No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

No em perdré de cap manera algunes de les millors estones que ens donarà enguany, un any més, el Mobofest, el festival que va néixer perquè tothom pogués gaudir de la música independent que es fa a Mallorca. Aniré a Porreres i hi estaré tant de temps com pugui entre dijous i dissabte, sobretot per escoltar els Da Souza, en el que probablement serà l’únic concert que oferirà el grup abans del seu comiat, amb concert inclòs, a finals d’any. Però també em mouré amb els ritmes tranquils de La Bien Querida i amb la música de les cançons tan poètiques com originals de Joan Miquel Oliver, que ja ha anunciat disc en solitari per al mes de novembre. Del 27 al 29 a partir de les 18 h.

Aprofitaré que a la plataforma Filmin hi ha un dels seus cicles temàtics, aquest dedicat al periodisme, per revisar el gènere a través d’algunes pel·lícules significatives. Començaré per revisar la ben coneguda Spotlight, sobretot perquè són els darrers dies per fer-ho. Tampoc no renunciaré a tornar a veure Network, un món implacable, una crítica encara actual a l’espectacle televisiu.

Llegiré Calypso, perquè vull riure i somriure amb la percepció fina, intel·ligent i plena d’humor de David Sedaris sobre la pròpia vida personal, un retrat esmolat de les convencions socials i familiars als Estats Units. Blackie Books

Entraré en el món d’Olimpia Velasco, que ha posat la seva millor capacitat creativa a la capella de Sant Domingo de Pollença. L’exposició Montaña Roja fa pensar en les conseqüències que les nostres accions tenen per a la natura. Posa l’alerta vermella. Fins a l’1 d’octubre.

Reservaré les entrades per anar a la segona i tercera jornades del festival EiMA Creació, que amb el segell de Mariantònia Oliver mostra entre els mesos de juliol i agost el millor de la dansa contemporània. Entre els espectacles del 2 d’agost em qued amb I, her, me de la companyia italiana Atacama. Per al 4 d’agost, optaré per la companyia mallorquina Daus i els seus Oficis oblidats. Tanmateix tot és bo en aquesta trobada provocadora, fresca i actual. A Maria de la Salut.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Sentiré la gala operística que oferirà, al Claustre de Monti-sion, l’Orfeó Balear, amb l’Orquestra Camerata Balear, dirigits per Daniel Mulet i amb les veus de Gabriel Mas (baríton), Marcela Inguanzo i Paula Riera (sopranos). La gala s’iniciarà amb l’Obertura d’El rapto del Serrallo amb l’orquestra com a protagonista. Tot just després donarà pas a les tres veus, que interpretaran el Soave sia il vento, de Così fan tutte. A més, inclourà, entre d’altres, Papageno i Papagena, O mio babbino caro, el Saper vorreste, Va pensiero, el Cor dels Zíngars… fins a arribar al famós Brindisi de La traviata… Això que, com us deia, jo no em perdré serà dissabte 29 de juliol a les 20.30 h.

Volaré, amb no gaire imaginació i des d’Ocimax, fins al llac Constança, amb un escenari molt més que espectacular, que és on es du a terme el Festival de Bregenz i des d’on podrem gaudir de la representació de la Madama Butterfly, amb Annalisa Stroppa com a Cio-Cio-San i Barno Ismatullaeva com a Pinkerton. Serà dijous 27 a les 19 h.

Conduiré fins a sa Pobla, on primer m’aturaré al Museu Can Planes. S’hi pot veure l’exposició Carbón, de Francesc Fontdevila, Max, que inclou el curtmetratge titulat Dibuixant Max, dirigit per Cesc Mulet, el qual fins ara no s’havia pogut veure a la nostra geografia. Després m’agradaria poder anar a la plaça Major per gaudir del primer dels concerts que formen el 29è Mallorca Jazz sa Pobla, a càrrec de Shakura S’Aida, que presentarà el seu darrer àlbum, Hold on to Love, però, dissortadament, no tenc el do de la ubiqüitat. Dimecres 26 a les 22 h.

Aniré fins a la Torre de Canyamel per escoltar el darrer concert del festival pianístic, amb Yinzhi Yuan com a protagonista de la vetllada amb un programa, si més no, encisador com és la Sonata núm 28 de Beethoven, la Barcarola de Chopin i la Sonata núm. 5 de Scriabin. Dimarts 25 a les 20 h.

Seré al concert de cloenda del Festival Estius Simfònics, en què, de bell nou, trobam un programa, si més no, singular pel que fa al format i dins la tònica habitual d’aquesta edició. Comença la funció amb el Concert per a piano i orquestra en do menor Op. 37 de Ludwig van Beethoven, amb Dnytro Choni com a solista i Pablo Mielgo dirigint la Simfònica. A la segona part, en lloc d’una simfonia, com és costum, hi trobarem la soprano ucraïnesa Olena Tokar, que torna a ser una encertada aclucada d’ull a la realitat que ens envolta per part de qui ha estat l’encarregat del programa. Interpretarà des de la celebèrrima i preciosa Cançó de la lluna, de la Rusalka de Dvorak, fins a la divertida Meine lippen, Sie küssen so Heis, de Lehár, passant per la romàntica Si, mi chiamano mimí, de La Bohème. Dimecres 26 a les 21.30 h.