No te’n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

M’agradarà, ho sé segur, Rap d’arrel, que és el darrer treball de Tesa, en aquesta ocasió acompanyada del cantant Jonatan Penalba. Aniré a veure’ls al santuari de la Consolació, a Sant Joan, on arriben de la mà de La Lluna en Vers, el programa que impulsa la Fundació Mallorca Literària. Més ben dit: aniré a escoltar-los, i passaré gust de comprovar com actualitzen, fent rap, la música tradicional del País Valencià. Temes com Trap de batre acosten aquell temps en què la gent del camp cantava quan hi feia feina, ara amb ritmes de rap, però també serveixen perquè la música més urbana, més de carrer i d’asfalt, doni una altra dimensió, més jove, més d’ara, a la tradició. Dissabte 26 d’agost, a les 21 h.

Aprofitaré que tornen a fer Guaret, per anar al Teatre Romà de Pol·lèntia, a Alcúdia, un escenari que sempre s’ho paga. L’obra teatral, que és una carta de l'actor Pedro Mas al seu pare, fa una reivindicació clara de la poesia de Damià Huguet, com de la figura del campaner que sempre es va interessar per llenguatges artístics com el cinema o la pintura. Dia 25, a les 22 h.

Esperaré impacient fins al 25 d’agost, quan els cines estrenen Las chicas estan bien, la pel·lícula d’Itsaso Arana que es va avançar a l’Atlàntida Film Fest. Tenc moltes ganes d’aquesta reunió de dones a l’estiu que parlen de tot i molt.

Assistiré a Qüestions d’arquitectura, les jornades del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor, amb ponències de George Arbid, Carles Enrich, Laurent Stalder, i Aldo Amoretti, de qui no em perdré les fotos que s’hi exposen. Dies 24 i 25.

Aprofitaré un dia a Eivissa per veure l’exposició Valkyrie Crown de Joana Vasconcelos al MACE de Dalt Vila. M’agrada observar com l’artista portuguesa uneix teixits populars, punt de ganxet i altres mostres de treballs artesans per crear unes formes immenses plenes de simbologia, com una nova mitologia. Les seves escultures són espectaculars, plenes de color, però també permeten una mirada a infinits detalls d’un treball que en origen és molt íntim. Fins al 31 d’octubre.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Recomanaré l’assistència a la clausura del Festival Chopin. Acaba amb un programa que, com a mínim, no és gens habitual. Per una banda, seran quatre els protagonistes, acompanyats d’un grup instrumental. Per l’altra, pel fet que serà un mallorquí el compositor protagonista de la segona part. El repartiment: Albert Díaz al piano; Irene Mas, soprano; Marina Pardo, mezzosoprano, i Antonio Aragón, tenor. S’iniciarà el concert com és norma no escrita, és a dir, interpretant Chopin, amb la petita orquestra dirigida per Vicent Balaguer i Smerald Spahiu. A la segona part, se celebraran els 350 anys del naixement d’Antoni Lliteres, de qui interpretaran peces com El estrago en la fineza i Los elementos. Diumenge 27, a les 21.30 h.

Veuré l’exposició que Maria Morell inaugura a les instal·lacions de la Fontsanta Hotel amb el títol Explorant l’essència. Un diàleg entre contingut i forma, un exercici de descontrucció de la forma convencional paisatgística. Fins al 31 d’octubre.

Gaudiré d’un altre concert de gran altura, com és el de la formació Arcangelo, vint músics sobre l’escenari, amb Nicolas Altstaedt al violoncel i Jonathan Cohen al clavecí i a la direcció. Per a l’ocasió interpretaran dues peces de dos fills de Bach, Carl Philipp Emanuel i Wilhelm Friedemann. I abans de la pausa, el primer Haydn. Tot just després, un altre concert de violoncel de Boccherini i la Simfonia 45, també de Haydn. Divendres 25, a les 22 h.

Aniré fins a Son Marroig, on el pianista Seunghyun Lee interpretarà tres sonates, de Haydn, Chopin i Prokofiev, i una peça del compositor també sud-coreà que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Alemanya. Serà dins el marc del Festival Internacional de Música de Deià, secció Euroregio Piano Series 2023. Dimecres 23, a les 21 h.

Acomiadaré aquesta magnífica darrera edició del Festival de Pollença, amb una cirereta d’aquestes que mai no voldries deixar de mastegar. Per si no n’hi hagués prou, la clausura tindrà un nom propi que s’hauria d’escriure en majúscules, com és el de la violinista Hillary Hahn, però ni més ni menys que acompanyada per la Die Deutsche Kamerphilarmonie Bremen, dirigida per Omer Meir Wellber. Interpretaran el Concert turc de Mozart, la Simfonia núm. 2 de Schubert i el Concert per a violí i acordió, de Sadikova. Diumenge 27 a les 22 h.