No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Clàudia Darder

M'instal·laré a Alcúdia, a ca els meus padrins, per no perdre’m res de la nova edició de Circaire (ostres, per fi és aquí!). He pegat una ullada al programa i m’estiren les sessions musicals, com Alone in the Dark, el nou espectacle del guitarrista i productor Carlos Pérez Miss Loopita. A més, m’emociona com si fos una nina petita qualsevol cosa que tingui a veure amb acrobàcies, bots, i malabars. Així que crec que veuré Back2Classics, de Planeta Trampolí. Encara que també podria flipar amb SOPLA!, de Trucacircus... Quin programa! Si em trobau perduda per allà, ajudau-me i en gaudim plegats. 28, 29 i 30 d’octubre. Alcúdia. 

Patiré al teatre: a Immunitat, el dramaturg Jordi Casanovas ens farà recordar la pandèmia, la gestió política que se’n va fer i les restriccions. Ho farà amb sis actors i un sistema d’intel·ligència artificial. Confés que em fa una mica de pànic, però entre tots els motius que hi ha per anar-hi, n’hi ha un d’important: Ann Perelló. Dia 29 d’octubre a a les 19.30 hores. Auditori de Manacor. 

Aniré fins a Menorca, a veure algunes exposicions del Menorca Doc Fest. M’interessen les que hi ha a Ca n’Àngel (es Mercadal): Never Neverland, Vanessa Roca; Ai, mare!, de Rosa Sala, i Arrelada, de Patricia Coll Marquès. 

Suaré com una mala cosa a Es Gremi, a l’Atomic Fest. Ho faré amb grups com Saïm, Biznaga, F/E/A i Nita, i amb tots els altres que hi ha al cartell. Energia i brutor assegurada. És en aquests concerts on hi ha la humitat que més m’agrada. 29 d’octubre, a partir de les 18 hores.

Connectaré amb la mort, que falta ens fa. No he dit amb l’acte de morir, sinó amb la mort com a concepte. Ho faré amb Mrs. Death, el llargmetratge documental dirigit per Sílvia Ventayol i produït per La Perifèrica Produccions que investiga la relació que la societat, la d’ahir i la d’avui, ha tingut i té amb la mort. Com la vivim avui (sorpresa: malament) és una de les meves grans obssessions. Per cert, el documental fou Premi Ciutat de Palma. 28 d’octubre. 21 hores. Teatre de Vilafranca.

La setmana que comença, amb J. Antonio Mendiola

Viatjaré fins a Madrid per veure la darrera criatura de Joan Yago, que es representa al Teatro María Guerrero, Breve historia del ferrocarril español, dirigida per Beatriz Jaén i interpretada per Paloma de Córdoba i Esther Isla, fruit d’una residència del mallorquí, després de l’aclaparador èxit d’Els ocells a la capital. També m’espera l’Aida, de Giuseppe Verdi, que es representa al Teatro Real, amb Carlos Álvarez i Piotr Beczala com a caps de cartell i on en una altra de les funcions Simón Orfila interpreta Ramfis. No veuré la Netrebko, però tampoc Yusif Eyvazov. Del 14 d’octubre al 13 de novembre i del 24 d’octubre al 14 de novembre.

Aniré al teatre Principal de Palma per veure una petita joia cinematogràfica, El jefe político, que primer es va dir L’home de les Balears, rodada a Mallorca el 1925 pel francès André Hugon i que s’exhibirà amb música en directe a càrrec de Miquel Brunet, autor també de la composició. Un intemporal viatge en el temps. Dia 27 a les 19 h.

Veuré les exposicions del Còmic Nostrum 2022. Al Col·legi d’Arquitectes, Autòmats arcaics, de Tomàs Barceló i Francesc Grimalt, una amalgama de ciència-ficció i art bizantí, per tot just després arribar fins al Palau Solleric per contemplar més de cent originals de Joe Kubert i seixanta d’André Julliard. Cita obligada. A partir del 20 d’octubre.

Pujaré a la sala Petita del teatre Principal, després de la pel·lícula, per gaudir d’Holo#1. Un concert amb pocs precedents, a càrrec de l’Alter Face Ensemble, d’Albert Díaz i Tomeu Moll-Mas, en col·laboració amb Michael Beil. Un espectacle hologràfic, d’una originalitat extrema i amb una peça, Deep Blue, de Michael Bell, que qualifiquen de centrifugat de totes les músiques, de Fraçois Rossé i Michael Maierhof, amb les imatges del concert, com un joc d’escacs. Dijous 27 a les 21 h.