Òpera
Cultura 18/10/2021

Mor la soprano Edita Gruberova als 74 anys

La cantant eslovaca era una diva del 'bel canto' molt estimada pel públic del Liceu

ARA
2 min
La soprano eslovaca Edita Gruberova en una imatge del 2013

BarcelonaLa soprano eslovaca Edita Gruberova ha mort aquest dilluns a Zuric als 74 anys, segons ha informat la família en un comunicat enviat per l'agència Hilbert Artists Management de Munic. Nascuda a Bratislava el 1946, filla de mare hongaresa i pare d'origen alemany, Gruberova va ser una de les grans sopranos de coloratura i diva del bel canto dels últims 50 anys. Va debutar el 1968 amb el paper de Rosina a Il barbiere di Siviglia, de Rossini, però va ser a principis dels anys setanta a Viena i a Nova York on va forjar el seu èxit, sobretot arran de la interpretació de la Reina de la Nit a La flauta màgica, de Mozart. I el 1977 va arribar un dels seus grans moments al Festival de Salzburg amb l’òpera Don Carlo, de Verdi, amb direcció de Herbert von Karajan

Va cantar arreu, en els principals teatres d'òpera del món, inclòs el Gran Teatre del Liceu, on va esdevenir tota una llegenda. "Amb el traspàs d’Edita Gruberova marxa tot una època –diu el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar–. Romandrà el record de les inoblidables nits, autèntiques pàgines daurades, d’aquest teatre". Al Liceu va debutar el 1978 interpretant Konstanze a El rapte en el serrall, de Mozart. Després hi va tornar sovint, aconseguint una estima incondicional, i l’any 2013 el públic del Liceu li va dedicar més de mitja hora d’aplaudiments i ovacions en un recital de lied amb el pianista Alexander Schmalcz. Era una prova de “l'idil·li” entre Barcelona i Gruberova, “rebuda amb la calidesa que només mereixen els escollits”, tal com va explicar el crític Xavier Cester a l'ARA.

En l’àlbum personal de García de Gomar “estaran inesborrables les seves encarnacions” en òperes de Donizetti de les Reines Tudor, Lucia di Lammermoor i la Marie de La fille du régiment, de la Zerbinetta d’Ariadna auf Naxos de Strauss, o “potser una més controvertida Violeta Valery de La traviata de Verdi”. “Artista compromesa de veu implacable, de tonalitats metàl·liques, punyent, tenia un privilegiat instrument vehicle de fragilitat (Maria Stuarda o Roberto Devereux) però també de temperament (Zerbinetta o la Reina de la Nit). Inoblidable, carismàtica, ens va regalar el millor del seu art i forma part de la llista de llegendes que han sovintejat el nostre escenari”, assegura el director artístic del Liceu.

stats