No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Triaré algun dels espectacles del cicle de Palma Dansa. Amb una setmana i mitja d’espectacles, el repertori és tan ampli que n’hi ha per escollir. La programació s’ha repartit entre els dos teatres municipals de Palma, Xesc Forteza i Mar i Terra. En aquest darrer es projectaran els films Tanssituni –VOanglès– i Sur ma peau –VO francès. En canvi, al teatreXesc Forteza es podran veure els espectacles de dansa i temàtiques totalment diverses: Gold, de la companyia Roberto Olivan; ...I les idees volen, d’Animal Religion; Un mundo feliz, de Lareumbe Danza; TRADERE, de Laia Santanach, i Pas de deux, de Chevy Muraday i Miss Beige. Del dimecres 3 al diumenge 14 de maig.

Pegaré un bot davant ca meva, al Claustre de Bonaventura, de Llucmajor, per delectar-me amb Andrea Motis i Marco Mezquida, dos dels artistes més representatius de l’escena del jazz dins l’àmbit estatal. Aquest espectacle, que duu Sons de Nit, es va estrenar fa mig any i ha aconseguit reunir-los per primera vegada damunt l’escenari. Divendres, 5 de maig, a les 21 h.

Encetaré una de les meves compres de Sant Jordi, Quasi un miracle, d’Antònia Vicens. Fins ara, no havia llegit res de la santanyinera i crec que aquest recull de contes pot ser una bona manera d’introduir-me en la seva obra.

Viuré el meu primer Acampallengua, amb convidats de luxe comAntònia Font, Mar Grimalt i Plan-ET. El ja històric festival torna a sa Pobla 11 anys després per ajuntar diverses generacions durant dos dies, de la mà de Joves de Mallorca per la Llengua. Dissabte 6 i diumenge 7 de maig.

Aprofitaré que CineCiutat duu un dels documentals del festival Docs Barcelona per poder gaudir del seu repertori sense moure’m de l’illa. Aquest dimarts estrenen el film –en polonès, substitulat en català– Una botiga on rondinar, de Lukasz Kowalski. Conta la història de Jola i Wiesiek, una excèntrica parella de negocis de Bytom, Pòlonia, que regenta la casa d’empenyoraments probablement més gran a Europa i que ha esdevingut un centre de vida important per a la comunitat local.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Recomanaré efusivament anar al teatre Principal d’Inca, on es representarà La serva padrona, una òpera bufa de Giovanni Battista Pergolesi, coproduïda entre el teatre Principal de Palma i el Teatre del Born de Ciutadella, que es va estrenar fa poc més d’un any de la mà de la directora artística Ana Cuéllar i amb un repartiment de gran nivell, el baríton Simón Orfila, la soprano Irene Mas i l’actor Joan Servera. La direcció musical és a càrrec de Bernat Quetglas, al capdavant de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Diversió, bon ritme, bona música, ben cantada i gran interpretació. Una imprescindible petita joia. Dissabte, 6 de maig, a les 19 h.

Assistiré a la festa de cloenda del Festival de la Paraula a l’Espai El Tub, on abans es farà una lectura dramatitzada de Megan i un taxista, la peça de David Mataró que va ser semifinalista del Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta. Els encarregats de la lectura seran Sergio Baos i Aina Jagla, a les ordres de l’autor. Divendres, 5 de maig, a les 20 h.

Tornaré al teatre Principal de Ciutat per veure Marta Nieto i Marina Salas, guanyadores, ex aequo, del darrer Premi Max a la millor actriu. Elles són les protagonistes de La infamia, candidata al millor espectacle als mateixos premis. Dirigeix José Martret. Una garantia. Dissabte, 6 de maig, a les 20 h.

Aniré fins al teatre Principal de Ciutat per escoltar el Concert Extraordinari que oferirà l‘Orquestra Simfònica Illes Balears dirigida pel seu titular, Pablo Mielgo, amb la violista Danusha Waskiewicz i el ballarí Ronald Savkovic com a solistes convidats. Interpretaran música d’Aaron Copland i Benjamin Yusupov. Dijous, 4 de maig, a les 20 hores.

Continuaré celebrant els trenta anys del Teatre del Mar, per a l’ocasió, ni més ni menys que amb Mont Plans, acompanyada per Oriol Genis. Cadires és el nom de l’espectacle en el qual els dos actors volen llevar-se el barret que els ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. Ella com a actriu còmica, per això volia fer una peça profunda. Ell, fart de les excentricitats del teatre contemporani, “volia fer una obra més relaxada”. I què millor que una de Ionesco, Les cadires, com a vehicle per aquesta missió tan transcendent. Divendres 5 de maig i dissabte 6 a les 20 h.