No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Insistiré a tothom perquè vagi al teatre Principal de Palma a veure Harakiri, l’obra de Les Impuxibles –companyia de la pianista Clara Peya– que vaig tenir el plaer de veure en l’estrena a Barcelona i que tant em va agradar. Els intèrprets fan ús del llenguatge que caracteritza Les Impuxibles, que combina música, moviment i text, per tractar un tema tan delicat i important com és el suïcidi. Amb la voluntat de fer activisme a través de l’art, Harakiri pretén alliberar de tabús i estigmes tot el que envolta aquesta temàtica i posa damunt l’escenari les preguntes generades pel dol, a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. Dijous 11 de maig a les 20 h.

Fluiré aquests dies de bon temps, com un preàmbul de l’estiu, amb la música de Renaldo & Clara, el duo lleidatà que acaba d’estrenar àlbum, La boca aigua. Les seves melodies pop m’han acompanyat des del 2020, quan publicaren L’amor fa calor, i ja no els he pogut deixar d’escoltar. A més, ja ha començat el compte enrere per al seu proper concert a Mallorca, el 29 de juliol, al Mobofest.

Menaré fins a Artà per gaudir del festival Cool Days, organitzat pel Teatre d’Artà des del 2005, que ha esdevingut un aparador del teatre i la música contemporània, jove i alternativa de Mallorca. De dijous 11 a diumenge 14 de maig.

Alteraré la meva pau del cap de setmana per veure una de les darreres estrenes de Filmin, Soft &Quiet (Beth de Araujo), que diu ser “la pel·lícula més polèmica i salvatge de l’any”. La sinopsi promet: diverses dones ultraconservadores s’alien per fer realitat el lema de Trump “Make America Great Again”.

Jugaré al CaixaFòrum de Palma, a l’exposició que hi aterra aquesta setmana, Homo Ludens. Atreta pel lema ‘Videojocs per entendre el present’, m’endinsaré en aquest món, del qual sempre he estat tan aliena. La mostra ofereix una nova perspectiva del concepte de gamer a través de més de quaranta peces –entre videojocs i obres d’art–, en un entorn interactiu que fa de la mateixa exposició una experiència de joc. Del dimecres 10 de maig al diumenge 27 d’agost.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Aniré a escoltar l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears en el darrer concert de la temporada que oferirà al Trui Teatre. Interpretarà el Concert per a piano núm. 3, de Serguei Prokóviev, acompanyant Alba Ventura com a solista. A la segona part, més soviètics, amb ‘Petruixka’, d’Igor Stravinski, la que seria la seva primera gran passa cap als nous llenguatges musicals, el trencament amb el romanticisme. Un ballet que es va estrenar sota el paraigua de Diaghilev i que, per descomptat, va ballar Vàtslav Nijinsky. L’encarregada de conduir aquest Volga Mediterrani serà la directora italiana Ginna Fratta. Dijous 11 de maig a les 20 h.

Recomanaré Va com va, que es representa al Principal de Ciutat, on dues generacions s’encontren emocionalment en un viatge del present al passat, de la nostàlgia a l’evidència, en una proposta molt contemporània dirigida per David Maqueda i protagonitzada per Anna Berenguer i Marina Mulet, acompanyades per la guitarra i la veu d’Aina Zanoguera. Divendres, 12 de maig, a les 20 h.

Tornaré al Teatre del Mar, on es representa Eclipsi total. Un altre viatge, cap al futur, cap a la mort. Un espectacle de la Companyia Pont Flotant. Una lliçó de vida amb un únic final possible.

Arribaré fins al Cineciutat, on tenen el repte de les biografies de músics, com és, tot i que només sigui un tros, La dona de Txaikovski, de Kirili Serebrennikov. Seleccionada per competir a la 75a edició del Festival de Canes que, poc o molt, al menys sempre és una garantia de qualitat artística. Odin Lund Biron i Alyona Mikhailova són els protagonistes de la inevitable tragèdia.

Conduiré fins a Inca, fins al teatre Principal, per veure la darrera obra del sempre interessant Miquel Mas Fiol, on continuarà creixent la seva darrera criatura, CR#SH Tothom pot caure. Està interpretada per Alba Flor, Gerard Franch i Carla Vilaró, que donen vida als tres adolsecents que al llarg d’una prova esportiva reviuran els moments més durs de la seva existència. És humor amb un rerefons realista. L’obra CR#SH va amb un lot d’altres tres peces, Desig. Un tramvia, Les preposicions i Les maleïdes. Divendres, 12 de maig, a les 19 h.