Mor el músic Pau Riba, l'artista còsmic

BarcelonaPau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys, a causa d’un càncer de pàncrees que van diagnosticar-li l’any passat. Ha mort Pau Riba, l’artista únic i irrepetible a qui les cançons li queien de les mans. I quines cançons! Va obrir el camí contracultural de la cultura catalana amb discos com Dioptria i Jo, la donya i el gripau, quan era el fill inesperat de Bob Dylan i The Incredible String Band. L'artista, nascut a Palma el 1948, va demostrar que es podia flipar en català, com diu Quimi Portet, i alhora escriure sobre l’amor amb una sensibilitat extraordinària, la d’Es fa llarg, es fa llarg esperar, Crida’m i La flor del taronger, per exemple, sempre lluny del vers cursi i del sentimentalisme. 

Pau Riba: "Soc un gran partidari del silenci"

Va prémer el pedal de la distorsió als discos Electròccid àccid alquimístic xoc i Licors, mantenint la tendresa poètica de la psicodèlia en la ferocitat rockera. Va ser una estrella del rock que mirava a càmera desafiant i desubicat. Havia viscut el temps de la revolta generacional contra pares, burgesos i imperialistes, i la Gauche Divine li havia rigut les gràcies, però va haver d’aprendre a respirar en l’underground i a sobreviure en un sistema que el va bandejar perquè no sabia com entomar aquell hippie irredempt, potser ingenu, a estones tronat i sovint visionari -com quan al disc Virus laics (2008) va titular una cançó PP... SOÉ-. Sempre lliure, es negava a repetir-se i tenia un sentit de l’autocrítica absent en la majoria dels artistes. "La meva obra és com una muntanya russa, molt desigual, amb no pocs encerts, però amb més desencerts que encerts. Però repassant coses veig que era prou creatiu i bon poeta", explicava al llibre Pau Riba en 20 cançons (Cal·ligraf, 2018) de Ramon Moreno. Amb encerts i desencerts i desconcertant els cronistes a sou tant de la cultura com de la contracultura, Pau Riba va anar fent, pal de paller de diferents desheretats que l’han reconegut com a cap de la tribu. «És el pare», admet Albert Pla; d’ell i de tants altres: dels Surfing Sirles, El Petit de Cal Eril, De Mortimers, la Orchestra Fireluche, Mazoni, Manel, La Ludwig Band... 

"Jo soc un pirata des de sempre"