No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Veuré, a la fi, l’aclamada obra del meu amic Miquel Mas Fiol, Primavera de les bèsties. La peça –guanyadora del Premi Mediterrani de Teatre Pare Colom 2020– aterra al Teatre Municipal Mar i Terra de Palma perquè els ressagats, com una servidora, puguem encara gaudir-ne. Amb aquest drama social, la companyia Ovnipresents aprofundeix en fets reals per posar el dit a la nafra de les manipulacions ideològiques, els conflictes d’interessos i la crispació com a eina per arribar al poder. A l’arrel d’aquesta ficció es troba el cas d’una professora acusada d’adoctrinament per haver triat una cançó presumptament polèmica: una història que –per desgràcia– sona massa real. Divendres 14 i dissabte 15 d’abril a les 20 h i diumenge 16 d’abril a les 19 h.

Riuré fins a esbutzar-me en el xou de Riot Comedy, la productora de comèdia feminista encapçalada per la humorista Penny Jay, que també dirigeix un pòdcast amb el mateix nom. L’esdeveniment està inclòs dins el programa Rivoli Comedy, d’aquest cinema de Palma. Amb Penny Jay, també hi actuaran Clara Ingold i Rako Ramos. Divendres 14 d’abril a les 22 h.

Frisaré de pitjar el botó de play a la sèrie que acaba d’estrenar Filmin –que és tota una promesa–, Selftape, de les germanes Joana i Mireia Vilapuig, actrius conegudes pels seus papers a Polseres vermelles.

Tancaré la Setmana Santa amb un documental molt catòlic, ¡Dolores guapa!, també disponible a Filmin. Em fascina l’aproximació del seu director –Jesús Pascual– al tema, des d’una perspectiva tan nova i alhora evident: ser gai i viure, com a sevillà, aquesta tradició.

Botaré amb les Cariño, que tornen a Mallorca a La gran verbena, un festival gratuït que oferirà més de 12 hores de música, a Peguera. També sonaran els grups The Hawaians, Go Cactus, Sideways i Cirko. A banda de música en directe, hi haurà una bona festa a l’escenari destinat a la música electrònica, organitzada per Sentados en el techo, amb Mainline Magic i Paco Colombás, entre molts altres. Dissabte 15 d’abril de les 12 h a les 02.30 h. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Retré un nou homenatge a Agustí Villaronga, com cal, com gairebé cada cop que he vist al cinema qualsevol de les seves pel·lícules. Abans, sempre amb l’orgull del paisanatge i, aquesta vegada, amb l’amargor de l’orfenesa, amb el neguit i la malenconia que ja mai no tornarà a succeir. Ja mai més no hi haurà factor sorpresa. Però per això Loli Tormenta té, potser, valor afegit. Per ser la darrera i la primera. La darrera pel·lícula de Villaronga, la primera comèdia amb la qual el director i guionista demostra totes les possibilitats d’un gènere que no només és un vehicle per a la rialla fàcil. S’ha de ser molt bo per contar la història d’una padrina amb alzhèimer en clau d’humor. Cine Porto Pi, Augusta i CineCiutat.

Aniré al teatre Principal de Ciutat per veure Pell de sargantana, escrita per Àlex Tejedor, dirigida per Jeroni Obrador i interpretada per Rodo Gener, Laura Andújar, Àlex Tejedor i Bàrbara Nicolau. És la història d’un marxant d’art, que viu sol i assegut en una cadira de rodes, i rep la visita d’una jove amb la qual s’havia citat per parlar. L’arribada d’una visita inesperada, un home intrigant i violent, ho capgira tot. Divendres 14 i dissabte 15 d’abril a les 20 h.

Escoltaré Wagner amb l’OSIB, al Trui Teatre, en la veu de la soprano Manuela Uhl, el baríton Michael Voller, el tenor Daniel Kirch i el baix Randall Jakobsh. Marcus Bosch dirigeix ni més ni menys que alguns passatges de La valquíria i Begeeitmusic op. 34, d’Arnold Schoenberg. Divendres 14 d’abril a les 20 h.

Tornaré a recomanar anar fins al teatre Principal d’Inca per escoltar la soprano Aina Campaner i Marta Serra, acompanyades pel pianista Francesc Blanco. Així, es pot veure i escoltar Música de cine, amb àries d’òpera que s’han emprat com a bandes sonores, com també altres famoses cançons de la història del setè art, amb les imatges originals de fons per arrodonir el gaudi. Diumenge 9 d’abril a les 19 h.

Compraré i llegiré les memòries de Mel Brooks, l’home que dins una sala de cinema m’ha fet riure més en la meva vida. Va ser quan vaig veure El jove Frankenstein, l’any 1975. Difícil oblidar que no vaig poder sentir molts dels acudits pel volum de les rialles dels espectadors que omplíem el Cine Hispania. Hi vaig tornar l’endemà. I després en VHS. I més tard en DVD. Per tant, un revival de primera mà, per coronar tot un cúmul de tan divertides sensacions. Todo sobre mi, de Mel Brooks. Ed. Libros de Kultrum.