Música
Cultura 28/08/2022

Mísia: "Un artista no pot mentir, ha de ser genuí"

La cantant portuguesa presentarà el seu darrer disc, 'Animal sentimental', al Principal de Palma dia 10 de setembre

2 min
Mísia.

PALMADiu que ser un animal sentimental l'ha protegida de moltes coses, dels moments més foscos, però també li ha servit per gaudir més els alegres. Animal sentimental, de fet, és el nom del seu darrer disc. Parlam de l'artista Mísia, portuguesa, de mare catalana; renovadora del fado, amb una col·lecció exquisida de poemes d'altri musicats. Ara posa punt i presenta nou projecte. El concert que farà al teatre Principal de Palma dia 10 de setembre (21 h) és la primera presentació que farà a l'estat espanyol d'aquest darrer treball.

Els de Mísia no són concerts a l'ús. Cabaretera, dramàtica, "almodovariana", en paraules d'ella, a la cantant li agrada "connectar amb el públic", explicar-li les històries de les cançons: "Aquest disc està lligat amb un llibre que vaig presentar fa poc i que té el mateix nom. Cada cançó correspon a un capítol, i durant l'actuació vaig explicant el perquè d'aquesta música".

Revela, sense fer espòiler, que el concert té dues parts: "Jo sempre dic que tinc una part més austera i seriosa, la portuguesa, i una de més cabaretera, de fer piruetes. Ara fa 30 anys que cant, però abans feia altres coses. La meva àvia, ma mare i jo vàrem treballar al cabaret El Molino de Barcelona. Per tant, el concert tindrà dues energies: una, la primera, més trista i nostàlgica; la segona part, més alegre i moguda", comenta.

La cantant portuguesa d’ascendència catalana recorda que, durant aquests 30 anys, el seu aprenentatge més valuós és un que no té "gens de mèrit", perquè ella sempre ha estat així: "Quan vaig començar a gravar i contactar amb poetes portuguesos per fer coses més serioses, vaig adonar-me de la importància de la veritat: un artista no pot mentir, ha de ser genuí, fer el que sent en cada moment, res de trampes". El que realment valora Mísia és ser "vertadera".

Una de les coses que més li agraden, diu, és conèixer el públic. "No som una artista que demani aplaudiments. Artistes i públic s'han de conèixer a poc a poc, i això implica un camí d'aproximació". No es pot demanar sempre el mateix als espectadors, ja que a cada lloc és diferent, i ells també "formen part de l'actuació", diu. "A Amèrica Llatina, els concerts són com obrir una botella de xampany, intensos. Al Japó, en canvi, són més discrets, tenen una altra manera de viure els xous", rememora.

Cantar a la vida

"Si he triat aquesta professió és per cantar a la vida. Fer-ho bé o malament no és la finalitat, el més important és xerrar de ser viu", diu. Sobretot, o especialment, en aquests darrers temps, la mort és devora meu sempre, principalment els darrers anys: el 2016 li varen diagnosticar un càncer. "La mort sempre és al meu costat, però ja no em fa por. Me n'ha feta, però ja no tanta. Ara sempre li record que som viva".

stats