A la immortalitat per la música: Llarga vida a Tomeu Penya

Palma«Em sento superat i molt orgullós» Així expresa l’honorabilíssim Tomeu Penya (Villafranca de Bonany, 1949) la seva opinió sobre Illes dins un disc (Produccions Blau, 2018): fent gala de l’elegant senzillesa que el caracteritza. Es tracta d’un disc de tribut recentment publicat per obra i gràcia de Blau -que s’ha ocupat de la tasca editorial-i IB3 -responsable de la coordinació i l’enregistrament.

Són 12 -13, si comptam el bonus track- els grups reunits en aquest homenatge, que han estat triats pel coordinador del projecte, el periodista musical Joan Trias, qui ha realitzat una selecció de l’actual panorama musical illenc amb l’objectiu de mostrar-ne els nous valors existents. Pop, folk, electrònica, rock i, fins i tot, ska, són els estils que s’encadenen quan es reprodueix el disc. Els temes han estat escollits per les mateixes bandes participants, que han fet servir com a criteri preferències personals, molt sovint vinculades a records i emocions. El pop de Roger Pistola obre l’àlbum amb De tot cor. El segueix M. José Cardona amb la seva visió harmònica de Lluna de Formentera. Després d’assistir al directe que varen fer a Sant Sebastià, ja sabia que els prolífics Jorra i Gomorra versionarien l’enèrgica M’agrada el rock. Salvatge Cor porten, amb mesura, Plou cap a l’àmbit de sons post-Bowie. Roig! omplen En sentir una guitarra de psicodèlia seixantera. Els segueix el duo d’electrovers Jansky, que modifiquen Abaix, damunt mitjançant sons electrònics i la veu vellutada de Laia MaLo. Donallop escomet amb un vital folk-pop Una aclucada d’ull i els shoegazers L’Équilibriste aconsegueixen emocionar el mateix Tomeu Penya amb Un tassó de suc, en què descobreixen sons comuns i connexions. Marga Rotger amalgama swing i pop per interpretar Això és pecat, i Vers Endins inunda de mediterrani l’exòtica Havanera, una peça que Glòria Julià cantava des que era petita. Xanguito entona amb energia No em donis sa culpa, amb bons resultats. Tanca el disc la divertidíssima i festiva versió d’IPops de Sa perdiu revetlera. El bonus track, al qual es pot accedir en línia, és a càrrec de l’artista menorquí Leonmanso.

Tomeu Penya, l’artista de Vilafranca, que acceptà el projecte tot d’una que l’hi varen proposar, ha pogut escoltar-se amb altres veus, veure’s des d’altres punts de vista, observar com el seu llegat burla l’oblit i es desplega per la línia del temps fregant els límits de la imperfecta condició mortal.

La idea ha trigat dos mesos a fer-se realitat. L’enregistrament s’ha duit a terme al plató 1 d’IB3 Televisió que -asseguren els implicats- disposa d’unes condicions acústiques idònies per a l’enregistrament en directe, coincidint en coordenades temporals amb la producció del triple disc que recopilarà els cinquanta anys que han transcorregut des que pujà per primera vegada a un escenari.

Illes dins un disc es presentarà en breu -a l’abril o al maig- al Teatre Municipal Xesc Forteza, mitjançant la celebració d’una gala que acollirà l’actuació d’una part representativa dels involucrats. Més endavant, discos i presentacions s’exportaran a altres territoris catalans.

Amb el disc es demostra la trascendència de l’art de Penya, que fa 36 anys que exerceix com a cantautor. Són més de 300 les composicions que ha signat des de llavors. El tribut esdevé l’evidència de que les seves cançons continuen vigents. Cal possibilitar la connexió amb un públic més ampli, diversificar i actualitzar els sons i transcendir generacions. O el que és

el mateix: ens trobam davant la prova tangible que les seves partitures han aconseguit sobreviure el pas del temps. A Illes dins un disc hi roman l’essència i la suma dels talents de tots els que l’han fet possible.