continuar amb el XXXIX Festival de Música, on la versatilitat de les composicions que interpreten Suzanne Bradbury al piano, Soriana Ivaniv al violí i Sureymis Tapanes al violoncel serà el segell d’un concert, si més no, molt eclèctic. Hi podrem escoltar des de l’impressionista Joaquín Turina fins a l’iconoclasta argentí, revolucionari del tango, Astor Piazzola. Entre l’un i l’altre, la música contemporània de l’ucraïnès Miroslav M. Skoryik o el cubà establert a París José White, que dominava fins a quinze instruments i es va fer famós gràcies a la seva havanera La bella cubana. Diumenge 29 d’octubre a les 18.30 h.

Recomanaré anar al teatre Principal de Ciutat, on es representarà La voluntad de creer, escrita i dirigida per Pablo Messiez. Una història increïble, també per inversemblant, la d’una família en la qual un dels integrants pensa que és Jesús de Natzaret. Diumenge 29 d’octubres a les 18 h.

Aniré amb moltes ganes fins a CineCiutat per veure Dispararon al pianista, la nova pel·lícula d’animació, un thriller, que signen el cineasta Fernando Trueba i el dissenyador Javier Mariscal. Es tracta d’una història molt especulativa sobre la desaparició a l’Argentina del pianista brasiler Francisco Tenorio Junior, quan estava de gira, acompanyant el músic Vinicius de Moraes.

Procuraré anar a veure i escoltar la primera sessió del Festival de Poesia de la Mediterrània, que celebra els primers 25 anys d’existència commemorant dos centenaris. Per una banda, els 400 anys de la mort del poeta barroc Vicent Garcia i Ferrandis i, per una altra, els cent anys del naixement del poeta manacorí Jaume Vidal Alcover. Dimarts 24 d’octubre a les 20 h.

Veuré a l’Auditòrium de Manacor una altra criatura que signa, com a autor i director, Sergi Belbel, amb el títol Lali Symon, amb Emma Vilarasau, Mont Plans i Júlia Bonjoch. És la història d’una estrella del showbussines, actriu i monologuista, amb un èxit aclaparador que dona una imatge que potser no és real, que tan sols és un personatge damunt un escenari. Després, quan s’apaguen els llums, sorgeix un altre personatge que es veu en la seva relació amb la mare i la filla, molt al marge dels focus que ho enlluernen tot. Dissabte 28 d’octubre a les 19 h.