'In memoriam': un homenatge a les personalitats culturals mortes el 2020

BarcelonaEl 2020 ha sigut un any de grans pèrdues en el món de la cultura, especialment des que va començar la pandèmia. Associades directament al coronavirus o no, hi ha hagut morts que han causat un gran impacte.

GENER

John Baldessari

(1931-2020)

John Baldessari era un dels artistes conceptuals més importants de les últimes dècades. Va començar als anys 50 fent pintura semiabstracta. Feia servir una mena d'ironia dadaista i alguns tocs de pop art llampant per rescatar l'art conceptual del moralisme i la serietat imperants.

Alberto Blecua

(1941-2020)

Alberto Blecua era doctor en filologia romànica i va ser professor de filologia espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 2014. Entre els llibres d'Alberto Blecua destaquen Manual de crítica textual (Castalia, 1983), les edicions del Lazarillo de Tormes i el Libro de buen amor.

Mary Higgins Clark

(1927-2020)

Mary Higgins Clark va escriure una quarantena de novel·les d'intriga, però també va conrear de manera puntual altres gèneres, com ara l'històric, la literatura infantil i juvenil i el relat breu. Només als Estats Units s'han venut prop de 100 milions d'exemplars dels seus títols.

https://www.ara.cat/cultura/Mor-Reina-Mary-Higgins-Clark_0_2391361024.htmlMor la 'reina del suspens', Mary Higgins Clark

Terry Jones

(1942-2020)

Terry Jones, un dels membres fundadors dels Monty Python, va canviar la història de l'humor en la televisió i el cinema, primer amb la sèrie Monty Python's Flying Circus i després dirigint pel·lícules com Els cavallers de la taula quadrada, La vida de Brian i El sentit de la vida.

Isabel-Clara Simó

(1943-2020)

Isabel-Clara Simó deixa un extens llegat, integrat per més de 50 llibres, que han contribuït a normalitzar i enriquir les lletres catalanes. Simó va ser una autora compromesa amb els Països Catalans i va lluitar per la llibertat, la situació de les dones i la infància.

FEBRER

Claire Bretécher

(1940-2020)

Claire Bretécher era una de les autores més importants de la historieta francobelga. Va ser una pionera a l'hora d'abordar en el seu treball problemàtiques femenines i qüestions de gènere, sempre amb una mirada satírica i un traç lliure i elegant.

José Luis Cuerda

(1947-2020)

José Luís Cuerda era una estranya anomalia en el cinema espanyol que connectava la tradició neorealista i àcrata del tàndem Berlanga/Azcona amb l’humor surrealista de Mihura i Tono aportant-hi el seu tarannà manxec, murri i descregut. La història el recordarà per l’humor absurd i sense límits d'El bosque animado i, sobretot, Amanece, que no es poco.

Kirk Douglas

(1916-2020)

Kirk Douglas va ser una estrella en l'època de més esplendor de Hollywood, cert, però també un nen que va créixer en un món hostil, un actor que va mantenir la integritat dins de Hollywood, un seductor incorregible i un home amb consciència social. Són les múltiples facetes d'un artista inoblidable.

George Steiner

(1929-2020)

George Steiner deixa una prolífica obra crítica i assagística, que va arrencar a principis de la dècada dels 60. L'humanista va donar classes en nombroses universitats, des de Massachusetts a Oxford, Innsbruck, Princeton, Ginebra i Cambridge.

MARÇ

Lucia Bosé

(1933-2020)

Lucia Bosé havia treballat amb directors com Michelangelo Antonioni, Federico Fellini i Luis Buñuel i va protagonitzar una de les obres mestres del cinema espanyol, Muerte de un ciclista, de Juan Antonio Bardem.

Manu Dibango

(1933-2020)

Manu Dibango va ser un dels noms fonamentals de la música africana, mestre de ritmes d’anada i tornada entre l’Àfrica occidental i Amèrica i defensor d’un panafricanisme cultural modern.

Eduard Limonov

(1943-2020)

Eduard Limonov era un autor complex que s'enfrontava a la vida des de la rebel·lia, provocador, tant en les seves creacions com en la seva vida pública. L'escriptor va ser també fundador del Partit Nacional Bolxevic (PNB), que va ser il·legalitzat el 2005 i posteriorment es va autodissoldre (2010), i president de l'Altra Rússia

Víctor Nubla

(1965-2020)

Víctor Nubla va ser teòric de l’avantguarda, agitador cultural, dissenyador gràfic, polipoeta i un dels pioners de la música industrial. Amb Juan Crek va fundar un dels grups de més llarga trajectòria a casa nostra com va ser Macromassa.

Krzysztof Penderecki

(1933-2020)

Krzysztof Penderecki va ser un prestigiós compositor i director d'orquestra polonès, considerat una icona de l'avantguarda musical polonesa, i autor d'una prolífica obra. Entre les seves obres destaquen Plany a les víctimes d'Hiroshima (1960), una composició per a 52 instruments de corda que el va catapultar a la fama.

Arnau Puig

(1926-2020)

Arnau Puig era l’última veu del grup Dau al Set. De formació autodidacta, pertany a la generació que va haver de créixer amb la Guerra Civil, i va compartir amistat amb el pintor Joan Ponç i el polifacètic poeta Joan Brossa.

Luis Racionero

(1940-2020)

Luis Racionero, també economista i urbanista, ha sigut un prolífic novel·lista, director de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre el 2001 i el 2004 i col·laborador de diverses revistes i diaris com El País, La Vanguardia i Mundo Deportivo.

Kenny Rogers

(1938-2020)

Kenny Rogers va ser una de les figures més populars de la música country, sobretot en el repertori més romàntic. I era imbatible sobretot interpretant balades.

Max von Sydow

(1929-2020)

El suec va ser un dels grans actors europeus de les últimes dècades, protagonista de clàssics com El setè segell i Pelle, el conqueridor, per la qual el van nominar a l'Oscar, però també va fer carrera a Hollywood i va actuar en films com The greatest story ever told (a Espanya, La historia más grande jamás contada) i L'exorcista.

Albert Uderzo

(1927-2020)

Albert Uderzo, el dibuixant d'Astèrix, era un dels últims referents de l'etapa gloriosa del còmic francobelga, un veritable tità de la historieta que va regalar felicitat en forma de vinyetes a diverses generacions de joves i adults.

ABRIL

Luis Eduardo Aute

(1943-2020)

Luis Eduardo Aute va ser un dels cantautors més importants i personals de l'estat espanyol. El seu cançoner, d'alta volada sensible i crítica, inclou temes tan populars i emblemàtics com ara Al alba, Rosas en el mar i La belleza.

Josep Maria Benet i Jornet

(1940-2020)

Josep Maria Benet i Jornet, Papitu, ha estat definit pels seus companys de professió amb metàfores com la de desbrossador del teatre català, com a pioner dels dramaturgs de la represa i pont intergeneracional, per les connexions que ha traçat amb altres dramaturgs.

Germano Celant

(1940-2020)

El comissari i crític italià Germano Celant, considerat el pare de l'arte povera, va ser el director de la Biennal de Venècia d'art del 1997 i en els últims anys havia treballat per a la Fondazione Prada.

Juan Giménez

(1943-2020)

Juan Giménez era un dels millors dibuixants de la seva generació, un mestre del gènere fantàstic a nivell internacional que va contribuir de manera determinant a construir l'imaginari fantàstic dels anys 70 i 80.

Pep Montoya

(1952-2020)

La pintura de Pep Montoya es caracteritza per l'esperit conceptual i geomètric. Com a professor, era el coordinador del màster de producció i recerca artística de la Universitat de Barcelona.

Florian Schneider

(1947-2020)

Florian Schneider era un dels fundadors de Kraftwerk, un dels actius musicals més rellevants de la segona meitat del segle XX. També un dels més influents i un dels pocs que la història reconeix com a imprescindibles, perquè sense Kraftwerk les coses haurien sigut diferents, segurament menys estimulants.

Luis Sepúlveda

(1949-2020)

Luis Sepúlveda era un escriptor, periodista i cineasta compromès que va fer front a múltiples batalles al llarg de la seva vida. Es considerava profundament d'esquerres i ecologista. Va treballar al departament de Cultura del govern de Salvador Allende i, després del cop d'estat de Pinochet, va estar empresonat.

Antonio Tarantino

(1938-2020)

El dramaturg italià Antonio Tarantino era un dels màxims exponents del teatre europeu contemporani de finals del segle XX i principis del segle XXI.

MAIG

Christo

(1935-2020)

L'artista Christo era conegut per haver empaquetat conjuntament amb la seva companya Jeanne-Claude (1935-2009) edificis com el Pont Neuf (París) i el Reichstag (Berlín).

Juan Genovés

(1930-2020)

Juan Genovés era conegut sobretot per L'abraçada, una icona artística de la Transició, que va servir per fer un cartell d'Amnistia Internacional i el monument als advocats d'Atocha. Al llarg de la seva trajectòria va formar part de diversos col·lectius artístics de l'Espanya de la postguerra, com Los Siete (1949), Parpalló (1956) i Hondo (1960).

Lluís Juste de Nin

(1945-2020)

Lluís Juste de Nin va ser un dels grans defensors i un dels autors més prolífics del còmic en català, i tot un referent a l'hora d'entendre la historieta des del compromís amb la llengua i amb la idea de nació catalana.

Quim Lecina

(1943-2020)

Fundador del Teatre Lliure el 1976 i patró del teatre durant anys, Lecina va participar en una vuitantena de peces teatrals que va representar en una gran part dels teatres d'arreu de Catalunya. També va desenvolupar una tasca pedagògica com a professor d’interpretació.

Michel Piccoli

(1925-2020)

Michel Piccoli era un dels grans actors del cinema europeu de la segona meitat del segle XX. La seva filmografia és aclaparadora, gairebé un qui és qui del cinema d'autor dels últims 60 anys. Tenia una presència immensa, de vegades tèrbola i tràgica però més sovint sensual i provocadora.

JUNY

Manuel Cuyàs

(1952-2020)

Va ser cofundador i col·laborador de les revistes El Maresme (1977-82) i Mataró Escrit (1986-94). El 1987 va començar a col·laborar al Punt Diari i el 1995 es va convertir en director editorial de la divisió creada al Maresme.

Pau Donés

(1966-2020)

Pau Donés, l'ànima de Jarabe de Palo, va fer història amb La flaca, una cançó que va catapultar la seva popularitat i que va demostrar la capacitat del pop-rock llatí per esdevenir troncal en la música espanyola.

Antoni Niebla

(1943-2020)

El galerista Antoni Niebla va fundar la Sala 3 i 5, on va exposar els seus grans referents artístics, com ara Joan Miró, Tàpies, Chillida, Oteiza, Fernand Léger i Guinovart. Després va crear a Barcelona la Galeria Theo, dissenyada per l'arquitecte Rafael Moneo, i més endavant ocupada per la Galeria Joan Gaspar.

Rosa Maria Sardà

(1941-2020)

Rosa Maria Sardà era una de les figures més importants del cinema i el teatre català. Era una d'aquelles intèrprets que no necessiten nom propi: la Sardà era una actriu de caràcter amb una personalitat insubornable i polèmica. Anava per lliure i posava les seves pròpies regles.

Joel Schumacher

(1939-2020)

Joel Schumacher, el director de Batman forever i Un dia de fúria, era una rara avis de Hollywood per molts motius, però sobretot perquè la de director era la seva segona carrera.

JULIOL

Manuel Castro

(1944-2020)

Estudiós del color i gran coneixedor de la història de la pintura, Manuel Castro va ser un artista singular al panorama català. Gran lector i viatger, Castro dibuixava personatges amb un esperit nostàlgic, envoltats d'un entorn surrealista i com si visquessin en un món atemporal.

Olivia de Havilland

(1916-2020)

Olivia de Havilland era l'últim testimoni del Hollywood clàssic i una de les seves estrelles. De Havilland va ser una dona amb caràcter que va enfrontar-se al sistema d'estudis i va aportar el seu gra de sorra per posar-hi fi.

Juan Marsé

(1933-2020)

Juan Marsé va ser un dels grans autors de la generació dels 50, autor de novel·les de referència com Últimas tardes con Teresa, guanyador del premi Planeta per La muchacha de la bragas de oro i reconegut amb el premi Cervantes l’any 2009.

Ennio Morricone

(1928-2020)

Ennio Morricone ha sigut un dels grans compositors de bandes sonores, algunes tan emblemàtiques com les de pel·lícules com La missió, Cinema Paradiso, Els intocables d'Elliot Ness i les de la Trilogia del Dòlar de Sergio Leone. Morricone va destacar per la facilitat amb què s'adaptava a diferents gèneres cinematogràfics i pel tractament melòdic.

Alan Parker

(1944-2020)

Alan Parker va ser un dels directors britànics més populars entre mitjans dels 70 i la dècada dels 90. La filmografia de Parker es va caracteritzar per la varietat de gèneres que va tocar, però va destacar sobretot com a director de pel·lícules musicals i, en general, per la seva capacitat per connectar amb el públic.

Lluís Serrahima

(1931-2020)

Lluís Serrahima va ser un dels pioners indiscutibles de la Nova Cançó. Va escriure l'article Ens calen cançons d'ara, que es considera el text fundacional del moviment el 1959.

AGOST

Toni Morrison

(1931-2020)

Toni Morrison va ser la primera guanyadora afroamericana del premi Nobel de literatura l’any 1993 i autora d’una obra que explora la identitat negra als Estats Units i en particular l’experiència de les dones negres.

SETEMBRE

Hermann Bonnín

(1935-2020)

Director, intèrpret i professor, Hermann Bonnín va ser una figura fonamental per a la trajectòria del teatre català des dels últims moments del franquisme fins a l’actualitat i va posar a primera línia l’avantguarda i l’experimentació d’autors com Joan Brossa, Joan Maragall i Josep Palau i Fabre.

Fer

(1949-2020)

Fer va ser un dels ninotaires més importants del país i un dels renovadors de l'humor gràfic durant les acaballes del franquisme i la Transició. Fer també va ser director d'El Jueves a mitjans dels 90.

Moisés Gallego

(1947-2020)

Moisés Gallego va ser un referent professional, docent i personal de tota una generació d’arquitectes. Entre les obres de Gallego hi ha les piscines Bernat Picornell, realitzades amb Franc Fernández, la seu del Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Lleida, el pavelló municipal Nova Icària i les piscines municipals de Tàrrega.

Jirí Menzel

(1938-2020)

Jirí Menzel va ser el director de l'oscaritzada Trens rigorosament vigilats i exponent de la Nova Onada txeca, que va sacsejar el cinema europeu dels anys 60. Menzel va ser un dels grans cineastes europeus i un dels pocs que prioritzaven la comèdia al drama en la seva filmografia.

Carlos Ruiz Zafón

(1964-2020)

Carlos Ruiz Zafón, autor de L'ombra del vent, va forjar-se com a escriptor en el camp de la literatura juvenil, on ja des de bon principi va fixar les bases que caracteritzen totes les seves històries. L'autor tenia una gran capacitat per fusionar gèneres i construir narracions de gran eficàcia.

Quino

(1932-2020)

Quino, el dibuixant llatinoamericà més popular de la història deixa una obra essencial en la història del còmic que també forma part essencial de la vida i la memòria sentimental dels seus lectors. El món sencer el va conèixer per Mafalda, les tires que va publicar del 1964 al 1973 sobre una nena contestatària, els seus amics i la seva família, una obra d'un humanisme, tendresa i humor esmolat que va transcendir l'Argentina natal del dibuixant i va captivar diverses generacions de nens i adults d'arreu del món.

OCTUBRE

Francesc Betriu

(1940-2020)

Francesc Betriu va rebre el premi Gaudí d'Honor aquest gener per la seva pionera i inclassificable trajectòria, que incloïa adaptacions de grans clàssics contemporanis, curtmetratges, documentals de creació, sèries, comèdies, sàtires i pel·lícules políticament compromeses al final de la dictadura.

Alfons Borrell

(1931-2020)

La figura bondadosa i entranyable del pintor Alfons Borrell contrastava amb la càrrega existencial, dramàtica i radical de la seva pintura. Borrell era “un artista d'una radicalitat i d'un rigor que no són fàcils de trobar, és un artista singular", com explica la galerista Patrícia de Muga.

Sean Connery

(1930-2020)

Sean Connery va interpretar l'agent secret per primera vegada a Agent 007 contra el Dr. No i va repetir un total de sis vegades. Connery va interpretar molts personatges emblemàtics en una carrera coronada per un Oscar (per Els intocables d'Eliot Ness) i, sobretot, per l'estima d'un públic que el va venerar.

Federico Correa

(1924-2020)

L’arquitecte Federico Correa deixa una empremta capital com a arquitecte i, al mateix temps, com a professor de tantes promocions d’arquitectes catalans. Entre les seves obres més recordades també hi ha l’interiorisme de les botigues Olivetti a Espanya i l’ampliació de la fàbrica Godó i Trias a l’Hospitalet.

Joan Gaspar

(1940-2020)

Joan Gaspar representava la tercera generació de la nissaga de galeristes que van tornar a exposar l'obra de Pablo Picasso a Espanya durant la dictadura franquista, i més endavant van contribuir a la creació del Museu Picasso.

Hilari Raguer

(1928-2020)

Hilari Raguer va ser membre del grup clandestí antifranquista Torras i Bages i el 1951 va ser empresonat durant set mesos a la presó de Montjuïc per haver participat en la vaga de tramvies. Raguer i Suñer va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i dos anys més tard va ser guardonat amb la Medalla d'Or de la Universitat de Barcelona.

Javier Reverte

(1944-2020)

Javier Reverte va escriure El sueño de África, que, a més de narrar un recorregut per Tanzània, Kènia i Uganda, repassava la història dels exploradors i d’aquests països que tant el van enamorar. Després de l'èxit d'El sueño de África, va deixar de banda el dia a dia de l’ofici de periodista i es va dedicar a viatjar.

Juan Romero

(1919-2020)

Juan Romero, a qui els nazis van tatuar el número 3.799 quan va entrar a Mauthausen, era l'últim dels 9.300 espanyols deportats. Quan va sortir de Mauthausen va anar a viure Ay-Champagne amb altres deportats. Allà es va casar i va treballar a les vinyes.

Eddie Van Halen

(1955-2020)

Amb la seva banda, Eddie Van Halen es va convertir a principis dels anys 80 en un dels guitarristes més importants i influents del rock dur i va popularitzar entre els guitarristes de l'època tècniques com el tapping a dues mans, que consistia en colpejar amb els dits de la mà dreta i esquerra les cordes de la guitarra a l'altura del mànec.

NOVEMBRE

Montserrat Carulla

(1930-2020)

Montserrat Carulla era una gran actriu, amb una trajectòria de cinquanta anys a l'escena, i tot un referent artístic i vital per a diverses generacions de les arts escèniques. També va ser l'àvia oficial de Catalunya gràcies a les sèries de TV3.

Domènec Fita

(1927-2020)

Referent de l'escena artística gironina, entre els seus treballs més destacats hi ha uns frescos de l'església de Santa Susanna de Girona, dues escultures de sant Joan i sant Narcís a la catedral de Girona, una altra de sant Benet al monestir de Montserrat i dues de sant Pere Nolasc i sant Antoni Maria Claret a la Sagrada Família.

Maria Salvo

(1920-2020)

Maria Salvo va lluitar a la Guerra Civil, va viure l'exili i va passar pels camps francesos de la Bretanya. Va ser repatriada a Espanya el novembre del 1939 però va continuar lluitant contra el règim de Franco durant dos anys i mig, fins que va ser arrestada. Tenia tan sols 21 anys i no va sortir de la presó fins que en va fer 37.

Josep Serra i Llimona

(1927-2020)

Josep Serra i Llimona era considerat un dels principals pintors catalans figuratius de la segona meitat del segle XX. La seva pintura mediterrània, hereva de l'impressionisme històric, ha tingut com a temes marines, retrats, natures mortes i paisatges, i com a tècniques principals l'oli, l'aquarel·la i el gravat.

DESEMBRE

John le Carré

(1931-2020)

John le Carré va treballar per al servei d'espionatge britànic i va acabar mostrant les entranyes d'aquesta maquinària a través de 25 llibres, alguns dels quals obres mestres. És sens dubte un dels gegants de la literatura anglesa des de la primera meitat dels anys seixanta fins a pràcticament l'actualitat.

Richard Corben

(1940-2020)

Richard Corben va canalitzar el domini anatòmic mitjançant un estil personal, de grans volums tant en cossos masculins com femenins. Aquesta estètica va funcionar sobretot en còmics de ciència-ficció barrejada amb fantasia heroica en els anomenats còmics per a adults, bàsicament per la combinació de violència i rotunditat eròtica.

Jordi Nadal

(1929-2020)

Jordi Nadal i Oller va tenir una trajectòria de més de cinquanta anys brillant i era un dels grans referents de la historiografia catalana i espanyola. Alguns dels seus llibres van ser força crítics i no van agradar a alguns polítics. Un dels que van generar més controvèrsia, i també dels més llegits, és El fracaso de la Revolución Industrial en España, 1814-1913.

https://www.ara.cat/cultura/Mor-historiador-Jordi-Nadal_0_2578542229.htmlhttps://www.ara.cat/2020/12/09/imatges/historiador-Jordi-Nadal-Savis-TV3_2578552228_76122315_651x366.jpg

Kim Ki-duk

(1960-2020)

El cinema de Kim Ki-duk va donar forma a un univers coherent habitat sobretot per personatges marginals, amb tendència a la misantropia, a l'aïllament o, directament, fora de la societat.