Mecenatge artístic
Cultura 23/01/2021

Mor la mecenes Helena Cambó

Va impulsar el mecenatge artístic seguint el camí del seu pare, Francesc Cambó

Ara
3 min
Helena Cambó en un acte al Palau de La Zarzuela amb el rei Joan Carles i Miquel Roca Junyent, l'any 2002

BarcelonaHelena Cambó, mecenes cultural d’acord amb la tradició familiar i la voluntat personal, va morir divendres als 91 anys. Així ho va confirmar un dels seus fills, Ignasi Guardans: “Nascuda el 1929, mare de catorze, àvia, besàvia. Ciutadana exemplar, compromesa i generosa, de gran cultura i sòlida fe, ens deixa un gran llegat personal i social. Gràcies per tant!”. Filla de Francesc Cambó, va ser continuadora de les tasques de mecenatge del seu pare i va constituir el Llegat Cambó, la col·lecció d’art dipositada al MNAC. També va crear la Fundació Institut Cambó, amb la qual va canalitzar les tasques de la Fundació Bernat Metge creada pel seu pare, així com la Fundació Bíblica Catalana.

Helena Cambó va néixer a Zuric el 1929, filla única de Mercè Mallol i Francesc Cambó, el fundador de la Lliga Regionalista. Va passar la infantesa a Barcelona, fins a l’esclat de la Guerra Civil. El pare, alineat amb el bàndol franquista, es va instal·lar amb la família primer a Itàlia i després a Suïssa. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, el periple va continuar per Nova York. Finalment, el 1941 la família va fixar la residència a Buenos Aires, on Helena Cambó va seguir vivint després de la mort de Francesc Cambó el 1947. A la capital argentina es va casar amb l’advocat Ramon Guardans, amb qui va tenir catorze fills. De tornada a Barcelona, van viure a la Casa Cambó, al número 30 de la Via Laietana.

A la mort del pare, Helena Cambó va heretar un patrimoni entre el qual hi havia una col·lecció d’art i la Col·lecció Bernat Metge. Gestionar, conservar i divulgar tot aquest llegat va esdevenir un propòsit de vida. En l’àmbit editorial, va tenir cura de la Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge, que havia posat en marxa el seu pare el 1922 amb l’objectiu de crear “una col·lecció catalana de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país”.

Tot i les incerteses culturals de l’època, Helena Cambó i Ramon Guardans van mantenir el compromís amb la col·lecció i el 1951 es van començar a publicar les tragèdies de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba. Joan Estelrich, el mateix Riba, Miquel Dolç i Josep Vergés van ser alguns dels directors de la Bernat Metge. En reconeixement a la feina d’Helena Cambó en la difusió dels clàssics, el govern grec li va concedir la Creu de l’Ordre del Fènix el 2014. La col·lecció, que té més de 400 volums, va ser adquirida pel grup Som l’any 2017.

L’altre gran camp del mecenatge d’Helena Cambó va ser l’art. Va tenir la responsabilitat de preservar les obres que havia col·leccionat el seu pare, amb peces de gran valor artístic sobretot del Renaixement italià, que, de fet, va ser el punt de partida de tot plegat. La col·lecció es va anar ampliant amb els anys, abastant des del Gòtic fins a Goya, i inclou obres de Ticià, Francesco del Cossa, Lucas Cranach, Sebastiano del Piombo, Tintoretto, Rubens, Zurbarán, Tiepolo, Quentin de La Tour i Jean-Honoré Fragonard, entre d’altres. Una de les peces més preuades de la col·lecció és el Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, una pintura de Botticelli que Francesc Cambó havia adquirit el 1929, just l’any que va néixer Helena, que al morir el pare la va triar com a herència personal. Per això no va formar part ni de la donació al Museu del Prado ni del llegat dipositat al MNAC.

A més de ser patrona del MNAC i, des del 2012, membre del patronat d’honor del Museu del Prado, Helena Cambó també va participar en la junta constructora de la Sagrada Família i el 1999 va ser nomenada acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Abans, el 1954 havia rebut l’Ordre d’Isabel la Catòlica, i el 2010 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

stats