Mor el rei del porno i heroi impopular de la llibertat d'expressió, Larry Flynt
El magnat ha mort a casa seva a l'edat de 78 anys
Larry Flynt, l’home que va construir un imperi de 400 milions de dòlars a l’entorn del porno però també un polèmic defensor de la llibertat d’expressió, va morir dimecres a casa seva d’una insuficiència cardíaca. Tenia 78 anys.
Flynt va desafiar durant dècades la societat nord-americana. Era un heroi impopular que va provocar les protestes irades de grups tan antagònics com les feministes i els predicadors. Certament era provocador. La portada del juny del 1978 de la seva revista Hustler mostrava una dona que entrava en una mena de trituradora de carn amb un plat d’hamburguesa a sota. A la imatge hi havia una cita de Flynt: “No tractarem les dones com si fossin un tros de carn”.
Moltes feministes no s’ho van creure, sobretot després de molts dels reportatges publicats per la revista, on la dona es mostrava en postures degradants i submises o com si fos una joguina sexual. Hi havia molt de sexe a Hustler, però també s'hi denunciaven les tortures, es criticava la política exterior dels Estats Units i s'explicava allò que la Casa Blanca hauria preferit que quedés per sempre més a l'ombra.
"Un pornògraf no pot ser un heroi"
Flynt encara va esdevenir més popular amb la pel·lícula de Milos Forman L’escàndol de Larry Flynt (1996), en què l’actor Woody Harrelson va ser nominat a l’Oscar per la seva interpretació del magnat. El film, però, va rebre força crítiques. La feminista Gloria Steinem va escriure al New York Times: "Un pornògraf no és un heroi”. Steinen es preguntava per què la pel·lícula havia deixat fora les imatges de la revista de dones apallissades, torturades i violades.
Hustler presumia a mitjans dels setanta d’una difusió mensual de tres milions. Amb l'arribada del sexe explícit a la televisió per cable i a internet, la seva difusió va caure als anys 80 i 90. El 2015 Flynt assegurava que tenia una tirada de 500.000 exemplars.
Flynt va ser un personatge polièdric. Va lluitar contra la pena de mort, va defensar el matrimoni homosexual, va atacar la invasió de l'Iraq del 2003 i va ser mecenes de moltes associacions contra l'abús infantil i la violència juvenil. Això sí, sempre va haver de lidiar amb les protestes feministes. Ell no amagava de què anaven les seves publicacions: "Em vaig adonar que per tenir una gran part del mercat havia d'oferir el que volien els homes, sexe pur i dur".
